Més de trenta artistes cancel·len l'actuació al Sónar pels vincles amb un fons proisraelià

BarcelonaTrenta-tres artistes, el 28% del cartell, han cancel·lat l'actuació a la 32a edició del festival Sónar que se celebrarà del 12 al 14 de juny. Així expressen la disconformitat amb KKR, el fons proisraelià que l'octubre del 2024 es va convertir en l'inversor principal de Superstruct Entertainment, l'empresa que va comprar el Sónar el 2018. Entre les últimes cancel·lacions hi ha la del francès Rone, que portava a Barcelona un espectacle amb el Ballet Nacional de Marsella, i la de l'artista de Veneçuela Arca. La renúncia d'Arca és especialment significativa perquè la seva relació amb el Sónar ha sigut molt estreta; de fet, sovint ha comptat amb la complicitat absoluta del festival per estrenar-hi propostes. De moment mantenen la participació en el festival 83 grups i artistes (39 al Sónar de Dia i 44 al Sónar de Nit).

La crisi, que va esclatar arran d'un reportatge d'El Salto, és profunda i difícil de resoldre a una setmana de l'inici de l'esdeveniment. Un comunicat en què el Sónar condemnava explícitament "el genocidi sobre el poble palestí" no ha servit per apaivagar l'abast de la protesta. Fins i tot la Generalitat ha donat suport als artistes que n'han cancel·lat la participació. La portaveu del Govern, Sílvia Paneque, va dir dimarts que l'executiu "comparteix el fet d'expressar-se i limitar els àmbits on empreses de matriu israeliana puguin actuar o treure'n un profit". La contradicció és evident, atès que la Generalitat aporta 250.000 euros al Sónar.

Ara com ara, de la vuitantena de festivals de Superstruct Entertainment, el més afectat per les cancel·lacions és el Sónar, segurament perquè és el que se celebra abans, però també perquè és un esdeveniment que sempre ha aixoplugat artistes amb esperit crític i amb un fort compromís polític, sovint esperonat per la mateixa direcció del festival. Encara que menys nombroses, també hi ha hagut retirades del cartell a l'Arenal Sound de Borriana i el FIB de Benicàssim, a més de protestes per la celebració del Brunch Electronik de Barcelona. I una vintena de grups i artistes també han dit que l'any que ve no actuaran al Viña Rock (a Villarrobledo, Albacete) si KKR en continua sent l'inversor principal.

Superstruct explica que "els guanys que obtinguin els festivals que en formen part es destinen al desenvolupament dels festivals", i que en cap cas generen dividends per a KKR, ni per a cap altre inversor. No és una situació excepcional, perquè fons com aquest no rendibilitzen les inversions mitjançant els dividends, sinó venent els actius al cap d'un temps. En la mateixa línia, festivals del conglomerat Superstruct com els britànics Mighty Hoopla i Field Day, tots dos de Londres, i el Tramlines de Sheffield ja havien marcat distàncies amb KKR, com ho havia fet el mateix Sónar. "En cap moment hem enviat ni enviarem ni un sol euro a KKR [...]. Tots els beneficis es reinverteixen íntegrament de cara a les futures edicions de Sónar", es va dir des del festival barceloní. Tanmateix, queda fora de l'abast dels festivals en què invertiran KKR els guanys que pugui obtenir si en ven la participació. Fins i tot es podria donar el cas que el fons en sortís molt beneficiat de la venda perquè podria negociar des d'una posició de força: si voleu que marxi, busqueu-me un comprador que pagui més, podria argumentar.

El problema de no ser amo del teu destí

El Sónar ha pogut mantenir la línia artística i la filosofia política fundacionals durant més de trenta anys. Aquesta essència no va canviar quan el festival va ser adquirit per Superstruct el 2018, ni quan KKR va comprar al fons Providence Equity Partner la seva participació a Superstruct. De fet, dels grans festivals catalans, el Sónar és segurament el que més espai ha donat a expressions polítiques crítiques. El problema ve quan ja no ets l'amo del teu destí. En els últims deu anys, la competència cada vegada més ferotge en el mercat de la música en directe ha fet que molts festivals optessin per capitalitzar-se mitjançant fons d'inversió per garantir un futur sense sotracs financers. Ho va fer el Sónar, mantenint la línia artística, i ho va fer també el Primavera Sound, quan el fons d'inversió de capital risc nord-americà The Yucaipa Companies en va adquirir una part el 2018. La crisi reputacional que pateix el Sónar la podria patir el Primavera Sound si un fons com KKR comprés la participació de The Yucaipa Companies, perquè el marge de maniobra és pràcticament nul.

Tot plegat passa just quan la temporada de festivals comença aquest dijous amb un Primavera Sound que celebra una edició amb totes les entrades diàries i tots els abonaments venuts gràcies a un cartell encapçalat per Charlie XCX (dijous), Sabrina Carpenter (divendres) i Chappell Roan (dissabte). L'èxit de venda amaga una paradoxa: el Primavera Sound l'han encertat programant tres estrelles que poden jugar en la lliga dels concerts en estadis, però el risc de la inversió és alt. L'any passat el festival va programar Lana Del Rey a les 21.35 h i, quan va acabar el concert abans de les 23 h, més de 20.000 persones van marxar del festival, la qual cosa va comprometre els ingressos previstos per la venda de beguda a les barres, que són imprescindibles per quadrar el pressupost.

La inflació dels preus dels concerts als estadis fa que per al públic sigui prou competitiu el preu d'una entrada de dia en un festival. Per exemple, una entrada de pista per a Kendrick Lamar a l'Estadi Olímpic costa uns 130 euros, si fa no fa el mateix que costava una entrada de dia al Primavera Sound quan es van posar a la venda. La qüestió és si, en la pugna per aconseguir els caps de cartell, els festivals podran continuar competint amb els promotors de les gires dels artistes.