Sant Jordi 2024
Música23/04/2023

La 'playlist' de Sant Jordi: més de 30 cançons inspirades en contes, novel·les i obres de teatre

De la influència de 'Cims borrascosos' a la de 'Canto jo i la muntanya balla'

BarcelonaSón moltes les cançons que posen música a poemes, però també n’hi ha que s’inspiren en novel·les, contes i obres de teatre, i, d’aquestes, en destaquem una trentena que es poden escoltar en la llista de reproducció que trobareu al final d'aquest article.

'Canto jo i la muntanya balla', de Jan Garrido i Selma Bruna

Inspirada en la novel·la 'Canto jo i la muntanya balla', d'Irene Solà

Jan Garrido (del grup Xiula) i Selma Bruna (del trio Marala) van posar veu el 2021 al Poema per a mi, l'Hilari, que l’escriptora Irene Solà va incloure a la novel·la Canto jo i la muntanya balla.

'Wuthering heights', de Kate Bush

Inspirada en la novel·la 'Cims borrascosos', d'Emily Brönte

En temps de punk, la britànica Kate Bush va fer un debut contracultural el 1978 portant la veu al límit dels aguts per explicar la història de la Cathy i el Heathcliff. Des d’aleshores, l’amor gòtic d’Emily Brönte sona així d'espectral.

'How beautiful you are', de The Cure

Inspirada en el conte 'Els ulls dels pobres', de Charles Baudelaire

“Voleu saber per què us odio?”. Així comença Els ulls dels pobres, un dels Petits poemes en prosa de Baudelaire que The Cure va convertir en cançó el 1987 en què explicava fil per randa la mateixa indignació que el poeta francès. The Cure té altres temes inspirats en novel·les, com Killing an arab, escrita a partir de la lectura de L'estrany, d'Albert Camus.

Cargando
No hay anuncios

'Moby Dick', de Banco del Mutuo Soccorso 

Inspirada en la novel·la 'Moby Dick', de Herman Melville

Moby Dick i Ahab són personatges habituals en cançons sobre l’obsessió (com El salitre, de Nacho Vegas). En canvi, el 1983 el grup italià Banco del Mutuo Soccorso va concedir un altre esperit a la “dolça” balena, que Ornella Vanoni va mantenir en la seva versió.

'Love story', de Taylor Swift

Inspirada en l'obra de teatre 'Romeu i Julieta', de William Shakespeare

La tragèdia dels amants de Verona va inspirar aquesta història d’amor de Taylor Swift inclosa al disc Fearless (2008). Però la cantant nord-americana va voler canviar el final i donar una possibilitat a l’amor i a la vida.

'Burbujas de amor', de Juan Luis Guerra

Inspirada en la novel·la 'Rayuela', de Julio Cortázar

L’obra de Cortázar ha influït altres arts de diverses maneres. En aquest cas, el dominicà Juan Luis Guerra hi va trobar la inspiració per a la tornada, allò de “Quisiera ser un pez / para tocar mi nariz / en tu pecera...”.

Cargando
No hay anuncios

'Sin noticias de Gurb', de Miki Núñez

Inspirada en la novel·la 'Sin noticias de Gurb', d'Eduardo Mendoza

Diu Miki Núñez que el llibre preferit del seu pare i de la seva mare és la novel·la de Mendoza sobre l’extraterrestre Gurb a la Barcelona preolímpica. La cançó, per tant, és un homenatge familiar (i també inclou una referència a Estopa).

'Aguéev', de Mishima

Inspirada en 'Novel·la amb cocaïna', de M. Aguéev

David Carabén va llegir a França la novel·la del misteriós escriptor rus M. Aguéev. Va quedar tan impressionat que la va traduir al català i, més endavant, en va fer una cançó, que va incloure al disc Set tota la vida (2007) de Mishima.

'Sympathy for the devil', de The Rolling Stones

Inspirada en la novel·la 'El mestre i Margarita', de Mikhaïl Bulgàkov

La que possiblement és una de les millors cançons dels Rolling Stones està inspirada en la que possiblement és una de les millors novel·les russes del segle XX. Els Stones, això sí, actualitzen l’imaginari de Bulgàkov, sense trair-ne el joc. La narrativa russa ha fet forat en altres grups britànics: Joy Division van convertir en cançó (Dead souls) la novel·la Les ànimes mortes de Nikolai Gógol.

Cargando
No hay anuncios

'Baby Cat Face', de Nacho Vegas

Inspirada en la novel·la 'Baby Cat-Face', de Barry Gifford

Els personatges al límit de Barry Gifford (com els que David Lynch va dur al cine a Cor salvatge) són carn de cançó. Així ho va veure l’asturià Nacho Vegas el 2001 quan va adaptar la història d’Esquerita Reyna, àlies Baby Cat-Face.

'Three sisters', de The Divine Comedy

Inspirada en l'obra de teatre 'Les tres germanes', d'Anton Txékhov

Lletraferit de mena, el nord-irlandès Neil Hannon va esquitxar de referències literàries Liberation (1993), el segon disc del grup The Divine Comedy. Una de les cançons més reeixides: aquesta sobre l’obra de Txékhov.

'Moon over Bourbon street', de Sting

Inspirada en la novel·la 'Entrevista amb el vampir', d'Anne Rice

El 1985 Sting es va posar a la pell del qui sota l’ala del barret amagava l’ull d’una bèstia. És a dir, va ser la veu d'una existència maleïda a Nova Orleans, la del protagonista de la primera de les cròniques vampíriques d’Anne Rice.

