Mor Jordi Roch, la veu de la Schubertíada

BarcelonaHi ha personatges que hom creu que no moriran mai. Senzillament, perquè un els ha vist tota la vida. És el cas de Jordi Roch, que ha mort aquest dilluns als 94 anys. El recordo des dels primeríssims concerts als quals vaig assistir, ja de nen. Sabia qui era per haver-lo vist retratat en diaris i revistes. I perquè el doctor Roch (era llicenciat en medicina i va exercir com a metge fins a la jubilació) es feia notar. No pas per vanitat o per aparentar, sinó perquè la seva presència com a espectador denotava una passió per la música que s’encomanava. I més endavant, van venir la coneixença i l’amistat personals d’un home sorneguer, intel·ligent i curiós, excel·lent conversador i que sempre estava disposat a descobrir o a redescobrir coses que li interessaven sobre manera, i que sabia compartir amb la bonhomia i generositat que sempre el caracteritzaven.

Jordi Roch no era un espectador qualsevol: era un animador, un gestor, un organitzador... i un engrescador. Va convèncer joves intèrprets internacionals perquè fessin un forat a les respectives agendes per actuar, durant la segona quinzena d’agost, en un poblet de l’Alt Empordà. Era el marc d’unes schubertíades que per a molts eren veritables rituals en què la paraula, la música i el silenci constituïen una cerimònia única que des de Vilabertran ja anunciava la propera tardor, al compàs de belles molineres. En molts casos, Jordi Roch va detectar entre aquells joves pianistes i cantants un talent innat a inicis d’una tímida carrera que, a la llarga, esdevindria gloriosa i reconeguda internacionalment. Però tot això passava quan Jordi Roch ja els havia descobert i en parlava amb orgull i convicció: Matthias Goerne i Juliane Banse són dos d’aquests exemples.

Però Jordi Roch havia estat impulsor i capdavanter de moltes altres iniciatives, dins i fora de les Joventuts Musicals: el 1963 va contribuir a la fundació –al costat de Manuel Capdevila– del Festival Internacional de Música de Barcelona, que tantes alegries va donar a una ciutat que encara no era punt de referència cultural ni musical. A això cal afegir-hi la capacitat de Roch per promoure joves artistes, per incentivar noves composicions a músics consagrats de casa nostra i la presentació de concerts, òperes i recitals en diversos espais culturals, des del Palau de la Música fins al Casal del Metge, passant per auditoris d’arreu del país.

Tot i la seva edat, Jordi Roch no se’n perdia ni un. I, amatent als signes dels temps, va saber acceptar nous mitjans i nous canals de difusió, incloent-hi internet i les xarxes socials com a promotors i suports indispensables per a la difusió del fet musical.

Jordi Roch ha iniciat ara el seu particular Winterreise. Per sort, la veu de la Schubertíada que ell va esperonar continuarà cantant la millor de les melodies, amb el record perenne d’un gran home de cultura.