Ciència

Les balenes geperudes es passen cançons a través dels oceans

Uns científics han descobert que les balenes comparteixen cançons des d’Austràlia fins a l’Equador, en un ràpid procés d’evolució cultural

Carl Zimmer
5 min
Un exemplar de balena geperuda- també anomenada Iubarta-  acompanayada de la seva cria, en una imatge d'arxiu,

Una de les característiques més destacables de la nostra espècie és la velocitat a què pot canviar la cultura humana. D’un continent a l’altre es difonen noves paraules, mentre que tecnologies com els mòbils i els drons transformen la nostra manera de viure a tot el món. I ara resulta que les balenes geperudes tenen una evolució cultural pròpia, de gran abast i velocitat, que no necessita ni internet ni satèl·lits.

Segons un estudi publicat recentment, uns científics han descobert que les cançons de les balenes geperudes es propaguen fàcilment entre diferents poblacions per tot l’oceà Pacífic. Una cançó pot tardar només un parell d’anys a desplaçar-se uns quants milers de quilòmetres. Ellen Garland, biòloga marina de la universitat escocesa de St. Andrews i autora de l’estudi, diu que va tenir una gran sorpresa quan va descobrir que les balenes d’Austràlia passaven els seus cants a les de la Polinèsia Francesa, que al seu torn els transmetien a les de l’Equador: “La meitat del planeta està ara connectat vocalment per balenes. És una bogeria”.

Potser els cants es desplacen també per tot l’hemisferi sud. Segons els estudis d’uns altres científics, a l’oceà Atlàntic hi ha balenes que capten els cants de les del Pacífic oriental. Totes les poblacions de balenes geperudes passen l’hivern a les mateixes zones de reproducció, on els mascles entonen sota l’aigua forts cants que poden durar fins a mitja hora. Els mascles de la mateixa zona de reproducció canten una melodia gairebé idèntica. I d’un any per l’altre el cant de tot el grup evoluciona de mica en mica fins a convertir-se en una nova melodia.

El cant com a llenguatge

Ellen Garland i altres investigadors han descobert en aquests cants una estructura complexa i semblant a un llenguatge. Les balenes combinen sons curts, que els científics denominen unitats, per formar frases. Després combinen les frases per formar temes. I cada cançó es compon de diversos temes. De vegades els mascles canvien una unitat de la seva cançó. D’altres hi afegeixen una frase nova o escurcen un tema. I aleshores els altres mascles de vegades copien aquests canvis. Aquests retocs fan que la cançó d’aquella població de balenes evolucioni gradualment i doni lloc a melodies radicalment diferents de les d’altres grups.

Michael Noad, biòleg marí de la Universitat de Queensland, ha descobert que de vegades el cant d’una població de balenes pot experimentar un canvi sobtat i radical. L’any 1996, ell i els seus col·legues es van adonar que un mascle de la costa est d’Austràlia havia deixat la cançó local i entonava una melodia que coincidia amb una que s’havia cantat a la costa occidental del país. Al cap de dos anys tots els mascles de la costa est entonaven aquesta cançó. L’estudi de Noad, que ha esdevingut una obra de referència, ha sigut el primer a descobrir aquest tipus de revolució cultural en una espècie animal.

Ellen Garland, quan va fer el doctorat amb Noad a principis de la dècada del 2000, va gravar cançons de balenes geperudes a les zones de reproducció situades a les zones més orientals de l’oceà Pacífic. Quan va comparar les cançons que havia enregistrat, hi va trobar la mateixa pauta que Noad: els cants que se sentien a l’est d’Austràlia apareixien al cap d’un parell d’anys a la Polinèsia Francesa, a uns 9.000 quilòmetres de distància.

Després de publicar aquest primer descobriment l’any 2011, Ellen Garland va continuar gravant balenes geperudes a les mateixes zones de reproducció. També volia saber si els seus cants es propagaven més a l’est del Pacífic. L’oportunitat d’esbrinar-ho li va arribar quan Judith Denkinger i Javier Oña, biòlegs marins de la universitat equatoriana de San Francisco de Quito, es van oferir a col·laborar amb ella. Aquests dos científics estudien les balenes geperudes que es reprodueixen a les costes de l’Equador.

