Patrimoni

L'Audiència d'Osca sentencia que les pintures de Sixena del MNAC han d'anar a l'Aragó

La Generalitat i el museu recorreran la decisió judicial al Tribunal Suprem per evitar el trasllat

L'Audiència d'Osca ha confirmat la sentència que van condemnar fa gairebé quatre anys la Generalitat i el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) a retornar les pintures murals romàniques de la Sala Capitular del Monestir de Sixena (Osca). En la sentència, l'Audiència d'Osca rebutja tots els arguments plantejats en els seus recursos per les institucions catalanes. La Generalitat i el MNAC recorreran la decisió judicial al Tribunal Suprem.

9 claus per entendre el litigi pels béns del monestir de Sixena

D'acord amb la jutge de primera instància que va jutjar el cas, el tribunal afirma que les pintures es troben al MNAC "sense cap títol de propietat" i que "no consta" que se n'autoritzés l'extracció. El text estableix que la comunitat religiosa titular del Reial Monestir de Sixena és la propietària de les obres i diu que aquest col·lectiu vol recuperar-les mitjançant el procés judicial que lidera el govern de l'Aragó. També recorden que aquestes obres no poden disgregar-se del bé immoble al qual pertanyen, monument nacional des del 1923.

El tribunal també rebat els arguments de la Generalitat –que diu que, si es traslladen, les pintures corren el risc de deteriorar-se–. L'Audiència d'Osca admet que arrencar les pintures dels suports de fusta del MNAC "seria inassumible", però considera que les mateixes fustes "es poden moure sense que es deteriorin", de manera que "els arcs de fusta podrien ser retirats sense deteriorar les pintures murals".

"La sentència no és ferma i el MNAC la recorrerà al Tribunal Suprem", afirma el director del MNAC, Pepe Serra. "Considerem que els arguments que hem fet servir en primera instància continuen sent vàlids –afegeix–. Les pintures continuaran al museu, on es conserven en les millors condicions i queda garantida la seva preservació".

Un litigi que es remunta al 1997

El conflicte entre el MNAC i el govern aragonès i l'Ajuntament de Vilanova de Sixena perquè els frescos retornin a l'Aragó fa anys que dura. El litigi es remunta al 1997, quan el govern de l’Aragó va exercir el dret de retracte sobre la compra de les pintures murals emparant-se en la llei espanyola de patrimoni històric. La Generalitat va plantejar el 1998 un conflicte de competència contra el govern aragonès i el Tribunal Constitucional li va donar la raó el 2012, al declarar inconstitucional el dret de retracte exercit per l’Aragó.

El 2016 va començar el judici en què l'Aragó denunciava la Generalitat i sol·licitava la restitució dels murals i que pagués les despeses judicials. Aleshores va començar una batalla judicial entre les institucions. El jutjat de primera instància número 2 d'Osca va emetre aquell mateix any una sentència que obligava la Generalitat a traslladar les pintures a l'Aragó. El Govern va al·legar que el trasllat seria catastròfic per a les obres, perquè suposaria desmuntar pintures del segle XIII i fins i tot separar-les de la restauració que s'hi havia fet a la sala, creada expressament per a les peces.

També es va fer públic un estudi que deia que les condicions del monestir no són les òptimes per rebre les pintures. L'informe afirma que la presència de bacteris i sals minerals a les pedres dels murs pot danyar les obres i diu que el monestir està construït amb ciments i formigó armat incompatibles amb la conservació de les pintures. Aquests arguments, però, no van servir per aturar el trasllat dels objectes procedents de Sixena que es conservaven al MNAC. El 2016, 53 peces –com ara reliquiaris, llibres, cranis i vestits– es van enviar a l'Aragó en compliment de la sentència.

Un nou estudi sobre els murals Sixena conclou el mateix: no es poden traslladar

Un any més tard, una altra sentència va declarar nul·la la venda de les obres de Sixena a la Generalitat, però el Govern va contraatacar presentant dos recursos al Tribunal Suprem el 2018. Aquell mateix any va quedar paralitzada l'execució provisional de la sentència del 2016, que deia que les obres s'havien de traslladar. L'ordre la va donar la titular del jutjat de primera instància número 2 d'Osca argumentant que hi ha un risc de deteriorament si es toquen les obres. Aquesta justificació també ha sigut avalada per nombrosos experts internacionals consultats pel MNAC, com Gianluigi Colalucci, restaurador dels frescos de la Capella Sixtina del Vaticà. Colalucci va alertar el 2018 que aquest trasllat exigeix "extrema prudència i cautela". Amb la nova sentència que s'ha fet pública avui, aquest argument queda desacreditat. 

"Sota cap circumstància autoritzaré la sortida del MNAC de les pintures de Sixena"

Les pintures murals del Reial Monestir de Santa Maria de Sixena (Osca) són un dels conjunts romànics que formen part del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Van ser rescatades i restaurades per Josep Gudiol, historiador de l’art i responsable del salvament del patrimoni durant la Guerra Civil, després d’un greu incendi provocat pels anarquistes el 1936. Gudiol va fer una campanya per recaptar diners i va arrencar les pintures del 1200, amb l’ajuda de la gent del poble. Avui tenen una sala especial construïda  ad hoc al museu barceloní, centre de referència del romànic.