El Liceu adora 'Akhnaten', la fantasia egípcia de Philip Glass

BarcelonaTot fa pensar que Akhnaten serà un dels esdeveniments de la temporada operística barcelonina. "És un espectacle total", diu Víctor Garcia de Gomar, el director artístic del Liceu, que n'ha programat sis funcions del 19 d'octubre al 3 de novembre, a més d'una setena per a menors de 35 anys el 16 d'octubre. Certament, en aquesta producció amb direcció escènica de Phelim McDermott hi conflueixen tots els elements que han de garantir que sigui un èxit artístic. El primer de tots, la partitura de Philip Glass (Baltimore, 1937), que va compondre aquesta òpera sobre el faraó Akhenaton i la reina Nefertiti el 1983. Era la culminació de la primera trilogia sobre personatges que havia començat amb Einstein on the beach (1976) i Satyagraha (1980), sobre Gandhi.

A Akhnaten, Glass manté les constants del minimalisme, com ara les reiteracions frenètiques i les melodies curtes, però inserides en una estructura dramatúrgica més convencional, i prescindeix dels violins. I confia el protagonisme líric a un contratenor, que al Liceu serà el nord-americà Anthony Roth Costanzo (debutant al Liceu). "Veu, trompeta i flauta són les úniques veus agudes, la qual cosa resulta molt singular", tal com explica la nord-americana Karen Kamensek, que dirigirà l'orquestra del Liceu. "Fa molt de temps que treballo amb aquesta música que em té fascinada des de ben jove", diu Kamensek, que ja va dur la batuta en l'estrena del muntatge de McDermott a l'Òpera de Londres el 2016 i al Metropolitan de Nova York el 2019. Tot plegat juga a favor de l'atmosfera de misteri que vol transmetre al voltant de l'espiritualitat monoteista d'un faraó tan aviat considerat un visionari com un tirà sense escrúpols. Akhnaten, per cert, va guanyar el Grammy al millor enregistrament el 2020.

I és aquí on intervé el segon element: la direcció escènica de McDermott, que allunya Akhnaten dels tòpics operístics sobre Egipte. No omple l'escenari de sorra, però no renuncia a l'espectacularitat i hi desplega recursos com ara pisos superposats, màping en 3D i tot de jocs simbòlics, a més del vestuari exuberant i fantasiós de Kevin Pollard, i els malabaristes de la companyia Gandini. "Els malabars creen una metàfora visual de la música i generen una tensió que travessa tota l'obra", diu McDermott, que interpreta l'òpera de Glass com una mena de "somni ritual" d'acord amb una "visió mítica i idealista" de l'Antic Egipte.

'L'himne a Aten' en català

El tercer element destacat és el repartiment, encapçalat pel contratenor Anthony Roth Costanzo, tot un expert en l'òpera de Glass i en la producció de McDermott: ha cantat el paper a Londres i Los Angeles el 2016 i a Nova York el 2019. L'acompanyarà la mezzosoprano tunisianocanadenca Rihab Chaieb com a Nefertiti, la soprano lituana d'origen rus Katerina Estrada Tretyakova com a reina Tye i el baix nord-americà Zachary James com a escriba. El repartiment el completen Joan Martín-Royo, Toni Marsol, José Manuel Montero, Alba Valdivieso, Carmen Buendía, Mar Esteve, Marina Pinchuk i Anna Tobella.

Una de les peculiaritats d'Akhnaten és L'hime a Aten del segon acte, un monòleg que el contratenor ha d'interpretar en la llengua del país on es representa cada funció. "És una mena de pregària que intentaré cantar en català tan bé com pugui. M'esforçaré en la fonètica de les vocals", explica Anthony Roth Costanzo.

Amb l'estrena d'Akhnaten a Barcelona, el Liceu manté el compromís amb l'òpera contemporània dels últims quaranta anys. Fa tres anys ja va programar Anthony & Cleopatra, d'un altre compositor sorgit de l'escola minimalista, John Adams, i també ambientada a Egipte.