Mor Ngugi Wa Thiong'o, exponent de la literatura africana i defensor de les llengües minoritzades
L'autor de 'Descolonitzar la ment' va ser un gran lluitador contra el colonialisme i el monolingüisme
BarcelonaL'escriptor, acadèmic i activista kikuiu Ngũgĩ wa Thiong’o va morir ahir dimecres amb 87 anys. És dels pocs que, escrivint en kikuiu –una de les llengües de Kenya, el país on va néixer el 1938–, va tenir una repercussió internacional. L'escriptor era fill d'una família de pagesos. Durant la infància i l’adolescència va viure sota el domini colonial britànic fins a la revolta de l’Exèrcit de la Terra i la Llibertat (1952-1962), que va portar a la independència del país.
La història del seu país i de la seva infància va marcar la seva literatura. De fet, els problemes polítics, cultuals i socials de Kenya impregnen les seves obres. La valentia d'escriure sense autocensurar-se va fer que patís persecució política dins i fora del país (va estar exiliat des del 1982 fins al 2002). "La meva missió és escriure tant com pugui en la meva llengua, el kikuiu, i continuar defensant les cultures africanes. M’he convertit en un defensor global de les llengües minoritzades, sigui el kikuiu, el maori, el quítxua o el basc. Entenc les seves lluites i les comparteixo", va explicar en una entrevista a l'ARA.
El 2019 va rebre el Premi Internacional Catalunya, precisament "per la seva distingida i arriscada obra literària i per la seva defensa de les llengües africanes, basada en la noció de l'idioma com a cultura i memòria col·lectiva". Va publicar més d’una trentena d’obres, incloent-hi ficció i assaig, entre les quals destaquen Descolonitzar la ment (1986; publicada en català per Raig Verd el 2017), Desplaçar el centre (1993; Raig Verd, 2017), A casa de l’intèrpret (2012; Raig Verd, 2017) i el conte La revolució vertical (2019; Raig Verd, 2019).
L'amor per les històries
L’escriptor explicava a l’ARA que el seu primer amor va ser escoltar les històries dels altres, i el segon, llegir-les i anar fent-les seves. "Després de l’Antic Testament va venir L’illa del tresor, de Stevenson, Oliver Twist, de Dickens, i tants altres llibres. Recordo que durant molt de temps em barallava amb un amic perquè li deia que no podia escriure cap llibre si no tenia «permís per fer-ho». Si escrivia sense permís l’arrestarien, el vaig advertir. I ell deia que no", assegurava.
El 1959 va començar a estudiar filologia anglesa a Makerere, i després d’acabar la carrera va publicar les seves primeres novel·les, Weep not, child (1964) i The river between (1965). A finals dels 50, encara era súbdit de l’Imperi Britànic. Quan va debutar, el seu país ja era independent. Al principi, el govern no interferia en el que escrivia. El 1977 va estrenar la primera obra de teatre en kikuiu, Ngaahika ndeenda [Em casaré quan vulgui]. Durant aquell any es va implicar en la creació d’un centre educatiu i cultural a Kamiriithu. "Llavors em vaig adonar que si escrivia una obra en anglès només era per a una minoria dels habitants, mentre que fent-la en kikuiu m’adreçava a tothom: la gent amb estudis, però també la classe obrera i els camperols. Vaig escriure en kikuiu perquè necessitava fer-ho. No responia a cap teoria que només tingués al cap", explicava.
Constantment atacat
A Petals of blood i a I will marry when I want, tots dos de 1977, l'autor va fer un retrat descarnat de la societat kenyana neocolonial i va advocar per l'ús total de les llengües pròpies enfront de les llengües europees. Van tenir molt ressò tant nacionalment com internacionalment i, aleshores, el govern postcolonial de Kenya el va empresonar sense càrrecs a la presó de màxima seguretat de Kamiti el 31 de desembre del 1977. En va sortir després d’un any. Tanmateix, la tensió amb el govern va continuar, perquè l’escriptor va continuar denunciant la situació del país. Finalment, tement per la seva vida, es va exiliar, primer a Londres i després als Estats Units.
L’últim trauma el va tenir el 2004. Va tornar a Kenya per presentar Mũrogi wa Kagogo (El brujo del cuervo en la traducció al castellà d'Alfaguara) en kikuiu. Onze dies abans que sortís el llibre quatre homes armats van entrar al pis on s'estava amb la seva dona i els van atacar a tots dos. "No m’han tret les ganes de continuar escrivint en la meva llengua ni de tornar a Kenya. Fa poc hi he estat per presentar un nou llibre en kikuiu. M’han tractat molt millor. Però el descrèdit contra les llengües africanes encara existeix. M’han humiliat tants cops per defensar el kikuiu que no els puc comptar", explicava. Tanmateix, mai va renunciar a escriure i defensar les llengües minoritzades.
