El pa i l'ambició artística d'Anna Ferrer inauguren la Fira Mediterrània

BarcelonaQuan s'aixeca el teló apareix Anna Ferrer ajaguda en una superfície que després se sabrà que és la taula d'un obrador de pa. Al fons es projecten els noms d'una nissaga de forners, els Ferrer, que va néixer el 1885. Al cap d'una hora, és el pare de la cantant menorquina, Toni Ferrer, qui jau a l'obrador, i quan el teló del Teatre Kursaal de Manresa comenci a baixar mentre ressonen els aplaudiments del públic, mitja dotzena de pans són a l'escenari, com una ofrena. El que ha passat abans és Pa, el projecte amb què la cantant menorquina explica la seva relació amb el pa i, sobretot, la complexitat de sentiments que ha d'entomar perquè ella no continuarà la tradició fornera familiar. Estronca la continuïtat de l'arrel, i ho explica en l'espectacle inaugural de la Fira Mediterrània de Manresa, un lloc dedicat a la creació d'arrel tradicional.

"En el pa conviuen el desig i la restricció", canta en un moment d'un espectacle d'alt voltatge emocional gràcies a la veu d'Anna Ferrer i la magnífica aportació del guitarrista Pol Batlle i el percussionista Toni Llull, i també a la posada en escena d'Ernesto Artillo, que juga amb diferents nivells escènics. Hi ha dolor i tensió, i tristesa, potser. El pa és vida i és càrrega, és la família i alhora la cadena que sap greu trencar. Anna Ferrer canta aquestes emocions, en català i castellà, mentre el pare fa pa. A vegades s'apropa a la sensibilitat vocal de Rita Payés i Sílvia Pérez Cruz; en d'altres, sobretot quan canta en català i quan juga amb la polifonia, emergeix l'Anna Ferrer de l'espectacle Parenòstic i la que va cantar en el Trencadís de l'Orquestra de Músiques d'Arrel de Catalunya (OMAC) en la inauguració de la Fira Mediterrània el 2021, és l'Anna Ferrer magnètica en les tonades capaç d'hipnotitzar l'audiència.

Aquest "em sap greu" es va transformant a poc a poc, primer en ràbia i malestar i finalment en reconciliació i celebració. La decisió de no fer pa, de no continuar la tradició fornera, deixa de ser una rebel·lia i una decepció (segons cada punt de vista). És aleshores quan l'espectacle pren una altra volada: no farà l'ofici de fornera, sinó un altre ofici, el de música. Pare i filla escenifiquen el traspàs, i el més important ja no és la naturalesa de l'ofici sinó el fet de fer un ofici i la llibertat a l'hora de triar un destí. Al cap i a la fi, el pare també és responsable de l'afició musical de la filla, una Anna Ferrer que en la seva trajectòria ha cantat moltes cançons de treball, de quan es cantava fent feina. Tot i que la dramatúrgia conceptual no sempre és prou entenedora, Pa creix gràcies a l'ambició d'Anna Ferrer i a unes interpretacions plenes de sensibilitat.

Abans de l'estrena de Pa, Jordi Fosas, el director artístic de la Fira Mediterrània de Manresa, transmetia entusiasme. Tenia ganes de celebrar el cinquè aniversari de l'Obrador d'Arrel, un projecte nascut per fomentar i acompanyar la creació contemporània d'arrel. D'aquest obrador n'ha sortit l'espectacle d'Anna Ferrer. "I aquest any posem l'accent encara més fort a l'Obrador d'Arrel", va dir. També en els parlaments previs a la inauguració, la directora general de Cultura Popular, Carol Duran, va celebrar l'obrador com a "motor creatiu". Finalment, l'alcalde de Manresa, Marc Aloy (d'ERC), parlant de la situació internacional va dir que espera que la pau acordada entre Israel i Hamàs "posi fi a aquest genocidi que s'està cometent a Gaza". "Que les bombes i la massacre deixin pas a les persones i a la cultura", va afegir l'alcalde.