Christof Loy desplega al Liceu la tràgica "escola d'amor" de 'Werther'

BarcelonaEl director d'escena alemany Christof Loy va tancar la temporada passada del Liceu amb una brillant producció de Rusalka, d'Antonín Dvořák, amb Piotr Beczala i Asmik Grigorian com a protagonistes, tots dos en estat de gràcia. Loy va tenir com a còmplice necessari l'escenògraf Johannes Leiacker, un altre mestre de la línia clara i l'emoció continguda amb qui també ha treballat en la posada en escena del muntatge de l'òpera Werther, de Jules Massenet, de la qual es faran deu representacions al Liceu del 2 al 17 de maig, amb un repartiment doble. En el primer (els dies 4, 7, 9, 14 i 17), dos cantants que debuten en el paper: el tenor basc Xabier Anduaga com a Werther i la mezzosoprano alemanya Kristina Stanek com a Charlotte; dos papers que en el segon cast (els dies 2, 5, 8, 11 i 16) canten el nord-americà Matthew Polenzani i l'azerbaidjanesa Elmina Hasan.

Tot i que aquest Werther segons Loy ja s'ha vist a la Scala de Milà el 2024 i al teatre dels Champs-Élysées de París el 2025, el director d'escena l'entoma com si estigués creant "una cosa nova perquè hi ha dos repartiments pràcticament nous". "És com si fossin dues històries diferents. En la primera, el Xabier i la Kristina, com a la partitura de Massenet, són dos joves que han de descobrir l'amor i el desamor en aquesta escola de vida i d'amor. En canvi, en el segon repartiment, hi ha diferència d'edat entre Werther, que és més gran, i Charlotte, que és més jove. Per tant, seran dues produccions de Werther". Només a posteriori es podrà valorar si el matís és tan rellevant com assegura Loy a l'hora de transmetre aquesta tràgica història d'amor impossible entre un poeta que no encaixa en una moral utilitarista i una dona atrapada en un matrimoni fruit d'un compromís adquirit amb la mare.

"Vull agrair al Liceu la confiança, sobretot per debutar en un paper tan icònic com el de Werther en un teatre que és casa meva", afirma Xavier Anduaga, que es va estrenar al teatre de la Rambla fent d'Ernesto a Don Pasquale, de Donizetti, el 2022. I hi va tornar el 2025 com a protagonista de La sonnambula, de Bellini, al costat de la soprano nord-americana Nadine Sierra. "Tinc il·lusió i sento responsabilitat per interpretar Werther, un paper que han cantat els millors", diu el tenor basc. De fet, l'última vegada que es va representar l'òpera de Massenet al Liceu va ser el 2017 amb un duo protagonista que va meravellar: el polonès Piotr Beczala i la italiana Anna Caterina Antonacci (i amb l'elegant sobrietat escènica de l'alemany Willy Decker). "El més important és mantenir l'equilibri entre la part vocal i l'actoral", informa Anduga amb la relativa tranquil·litat de saber que li arriba en un bon moment de la carrera. "He passat per l'òpera bufa de Rossini i pel bel canto, i sempre he tingut Werther a l'horitzó", afegeix. La mateixa sensació té Kristina Stanek, conscient de la importància de l'experiència vocal i actoral a l'hora d'entomar un paper com el de Charlotte, gairebé obligada a "controlar les emocions" i alhora transmetre el que sent un personatge que "busca una altra manera de sentir l'amor".

El repartiment de Werther al Liceu es completa amb Sofia Esparza i Leonor Bonilla com a Sofia, David Oller i Carlos Daza com a Albert, Stefano Palatchi (el batlle), Josep Fadó (Schmid), Cristofol Romaguera (Bruhlmann), Marta Esteban (Kathchen) i Enric Martínez-Castignani (Johann), l'únic cantant del repartiment que ha participat en aquesta producció, concretament quan es va representar a la Scala.

Les expectatives dels amants

Werther, inspirada en el drama de Goethe Les tribulacions del jove Werther (1774), és una "òpera meravellosa", tal com assegura Stanek, que Massenet va estrenar a Viena el 1892. "És una raresa en la tradició operística francesa. És una obra sense cor, sense ballet, no té res a veure amb la gran òpera francesa de l'època", explica Loy. Massenet se centra en la intimitat d'uns personatges que s'aboquen a un terrabastall emocional, i la posada en escena "intenta donar el caliu necessari" perquè pugui mostrar-se aquesta "intimitat" tràgica, diu el director d'escena, que s'emporta l'obra a la dècada dels anys cinquanta del segle XX, una època que facilita l'aposta per una estètica de línia clara. A l'escenari Loy crea un espai escènic doble, amb una mena de "mur amb una porta al centre darrere de la qual podem imaginar el món de la Charlotte que Werther vol aconseguir". Davant del mur hi ha "un espai buit on els amants es troben amb diferents expectatives".

L'hongarès Henrik Nánási, que dirigirà l'Orquestra del Liceu en les deu funcions, descriu perfectament la progressió emocional de la relació entre Werther i Charlotte. "En els dos primers duets no canten plegats, perquè l'amor de debò encara no ha arribat. I en el tercer i el quart duets les veus ja estan juntes perquè l'amor s'ha consolidat", explica Nánási, un director prou conegut al Liceu, on des del 2016 ha dirigit La flauta màgica, de Mozart; Tosca, de Puccini i el díptic Cavalleria rusticana / Pagliacci, de Mascagni i Leoncavallo. Nánási lloa la partitura de Massenet, "un dels millors compositors pel que fa a l'equilibri", i en destaca detalls com la influència de l'acord de Tristany wagnerià (que el director hongarès allargarà per remarcar la picada d'ullet que ho feia Massenet) i l'ús del saxofon, sobretot a l'escena de la carta del tercer acte. "El saxofon hi aporta un color melancòlic, trist, semblant al del clarinet però més nostàlgic.