18/11/2022

¿I si també llegim els capítols 'avorrits' de 'Moby Dick'?

2 min
Una balena geperuda sortint a la superfície amb un salt espectacular prop de Puerto López, a l’Equador.

Quan Jane Goodall i Jordi Sabater Pi van descobrir a principis dels 60 que els ximpanzés fabricaven eines, van fer trontollar els fonaments de l’antropologia. Molts experts establien el tret diferencial humà en la tecnologia. El primatòleg català va adonar-se, a més, que el coneixement de com manufacturar els bastons amb què els simis furgaven els termiters per extreure’n insectes i menjar-se’ls s’estenia a diversos grups de la mateixa manera que ho fan les innovacions culturals humanes, és a dir, mitjançant l’observació i l’aprenentatge. La nova troballa va acabar d’enfonsar aquells vells fonaments: ni la tecnologia ni la cultura eren privilegi dels humans. El terrabastall va portar el paleoantropòleg Louis Leakey a fer, en veu baixa, una confessió a Jane Goodall: "O canviem la definició d’ésser humà o haurem de considerar els ximpanzés com a humans".

Des d’aleshores s’han descobert moltíssimes manifestacions culturals en el món animal: el cant dels ocells, el seguiment de rutes migratòries d’alguns peixos, els rituals d’aparellament dels borinots i, un dels més sofisticats, les cançons de les balenes . Avui dia ningú se sorprèn que aquests cetacis exhibeixin comportaments socials complexos, però fa només unes dècades es consideraven veritables monstres de les profunditats. A Moby Dick, Herman Melville utilitza la balena per simbolitzar l’inefable i l’obsessiva quimera humana de sotmetre’l. Però, tal com ha apuntat més d’una vegada el periodista científic nord-americà Carl Zimmer, a la novel·la també hi ha una temptativa de descriure, catalogar i, en definitiva, comprendre aquella materialització de l’inefable.

Per fer-ho, Melville fa servir una ciència incipient, imprecisa, sovint errònia, que encara no coneixia l’Origen de les espècies de Darwin i, per tant, ignorava que tots els éssers vius estan emparentats per un origen comú. Tot i que molta gent ho recomani, ometre la lectura d’aquests passatges per seguir la persecució monomaníaca liderada pel capità Ahab és, segons Zimmer, una irresponsabilitat. Sense aquesta altra persecució, Moby Dick coixeja. Perquè la voluntat de comprendre el monstre és, justament, el que ha permès descobrir que les orques ploren desconsolades durant dies quan els arrabassen una cria o que les balenes geperudes produeixen hits musicals que s’estenen per tots els oceans. Sense aquella espurna protocientífica, la balena, abans un leviatan tremebund, no seria ara un dels nostres parents més propers.

stats