La mort misteriosa de Pedrolo

Com en una de les seves novel·les negres, va voler ocultar la seva fi

Avui fa 100 anys del naixement de Pedrolo i el pròxim 26 de juny en farà 28 de la seva mort. Jo era aleshores un periodista novell. A la redacció de l’ Avui va arribar una nota de Pompes Fúnebres que incloïa el seu nom. I immediatament una rectificació: Pedrolo havia desaparegut de la llista. Com en una de les seves novel·les negres, va voler ocultar la seva fi. Feia temps que se sentia menystingut, tant literàriament com políticament -l’independentisme era molt minoritari-, i no volia que el seu decés fos utilitzat per la Generalitat pujolista. Me’n vaig anar a casa seva, al carrer Calvet, i al portal hi vaig trobar el seu amic Joaquim Carbó. També sospitava el pitjor. Ningú ens va obrir. Ell se’n va anar al Clínic i jo a Sancho de Ávila, on amb la més veterana Rosa M. Piñol, de La Vanguardia, vam aconseguir la trista confirmació de la discreta mort.

Més continguts de