De tant en tant apareix alguna veu que no sembla d’aquest planeta. En aquest cas, però, també es tracta d’uns dits que acaricien una guitarra de sonoritat clara que fa pensar en Jeff Buckley. Com aquest desaparegut àngel de la música, Lianne La Havas també gronxa la seva mescla de folk i de soul -en simbiosi perfecta- en deliciosos arpegis. Són melodies vives que semblen brollar d’un inesgotable doll d’aigua fresca, un efecte encantador que s’aprecia especialment bé en les versions despullades de les cançons del seu segon treball, Blood (2015), que apareixen en una versió ampliada de l’àlbum. Però si preferiu les versions arranjades, amb banda, aleshores la cosa s’infla considerablement i el so d’aquesta londinenca de pare grec i mare jamaicana va del nu soul ( Unstoppable ) a Prince ( What you don’t do). Ara que al Regne Unit ja esgota les entrades d’auditoris com el Royal Albert Hall, potser també deixarà de ser desconeguda al nostre país: dijous 26 i divendres 27 actua a l’Estadi Olímpic com a telonera de Coldplay, grup per a qui està obrint els concerts de les branques llatinoamericana i europea de la seva gira mundial.