Un dia al millor festival de Catalunya: el Càntut

Cassà de la SelvaLa qüestió no és ser optimista o pessimista, sinó fer feina. L'optimista que no fa res per tirar endavant és tan inútil com qui, amarat pel derrotisme, tira la tovallola. En parlava el sociolingüista Isidor Marí a propòsit de la situació de la llengua a Eivissa, però és aplicable a gairebé tot. Fer feina, com la que fa el Càntut, el festival de cançons de tradició oral de Cassà de la Selva, des del 2016. Marí va intervenir des del públic en una xerrada sobre el cant redoblat eivissenc, cant rítmic magnètic que el duo L’Arannà insereix en una de les propostes artístiques més interessants del moment: tradició oral i present electrònic combinats per emocionar. Era una de les activitats de la novena edició del Càntut, que s’ha celebrat del 14 al 16 de novembre. El Càntut, el millor festival del país.

Posem que arribes a Cassà de la Selva el dissabte 15 cap al migdia. A la plaça de la Coma, el rovell de l’ou de la vila sureda, hi ha la dringadissa de l’hora del vermut, que conviu amb les cançons del grup empordanès Akoblats. La música està integrada en la quotidianitat. Cap a les dues, l’Entitat Gastronòmica ja té les taules parades a Can Quirze. Els participants van arribant al dinar de cantadors i cantadores. Aquest any, el periodista David Fernàndez fa d’amfitrió de la quarantena de comensals; per tant, li correspon obrir el torn de cants. Com que s’acosta el 50è aniversari de la mort de Franco, tria el poema Final!, de Joan Brossa: "Rata de la més mala delinqüència, t’esqueia una altra mort amb violència, la fi de tantes des d’aquell juliol".

David Fernàndez i Quim Carandell

Amanida, truita, musclos, cargols i fideus a la cassola alimenten la conversa. Fernàndez gestiona els torns amb protocols invisibles. El cantador només ha de picar la copa, aixecar-se i cantar. Una àvia canta La vella filosa, que parla precisament de fer feina, d’honrar la dignitat del treball; es vessa més d'una llàgrima d'emoció. Una noia fa emmudir la sala refilant una havanera. El duo Folk i Cendra engresca les postres amb jotes ebrenques. També hi canta Carol Duran, ara directora general de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, però abans, i sempre, violinista de grups com La Carrau. Quim Carandell, el cantant de La Ludwig Band, és un dels que va quedar encaterinat pel Càntut des que hi va actuar el 2022. A mig dinar, Carandell s’aixeca per reivindicar que l’autor de La cançó de les balances que va popularitzar Ovidi Montllor és el seu avi, Josep Maria Carandell. La canta amb Fernàndez a la guitarra. I com a la resta de cançons, canta tothom.

Quim Cadanet, de l’Entitat Gastronòmica de Cassà de la Selva, il·lumina l’hora del moscatell, la ratafia i el cafè amb El setè cel, de Sisa, i amb una cançó dedicada a Josep Capdevila, el Dinàmic, un il·lustre personatge de Cassà. Igual d'il·lustre és l’home més vell d’Espolla de la cançó de La Ludwig Band, que també interpreten altres cantadors.

Francesc Viladiu, el programador del festival, entra i surt del menjador simplement per constatar que tot flueix. Efectivament, flueix, perquè tot el que passa en el festival està fet amb cura, criteri i sensibilitat, aliè al postureig. El més interessant del Càntut és la manera de presentar les músiques tradicionals, amb tanta naturalitat, sense codis museístics ni forçant els maridatges, però posant damunt la taula una lliçó evident: les cançons ens explicaven ahir, ens expliquen avui i ho faran demà. Quines eines més poderoses.

Dels comensals, uns quants en són presents després a la xerrada sobre el cant redoblat a l’auditori de la biblioteca i també als concerts al pati de Can Trinxeria i a la sala del Centre Recreatiu. A la plaça, mentre uns fan el cafè i d’altres van al supermercat o simplement passegen, alumnes de l’institut de Cassà ballen la coreografia a propòsit de Muntanyes del Canigó que han treballat amb Santi Serratosa. El Càntut, com haurien de ser tots els festivals, és molt més que una successió de concerts amb barra.

Les cançons de Víctor Català

A Can Trinxeria, el músic Sanjosex i l’escriptor i antropòleg Adrià Pujol despleguen l’espectacle-tertúlia inspirat en el Cançoner de l’Empordà compilat per Lluís Albert, nebot de Víctor Català, a partir de la tradició familiar. El duo el va propiciar la fira Indilletres de la Bisbal d’Empordà, i a poc a poc s’escampa arreu. Anècdotes familiars, intel·ligents mirades a la descomunal obra de Víctor Català i consideracions antropològiques diverses s’alternen amb les cançons que interpreta Sanjosex, que preserva la pessigada emocional a la veu. També canta Muntanyes de Canigó, que és la cançó leitmotiv d’aquesta edició del Càntut. El públic, no cal dir-ho, omple la carpa. També està plena la sala del Centre Recreatiu, a la qual s’accedeix travessant el casinet que a la nit acollirà el gran sopar culminat amb "les postres de músic" del grup Grana i Moscatell.

A Can Trinxeria també hi actua Terrae, el duo de Flix format per Genís Bagés i Andreu Peral. Amb eines del present –l'electrònica– i tradicionals–percussions ancestrals, guitarra i veu–, canten a la dignitat ebrenca: a les penúries, a la memòria republicana, al vapor d’Ascó que "il·lumina tot Catalunya" i a les ganes de festa –amb ritme de pasdoble–. El directe, amb un Andreu Peral que canta i es mou com si Nanni Moretti fos un mestre sufí, eixampla l’impacte del disc Nostre gra. "Ha valgut la pena fer tres hores i mitja en cotxe", diu Peral, admirat per la resposta del públic. El Càntut propicia que el públic canti i acompanyi els músics, sempre a to, sempre de manera que no resulta intrusiva.

A la sala del Centre Recreatiu es viu un dels moments musicals de l’any. Com va passar a la Fira Mediterrània de Manresa en la presentació del projecte Turmarí, el duo L’Arannà té al davant un públic dret que aplaudeix amb l’entusiasme que només es dedica a allò que t’ha tocat l’ànima. L’empordanesa Anna Sala i l’eivissenca Lara Magrinyà reviuen el cant redoblat en un context musical actual, però fugint del pastitx anecdòtic. Al contrari, aprofiten la força magnètica del cant eivissenc, el mantra primordial, per emocionar ara i aquí. Hi ha, esclar, un compromís artístic d’altíssima volada, també en la interpretació i la posada en escena. El bis té un valor afegit. Entre el públic hi ha Isidor Marí i Víctor Planells, membres del llegendari trio eivissenc Uc. L'Arannà els conviden a l’escenari, i tots quatre canten Jo tenc una enamorada. Podien ser avis i netes. Estan cantant junts, i amb el públic.

Extensió natural de l’arxiu Càntut que aplega enregistraments de cançons de tradició oral, el festival organitzat per la promotora banyolina Alter Sinergies va ser reconegut amb el Premi Nacional de Cultura el 2022. Més que n’hauria de guanyar. Aneu-hi, ni que sigui una vegada a la vida.