Gracie Abrams entrega l'ànima a les fans en el primer dia del Cruïlla

Barcelona[La cantant Gracie Abrams no ha permès que els fotoperiodistes fotografiessin el seu concert i, per això, les imatges d'aquesta crònica són escenes d'ambient.]

Gracie Abrams obria el festival Cruïlla aquest dimecres sense permetre que els fotògrafs professionals fessin fotos del concert. Tota la generositat que no va tenir amb els mitjans de comunicació, en canvi, sí que la va tenir amb les seves fans. Durant l’hora i deu minuts que va durar l’espectacle va agafar mòbils de les seves fans per fer-se selfies i, fins i tot, va acceptar fer una foto amb una càmera Polaroid. Les receptores d’aquestes fotos tindran un record inoblidable d’una nit en què Gracie Abrams es va mostrar constantment pendent del seu públic fins al punt que semblava una vetllada entre amigues.

“Reconec algunes cares d’altres concerts que hem fet, abans que passés tot”, deia Abrams només començar el concert. Aquest tot al qual es referia és el seu esclat de fama, que s’ha produït en un temps rècord i que l’ha portat a actuar fa poques setmanes a Glastonbury, on, per cert, sí que es van poder fotos del concert. Mudada amb un vestit llarg de nit i descalça, la nord-americana va desgranar el seu repertori intimista que va arrencar amb Risk, un dels hits del seu darrer disc, The secret of us. A les primeres files, moltes noies plorant i mirant-la amb devoció. Més endins, era fàcil detectar que la cantant ha fet forat entre el públic femení més jove: moltes nenes, acompanyades de les seves mares, recitaven les lletres com si fossin les pàgines d’un diari ple d’experiències que encara no han tingut temps de viure. Només arrencar el concert, se sentien crits de "guapa" i "reina" mentre ella es passejava per l'escenari amb la guitarra i un somriure càlid.

Abrams no va escatimar a les seves fans –el públic era majoritàriament femení– cap dels seus èxits, com ara I miss you, I'm sorry i la seva continuació no oficial I love you, I'm sorry, o Where do we go now. Va tocar la guitarra, el piano i va caminar de forma etèria com una nimfa al bosc, però sobretot va parlar amb els seus fans. "A vegades la màgia és tangible i avui és així", assegurava. També va recórrer a tòpics i va confessar que havia passat un dia meravellós a Barcelona "bevent vi i menjant pernil". "M'agradaria poder quedar-me més dies aquí", deia. Els fans van respondre a les seves paraules regalant-li un ram de margarides i una senyera plena de signatures que va col·locar damunt del mateix piano des d'on va tocar alguns dels temes més emotius de la nit.

Però l'amor d'Abrams excedia el seu públic. Durant un moment de la nit, la cantant va aprofitar per lloar el concert de la noruega Girl in Red, que havia actuat al mateix escenari un parell d'hores abans. El reconeixement no només es va quedar en paraules i li va dedicar Two people, la primera peça tocada al piano.

Per al tram final del concert, Abrams va abandonar la seva versió més intimista i va retornar al format en què més llueix, el de la cantautora energètica amb guitarra a les mans. Va ser així com va interpretar les dues últimes, i més celebrades, cançons de la nit, That's so true i Close to you, tema que el públic va ballar amb eufòria malgrat no ser una cançó que hi convidi precisament.