"Victòria dels Àngels sempre va tenir molt presents els seus orígens"

BarcelonaA l’escola de la pedagoga Rosa Sensat, durant la Segona República, els estudiants aprenien música cantant lieds de Franz Schubert. Entre aquests alumnes hi havia la soprano barcelonina Victòria dels Àngels (1923-2005), que després de descobrir la cançó alemanya ja no va allunyar-se’n mai més. Tot i que la soprano és coneguda mundialment per haver interpretat grans rols operístics al Metropolitan de Nova York i en altres teatres de primer nivell, la seva gran devoció musical va ser sempre el recital de cançó.

“Victòria dels Àngels era una radicalíssima defensora del lied”, diu el musicòleg i periodista Pep Gorgori, que aquesta tardor, arran del centenari del naixement de la cantant, publicarà una biografia sobre la soprano amb l’editorial FICTA. La Schubertíada de Vilabertran (Alt Empordà), el gran festival de lied, no ha volgut quedar al marge de les celebracions de l’Any Victòria dels Àngels. "Va difondre el repertori català i espanyol a l’estranger, però també va apropar la cançó alemanya a Catalunya –diu el director de la Schubertíada, Víctor Medem–. Abans de crear la Schubertíada el 1993 era poc habitual sentir recitals de lied als teatres de Barcelona, passava només un cop cada cinc o sis anys". 

Pocs dies després de l’homenatge al Festival de Torroella a càrrec d’Erika Grimaldi i Albert Guinovart, la Schubertíada dedicarà un recital en record de Victòria dels Àngels a la canònica de Santa Maria de Vilabertran. Aquest diumenge 20 d’agost la soprano kirguís Katharina Konradi i el pianista israelià Ammiel Bushakevitz interpretaran obres del repertori més emblemàtic de la soprano barcelonina, com les Cinco canciones negras de Xavier Montsalvatge i l’An die Musik, D. 547 de Franz Schubert. “Victòria dels Àngels va tenir una relació molt propera amb Jordi Roch, el fundador de la Schubertíada”, recorda Medem. La soprano no va actuar mai a la Schubertíada, però el 27 de setembre del 1985 va fer un recital al Festival Internacional de Música de l’Empordà, organitzat per les Joventuts Musicals de Figueres, també a Vilabertran. 

La soprano que s'avorria a les festes luxoses del món de l'òpera

“A part dels estudis musicals al conservatori, tenia una formació intel·lectual que la feia molt especial, la diferenciava d’altres cantants”, assegura Gorgori. Aquesta sensibilitat per les humanitats va acompanyar-la sempre, ja des de petita, quan estudiava a l’escola de Rosa Sensat. “Amb només deu anys, els alumnes estudiaven francès i feien representacions teatrals d’obres de Goethe”, explica el periodista. Més endavant, cap al 1941, va incorporar-se com a flautista al grup de música antiga Ars Musicae, dirigit per Josep Maria Lamaña, d’on també van sortir músics com Jordi Savall, Montserrat Figueras, Laura Almerich i Montserrat Torrent. “Lamaña li va fer descobrir un repertori absolutament inusual per a les sopranos de l’època, com el lied i l’oratori”, diu Gorgori. 

En comparació amb altres sopranos amb una imatge mediàtica més amplificada, Victòria dels Àngels ha estat presentada sovint com una antidiva. De fet, va començar a cantar a l'adonar-se que la seva activitat musical podia contribuir a l’economia familiar, que més aviat justejava. “Sempre va tenir molt presents els seus orígens, tocava molt de peus a terra”, diu Gorgori. Els seus pares eren d’origen humil, havien vingut a Barcelona a principis del segle XX des d’altres punts d’Espanya. Des del pis que tenien a la Universitat de Barcelona, com a personal treballador del centre, li enviaven cartes “amb una lletra precària, de persona que no està gaire habituada a escriure”, segons Gorgori. Ella les llegia al camerino del Metropolitan abans d’una funció de La traviata o de Madama Butterfly. “Difícilment pots trobar un xoc més gran entre un món i l’altre”, diu el biògraf, que té coneixement d’algunes cartes en què la soprano deia que “li feia mandra” anar a segons quines festes luxoses, que “trobava avorrides”. 

Victòria dels Àngels va viure un canvi de paradigma en la indústria musical. “A finals dels quaranta s’enduia de gira els seus propis vestits, mentre que a mitjans dels cinquanta va sorgir la figura del director d’escena i ja es feien els vestuaris a mida”, explica Gorgori. “Ella enyorava els anys quaranta i cinquanta, en què es valoraven més els cantants per la qualitat musical que no pas com a productes de màrqueting”, diu el biògraf. 

Les cançons de Xavier Montsalvatge i Alberto Ginastera

“Dec bona part de la meva carrera sobretot a Alícia de Larrocha i a Victòria dels Àngels, que em va demanar les meves Cançons negres i les va posar en disc amb l’Orquestra del Conservatori de París”, reconeixia el compositor Xavier Montsalvatge (1912-2002), que va mantenir sempre una relació d’admiració mútua amb la cantant barcelonina. A part del bloc intocable de Schubert, a la Schubertíada Konradi interpretarà precisament el cicle de cançons de Montsalvatge. “Per a una soprano cantar-les és tot un repte, perquè originalment estan escrites per a un registre mitjà”, diu Konradi.

Per contra, Victòria dels Àngels no havia interpretat mai les Cinco canciones populares argentinas, op. 10 d’Alberto Ginastera (1916-1983). “D’aquest compositor argentí només va cantar la Canción al árbol del olvido”, detalla Gorgori. “Ara bé, havia actuat moltes vegades al Teatro Colón de Buenos Aires i encara ara té un grup d’admiradors argentins especialment mobilitzats”, diu el periodista. “Incloure Ginastera al programa és una picada d’ullet a la vinculació de la soprano amb l'Argentina”, afegeix.

Katharina Konradi: “Anar a Vilabertran és com tornar a casa”

Des que va debutar a la Schubertíada el 2018, la soprano kirguís Katharina Konradi (Bixkek, 1988) hi ha actuat pràcticament cada any. “Per a mi, anar a Vilabertran és com tornar a casa”, diu Konradi, que es declara “fanàtica” tant del repertori espanyol com del català. “Cada cop que tinc l’oportunitat de cantar aquí, ajusto el calendari com faci falta”, assegura. Des de la Schubertíada l’estimen tant que fins i tot l’han batejada com “la reina de Vilabertran”.

El que valora més del festival empordanès és “la ment oberta del públic”, que hi va per escoltar Schubert però també repertori menys conegut. En aquesta edició participarà en el concert d’homenatge a Victòria dels Àngels. “És la soprano catalana més brillant i, a escala internacional, és una de les cantants més importants de la vella generació”, diu Konradi, que de Victòria dels Àngels n’admira sobretot el gran ventall expressiu i la varietat del seu repertori. “A la seva veu hi reconec un punt lleuger de dolor i melancolia, i això m’encanta”, assegura.