Cargando
No hay anuncios

'Citant Mercè Rodoreda', d'Els Amics de les Arts

Inspirada en diversos llibres de Mercè Rodoreda

En comptes de centrar-se en un únic llibre, Els Amics de les Arts han espigolat frases de diferents obres de Mercè Rodoreda per construir una de les cançons del disc Allà on volia (2023) i, esclar, per homenatjar el llegat rodoredià.

'Lobo-hombre en París', de La Unión

Inspirada en el relat 'L’home-llop', de Boris Vian

El piano i la caixa de ritmes obren l’adaptació de l’enginyós (i prou musical) relat de Boris Vian sobre un llop que es transforma en home. La cançó, del 1984, es va convertir en el gran èxit del grup madrileny La Unión.

'This night has opened my eyes', de The Smiths 

Inspirada en l'obra de teatre 'Un regust com de mel', de Shelagh Delaney

El britànic Morrissey no ha amagat mai la influència de la dramaturga Shelagh Delaney. La va fer servir per a portades dels Smiths i una de les idees argumentals de l’obra Un regust com de mel li va permetre compondre la cançó This night has opened my eyes, del 1983.

Cargando
No hay anuncios

'Invasió subtil', de Judit Neddermann

Inspirada en el conte 'Invasió subtil', de Pere Calders

Els contes de Pere Calders van alimentar tot un disc l’any 2012, coincidint amb el centenari del naixement de l’escriptor. La cantant Judit Neddermann hi va posar la veu a cançons com aquesta Invasió subtil, basada en un dels grans relats calderians.

'Venus in furs', de The Velvet Underground

Inspirada en la novel·la 'La Venus de les pells', de Leopold von Sacher-Masoch

El Severin de la cançó del 1967 de The Velvet Underground és Severin von Kusiemski, protagonista de la novel·la de Sacher-Masoch, l’autor que va donar nom al masoquisme. La veu de Lou Reed i la viola de John Cale van fixar la música del plaer i el dolor.

'Ramble on', de Led Zeppelin 

Inspirada en la novel·la 'El senyor dels anells', de J.R.R. Tolkien

Mórdor, Gòl·lum i altres elements de l’imaginari d’El senyor dels anells ressonen explícitament en aquesta peça del segon disc de Led Zeppelin (1969). La influència del món creat per Tolkien és present també en altres cançons del grup britànic. 

Cargando
No hay anuncios

'The river', de P.J. Harvey

Inspirada en el conte 'El riu', de Flannery O’Connor

En un exercici magistral, la britànica PJ Harvey va concentrar en una trentena de versos l’atmosfera d’un conte de Flanney O’Connor, la gran autora del gòtic del sud dels Estats Units. Aquesta meravella de síntesi poètica forma part del disc Is this desire? (1998).

'Macondo', de Celso Piña

Inspirada en la novel·la 'Cien años de soledad', de Gabriel García Márquez

L’acordionista mexicà Celso Piña va viatjar diverses vegades a l’univers literari de Gabriel García Márquez. A la cançó Macondo, de finals dels anys noranta, va posar ritme de cúmbia al paisatge i als personatges mítics de la novel·la Cien años de soledad.

'Cançó de la plaça del Diamant', de Ramon Muntaner

Inspirada en la novel·la 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda

La banda sonora de la pel·lícula La plaça del Diamant (Francesc Betriu, 1982), adaptació de la novel·la de Mercè Rodoreda, incloïa aquesta cançó amb lletra de Joan Ollé i que va ser interpretada per Ramon Muntaner: “Nits de lluna plena / Somnis d’envelat...”.

Cargando
No hay anuncios

'Loneliness of the long distance runner', d'Angelic Upstarts

Inspirada en el relat 'La solitud del corredor de fons', d'Alan Sillitoe

Un dels relats fonamentals dels Joves Irats britànics dels anys 50 ha donat peu a diferents adaptacions musicals. Una la va fer el grup de punk Angelic Upstarts el 1983, tres anys abans de la cançó que Iron Maiden van incloure al disc Somewhere in time (1986).

'Pet sematary', de Ramones

Composta a partir de la novel·la 'Cementiri d'animals', de Stephen King

Els Ramones tenien un fan molt especial: l'escriptor Stephen King. Quan es va decidir que la novel·la Cementiri d'animals (1983) seria adaptada al cinema, el mateix King va demanar al grup de Nova York que fes una cançó per a la pel·lícula, que es va estrenar el 1989. És un cas ben curiós de cançó d'origen literari en què la iniciativa és de l'escriptor.

El cas H.P. Lovecraft, el material amb què es forja el ‘metal’

El terror còsmic i prehumà de l’escriptor nord-americà H.P. Lovecraft ha esdevingut un doll inesgotable per a la música, sobretot per al heavy metal (però no només: el nom del grup de pop N’Gai N’Gai transparentava la influència de l’autor dels Mites de Cthulhu). El 1970 Back Sabbath, la banda pionera de tantes coses relacionades amb el metal, ja va situar Lovecraft com a referent a la cançó Behind the wall of sleep, del seu àlbum de debut. El mateix van fer Metallica, que a Ride the lightning (1984) van incloure un poderós tema instrumental titulat The call of Ktulu. Poc després es va formar a l’Hospitalet de Llobregat la banda Ktulu, pionera del thrash metal a Catalunya.

Cargando
No hay anuncios

Més extrema va ser l’aproxmació des del death metal, tant la del grup de Florida Morbid Angel, que va invocar els éssers primordials a The ancient ones (1991), com la dels britànics Cradle of Filth, que el 2004 van explicar a tot drap diverses atrocitats lovecraftianes a Filthy little secret. El cercle d’influència de Lovecraft és inabastable, i inclou també grups com High on Fire, que el 2012 es van inspirar en De Vermis Mysteriis, el llibre de Robert Bloch (l’autor de la novel·la Psicosi) que forma part del cercle dels mites lovecraftians.