Lluís Cabrera: "Si es pensen que ensorraran el Taller de Músics, ho tenen clar"

BarcelonaEn Lluís Cabrera plega, diuen, i no te'ls creus. Que sí, que deixa el Taller de Músics; o si més no, la presidència de la fundació. Que potser anirà a viure a Arbuniel, el poble de Jaén on va néixer el 1954 i d'on va marxar per instal·lar-se a Barcelona, on va participar en les lluites veïnals antifranquistes de Nou Barris i en la creació de la Penya Flamenca Enrique Morente, al barri de Verdum. Doncs sí, penja les botes, i a partir d'ara el president de la Fundació Taller de Músics serà Joan Manuel Tresserres (Rubí, 1955), que va ser conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació entre 2006 i 2010 durant el govern presidit per José Montilla.

El mateix Cabrera confirma que plega en un acte celebrat aquest divendres a la llibreria Byron de Barcelona, plena a vessar de músics, artistes, periodistes, polítics... Hi ha Montilla, i el també expresident Artur Mas. "El català no es perdrà mentre hi hagi gent com el president Montilla i jo, que sempre parlem en català", dirà Cabrera més endavant. No hi falta el secretari d'estat de Cultura, Jordi Martí, ni l'artista Frederic Amat, autor del cartell del 45è aniversari del Taller de Músics. Hi ha Esther Vera, la directora de l'ARA, un diari veí del Raval, com aquella escola de música que Cabrera defensa amb tossuderia i alegria des del 1979. "Per nosaltres ningú donava un duro", recorda Cabrera. I aquí el tenim, parlant a propòsit d'un llibre que acaba de publicar precisament sobre els 45 anys del Taller de Músics, una mena de glosa (amb valuosíssim recull fotogràfic) en què no pot estar-se de treure les urpes i denunciar associacions i institucions musicals que, segons Cabrera, han fet feina de divulgació, però que "han oblidat la feina reivindicativa", tal com recorda a la Byron en una conversa conduïda per Nando Cruz, el millor periodista musical català. Sort que en el llibre (ni en la xerrada) no diu el que pensa de la premsa. El gremi respira mentre documenta l'acte. No vulguis rebre quan Cabrera fa el Kame hame dialèctic.

El poltre d'Aburniel

Cruz mira de domar "el poltre salvatge d'Aburniel", que no allargui les respostes, que han pactat mitja hora de diàleg. Cabrera respecta el tracte de ser breu... fins que la ràbia indomable li remou les entranyes. "Com és que el teatre, la dansa, el cinema i el circ ens han passat la mà per la cara? Què ens passa?", dispara lamentant el desori i l'abandonament que pateix la música en locals de petit format. "Què ens passa?", insisteix apujant el to però sense perdre la serenor del cap de tribu.

"Ens calen excepcions fiscals i patrocinis privats, i s'ha de reclamar inversió pública per als qui muntem concerts de petit format. Què ens passa? Ens hem de moure, que la festa necessita ball!", diu combinant somriure i contundència, segurament tan digne i murri que quan visitava els despatxos on es remenen les cireres, tan corcó com sempre, una batalla rere l'altra. Fa l'efecte que l'aplaudirien fins i tot els que poden sentir-se al·ludits.

És el Lluís Cabrera reivindicatiu que també és capaç d'entomar els errors, com quan recorda que el Taller de Músics no havia estat prou diligent a l'hora de reclamar una retribució justa per als músics que cada any representen l'escola a les festes de la Mercè, i que en l'última edició es van plantar. "No pots pagar 40.000 euros a segons quin artista i només 1.000 a un grup de músics joves. La proporció no pot ser de 40.000 a 1.000!", assegura amb el posat serè dels que sabien la missa abans que existís Déu.

Cabrera manté una memòria portentosa. "Sabem que hi ha forces que intenten controlar, manipular i dirigir el que fem, però no ens deixem intimidar. La dissidència, qüestionar les normes establertes, sempre ens han acompanyat en el nostre trajecte", escriu en un dels tres epílegs que signa en el llibre. Nando Cruz li demana per aquestes forces controladores. "Amb el Nando ens vam trobar a Marinaleda, al festival La Fiebre del Cante", diu Cabrera remarcant la complicitat reivindicativa entre tots dos. La resposta, però, evita els noms propis. S'estima més recordar "temptatives sovietitzants" que segons ell voldrien deixar el Taller de Músics fora del mapa i reduir l'ensenyament musical superior a dues escoles. No les cita, però serien l'Esmuc i el Conservatori del Liceu. Això sí, recorda que "l'Esmuc no imposa exclusivitat als professors", que també poden exercir a les altres escoles, inclosa el Taller. "Però l'altra sí [que imposa exclusivitat]", diu.

I aleshores el Lluís Cabrera que defensa que les derrotes s'han d'assumir per aixecar-te concentra totes les mirades quan exclama: "Si es pensen que ensorraran el Taller, ho tenen clar. No podran perquè és impossible perquè hi ha vida, molta vida", conclou. Uns minuts més tard, Tresseres agafa el micròfon per escenificar el canvi a la presidència del patronat de la Fundació del Taller de Músics. "Compto que sempre tindrem el Lluís al nostre costat", diu, i proclama un únic punt programàtic: "Mantenir els valors i la manera de fer que ha caracteritzat el Taller de Músics durant 45 anys". És a dir, preparar-se per mantenir una batalla rere l'altra.