Per al seu nou estudi, Denkinger i Oña van enregistrar balenes geperudes del 2016 al 2018. Mentrestant, en aquest mateix període, Michael Poole, biòleg del Programa d’Investigació de Mamífers Marins a l’illa de Moorea, també en va gravar a la Polinèsia Francesa. Els investigadors van instal·lar micròfons submarins ancorats al fons del mar perquè escoltessin d’amagat les balenes que els passessin pel costat. També les seguien amb una barca, ficant els micròfons a l’aigua per captar-ne els cants.

El 2016 i el 2017 aquestes dues poblacions de balenes tenien cançons clarament diferents. Però el 2018 es va produir una revolució: les de l’Equador van introduir temes de la Polinèsia Francesa a les seves cançons. Els científics van publicar els seus descobriments a la revista Royal Society Open Science.

Buits de dades

Elena Schall, investigadora postdoctoral de l’Alfred-Wegener-Institut de Bremerhaven (Alemanya), que no ha participat en l’estudi, diu que ha trobat pautes semblants a l’oceà Atlàntic. Les balenes geperudes de les costes del Brasil i Sud-àfrica estan adoptant temes gravats anteriorment a les costes de l’Equador. Potser, diu Schall, les cançons circulen per tot l’hemisferi sud: “És possible, però hi ha un buit de dades pel que fa a l’oceà Índic. Sens dubte, crec que aquest serà el pas següent: veure si hi podem trobar prou dades per comparar”.

Garland i Schall coincideixen que segurament les cançons es difonen quan les balenes abandonen les àrees de reproducció i migren cap a les zones d’alimentació pròximes a l’Antàrtida. En aquest desplaçament, un mascle de balena pot acabar nedant al costat de mascles d’un altre grup. Quan senten el seu cant, radicalment diferent del que ells entonen, poden agafar-ne alguns temes o robar-li la cançó sencera. I continuaran cantant aquesta nova cançó quan tornin a la zona de reproducció.

Sobre el fet que les cançons circulin sobretot d’oest a est, Garland diu que potser es deu a l’enorme quantitat de balenes geperudes que hi ha al voltant d’Austràlia. Hi ha més possibilitats que una balena d’aquesta població es desviï cap a l’est més que no pas en direcció contrària. Schall, d’altra banda, sospita que el corrent circumpolar antàrtic, que flueix en el sentit de les agulles del rellotge al voltant de l’Antàrtida, n’és responsable com a mínim en part. Una balena geperuda mascle que se separa del seu grup en plena migració pot deixar-se portar pel corrent cap a l’est fins a trobar-se amb altres balenes: “Imagino que deu ser així, però és difícil de demostrar, esclar”.

Regina Guazzo, biòloga marina del Projecte de Reconeixement Acústic de Balenes de la Marina dels Estats Units i que no ha participat en l’estudi, diu que els descobriments sobre aquestes balenes la porten a preguntar-se si altres espècies de cetacis també comparteixen cançons a través d’oceans sencers: “Tot i que les geperudes són les que més s’han estudiat, altres espècies de balenes també entonen cançons complexes que tot just comencem a entendre”.

Gust per la novetat

Per acabar de comprendre la sorprenent propagació de les cançons de les balenes geperudes, el primer que hauran d’esbrinar els investigadors és per què canten. Molts d’ells sospiten que aquests cants són com els dels ocells, que els mascles fan servir per atreure les femelles. De moment, és només una hipòtesi. Els ornitòlegs han demostrat que el cant d’un ocell mascle és fonamental per al seu èxit reproductiu. Però és molt més difícil fer un seguiment dels hàbits d’aparellament d’una balena mascle a alta mar.

Modificar un cant per fer-lo més bonic pot ajudar un mascle a destacar. “Sempre hi ha l’atracció de la novetat”, diu Garland. “La gran pregunta és si a les femelles els agrada”. Aquesta mateixa seducció de la novetat podria explicar les revolucions que Garland i els seus col·legues estan estudiant en els cants de les balenes geperudes. Si un mascle que migra es troba per casualitat amb un d’un altre grup, potser li copiarà tota la cançó, que el farà més atractiu que un petit retoc decoratiu. “Aquests grans canvis surten de l’aigua i ens entren per les orelles –diu Garland–. Suposo, doncs, que seran perceptibles per a les femelles”.

Copyright: The New York Times / Traducció de Lídia Fernández Torrell
stats