Antoni Ros-Marbà estrena 'Benjamin a Portbou', la seva primera òpera
El Liceu programa dues funcions d'una obra sobre el filòsof Walter Benjamin
Barcelona"El meu el lema és el d'Albert Einstein: la vida és com anar en bicicleta, que si pares caus", diu Antoni Ros-Marbà (l'Hospitalet de Llobregat, 1937). Parla amb entusiasme, content de poder compartir els detalls de Benjamin a Portbou, l'òpera que ha compost, amb llibret d'Anthony Carroll Madigan (1938-2020). És la primera òpera de Ros-Marbà, i l'estrena el Liceu, que en programa dues funcions el 19 i el 21 de juliol. "El més probable és que sigui la primera i l'última, perquè tampoc no em queda tant de temps al davant. Però mai se sap", deixa anar. De fet, amb 88 anys continua pedalant, perquè està treballant en un rèquiem "molt particular", al qual ha tret "les parts de terror" per substituir-les per "poemes de poetes catalans". El títol provisional: Rèquiem a la mar nostra.
"Antoni Ros-Marbà és un pilar de la música del país", assegura el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, feliç de poder "celebrar la figura del mestre" amb l'estrena d'una "òpera de dos actes i tretze escenes que ha estat molt de temps en el calaix". "La vaig acabar el 2016 després de sis anys de feina molt reflexiva", informa Ros-Marbà, que en les dues funcions dirigirà l'Orquestra del Liceu. Per fer realitat l'òpera, ha comptat amb la direcció escènica d'Anna Ponces, l'escenografia i la il·luminació de Playmodes Studio i Andreu Fàbregas, el vestuari d'Adriana Parra i Sílvia Delagneau i un repartiment encapçalat pel tenor nord-americà Peter Tantsits, que va debutar al Liceu amb Wozzeck la temprada 2021-2022, i que interpreta el paper de Walter Benjamin. "És un personatge molt difícil que està gairebé sempre en escena", explica Ros-Marbà sobre el protagonista de Benjamin a Portbou, una òpera en anglès que comença i acaba amb la mort del filòsof alemany a Portbou el 26 de setembre de 1940 quan fugia del nazisme i mirava de trobar la manera d'arribar a Lisboa per agafar un vaixell que el portés als Estats Units.
Benjamin no està sol en aquesta òpera. També hi apareixen altres personatges històrics com Dora Pollack, la dona del filòsof (interpretada per la mezzosoprano Laura Vila); la filòsofa Hannah Arendt (Marta Valero); l'historiador Gerhard Scholem (Joan Martín-Royo); el dramaturg Bertolt Brecht (David Alegret), i la directora teatral –i amant de Benjamin– Asja Lacis (Elena Copons). Antoni Ros-Marbà i Anthony Carroll Madigan hi van introduir altres personatges simbòlics, com ara l’Angelus Novus que interpreta la soprano Serena Sáenz, inspirat en una pintura de Paul Klee i que representa "l'àngel de la història que mira el passat per intentar resoldre els desastres", tal com diu Ros-Marbà.
"L'òpera se centra en Benjamin, però reflecteix l'ambient d'aquella època de creixement del nazisme", recorda Ros-Marbà. La direcció escènica d'Anna Ponces s'adiu amb el propòsit del mestre. "Hi ha una narració biogràfica, com de biopic, que funciona com un flashback des de la nit del suïcidi a Portbou", explica Ponces, coordinadora del projecte d’òpera contemporània Òh!pera del Liceu.
"També ens preguntem què representa Walter Benjamin per a nosaltres, com ha afectat la nostra societat el seu pensament. Tant ell com Hannah Arendt ens van ensenyar a explicar la història des de la perspectiva dels vençuts. Es van reconèixer com a refugiats. Benjamin va travessar la mateixa frontera que un any abans havien travessat els refugiats republicans en sentit contrari. I no ha deixat de passar, que la gent travessi fronteres com a refugiats. Aquesta és una de les ressonàncies de Benjamin en el món que vivim", recorda Ponces. En la primera escena del llibret es parla de "siluetes negres que representen totes les persones que travessen fronteres"; i en una història amb noms propis, el cor de l'òpera representa precisament "tots aquells que no tenen nom".
Ponces ha treballat la posada en escena incorporant-hi la instal·lació lumínica Signes, creada per Playmodes Studios per al festival Llum BCN del 2023. "L'element principal de Signes és un llenç cinètic de llum que permet generar composicions abstractes que acompanyen el text de l'òpera de manera més suggeridora que figurativa", diu Santi Vilanova, de Playmodes Studios.
El toc mahlerià
Antoni Ros-Marbà, sempre generós quan parla amb els periodistes, ha aprofitat la roda de premsa al Liceu per explicar alguns detalls de la composició de Benjamin a Portbou. "Hi ha una seqüència abans de l'ària del tenor del segon acte que, quan l'estava escrivint, em sonava una mica mahlerià. No hi ha cap nota de Mahler, però la influència hi és. I crec que el Peter també la va detectar", diu. Efectivament, el tenor Peter Tantsits somriu i admet que la va notar. No és l'única referència que hi ressona. "Al Liceu vaig fer Wozzek [l'òpera de Berg], en la producció de William Kentridge, i Benjamin a Portbou m'hi ha fet pensar perquè també és una obra total", explica el tenor nord-americà, que en destaca la dialèctica entre les idees i la vida de Walter Benjamin. "Som gairebé una família, hem fet un treball molt íntim, i fins i tot la filosofia de Benjamin sembla tangible gràcies a aquest tracte tan proper i íntim", assenyala Tantsits.
Més enllà de les dues funcions al Liceu, Benjamin a Portbou donarà peu a un documental dirigit per Albert Pons i produït per la Fundació La Caixa, el Liceu i 3Cat.