'West Side Story' és "una obra mestra" que també es canta al Liceu

BarcelonaHi ha poques coses més engrescadores que l'entusiasme d'uns músics xerrant sobre música, sobretot quan no parlen de la seva música. Ha passat aquest dilluns durant la roda de premsa de presentació de West Side Story al Liceu, on se n'han programat dues funcions, en versió de concert simfònic, els dies 29 i 31 de juliol. "Leonard Bernstein (1918-1990) sabia molt bé el que estava fent. A West Side Story se sent la Nova York en construcció. És fascinant", assegura el veneçolà Gustavo Dudamel, que dirigirà l'Orquestra Simfònica del Liceu en les dues funcions. "Bernstein és un personatge irrepetible: creador, pedagog, compositor, director i un xòumanmeravellós. No veig ningú capaç de fer tot el que feia ell. Era massa persones en una sola persona, com el mestre Abreu [el fundador del Sistema d'Orquestres i Cors veneçolà]", continua Dudamel, tocat per la influència de Bernstein des de jove: "West Side Story m'ha acompanyat des que era un nen. Sobretot el mambo, es va convertir en un emblema de la meva joventut amb l'orquestra juvenil del Sistema Simón Bolívar".

Amb la mateixa passió s'expressen la soprano nord-americana Nadine Sierra i el tenor peruà Juan Diego Flórez, María i Tony en aquesta West Side Story, que es retroben en un escenari unes setmanes després de participar en La Traviata al Teatro Real de Madrid. Per a Sierra, Bernstein ja era un referent quan era petita: "Era part de la meva infantesa i de la meva adolescència...", recorda. "És increïble com Bernstein dominava ritmes de la música llatina com el mambo", diu Flórez, que explica també que la seva filla "adora West Side Story". També n'és fan el Martín, el fill de Dudamel. "Se sap totes les cançons. Ha vist set vegades la pel·lícula, la de Steven Spielberg", informa el director veneçolà. Flórez i Sierra, per cert, miren embadalits Dudamel mentre explica la seva experiència enregistrant la música de Bernstein precisament per al film que Spielberg va dirigir el 2021. "L'Steven revisava la partitura i estava molt pendent de les escenes musicals. És un cineasta molt musical!", exclama Dudamel.

L'entusiasme de tots plegats és lògic, atesa la dimensió gairebé mítica que ha assolit el musical de Bernstein i Stephen Sondheim (l'autor del text). Es va estrenar el 1957 a Broadway, com a versió moderna de Romeu i Julieta on els Montagú i els Capulet de la tragèdia de Shakespeare són els Jets i els Sharks, bandes juvenils d'arrels europees i porto-riquenyes, respectivament. El 1961 Robert Wise en va fer una adaptació cinematogràfica, protagonitzada per Natalie Wood i Richard Beymer, i amb Rita Moreno com a Anita, un paper que al Liceu cantarà la soprano novaiorquesa Isabel Leonard, que debuta al teatre de la Rambla. "Aquí els nord-americans fan els papers dels llatins, i els llatins els dels nord-americans", assenyala Flórez revisant el repartiment del Liceu.

West Side Story de seguida va fer forat en la cultura popular i cançons com America, María i Tonight han sigut interpretades per infinitat d'artistes en contextos musicals diferents, del jazz a la bossa nova i el rock. Com diu Dudamel, és una "obra mestra" que any rere any agafa noves "dimensions". Fins i tot sociopolítiques. "La història no reflecteix només un país. Vivim un gran dilema mundial respecte a la immigració, i ara es fa més obvi als Estats Units perquè el tema és a la palestra, però és la pedra amb què l'ésser humà xoca permanentment. La María i el Tony són de dos grups de joves que lluiten per un territori, però al final s'adonen que són el mateix, que pertanyen al mateix lloc", reflexiona Dudamel, conciliador de mena.

La pel·lícula de Spielberg i el biopic sobre Bernstein, Maestro, que va dirigir i protagonitzar Bradley Cooper el 2023, han recuperat la figura del compositor de West Side Story per a l'imaginari popular. Malauradament, tal com constata Sierra, l'estatus com a referent ja no és el mateix. "He de ser honesta. Hi ha molta gent que no en té ni idea, de qui és Leonard Bernstein. M'estic referint a la gent jove, la de les generacions Z i alfa. Vaig néixer el 1988 als Estats Units, i vaig créixer amb referents com Bernstein. Ara, quan torno al meu país em fa l'efecte que és un lloc molt diferent del que jo coneixia quan era jove. Ara és un món on els referents són Kim Kardashian i Donald Trump", lamenta Sierra. "Ara mateix la creativitat de Leonard Bernstein podria ajudar moltíssima gent, no només als Estats Units, sinó a tot el món. Tant de bo sigui així", desitja la soprano de Florida, gran protagonista de l'any al Liceu, on ha protagonitzat La traviata i La sonnambula i ha fet un recital. "Venir a Barcelona és com tornar a casa", diu.

El micròfon, "la fruita prohibida" dels cantants d'òpera

Curiosament, Bernstein no va dirigir West Side Story fins al 1984, quan en va enregistrar una versió operística amb Josep Carreras i Kiri Te Kanawa. En sintonia amb aquesta versió, Dudamel ha fet una orquestració més àmplia perquè tingui un color més simfònic que de teatre musical. Així i tot, no serà una versió plenament "operística", perquè hi haurà una mica d'amplificació per a les veus. "Però no és una amplificació com en un concert pop, sinó una ajuda en una orquestració en què hi ha bateria, guitarra elèctrica, guitarra espanyola, mandolina, percussió llatina i instruments jazzístics", adverteix Dudamel. Com diu Sierra, per als cantants d'òpera el micròfon és "la fruita prohibida", però cal tenir present que a West Side Story també hi ha "molt de diàleg": "Som cantants, però també actors i actrius. I és molt divertit descobrir altres vessants dels teus companys d'òpera", assegura la soprano. "Amb micròfon puc abaixar el to. En el text del musical hi ha moltes paraules, i m'ajuda molt no haver d'estar projectant la veu sempre", explica Flórez a propòsit d'una obra que, com diu Dudamel, "els músics toquen amb un somriure als llavis".