Demostren com els romans explotaven mines d'or als Pirineus
Troben evidències de l'extracció d'or a les Guilleteres d'All, a la Cerdanya
BarcelonaEls Pirineus no són la Califòrnia del segle XIX, quan milers de persones d'arreu del món van anar-hi a la recerca de fortuna, ni Sud-àfrica. Així i tot, també hi va haver mines d'or que els romans van explotar. Així ho ha demostrat, per primera vegada, un estudi de la UAB i la Universitat de la Corunya. "Sabem que les mines de les Guilleteres d'All (Cerdanya) van ser explotades entre els segles I i III dC. Tenim indicis que al Pirineu hi devia haver més mines, però que devien abandonar-les quan en van trobar de més rendibles en altres llocs, com Las Médulas (Lleó), o al nord de Portugal", explica Oriol Olesti Vila, del departament de ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB.
La primera pista dels investigadors va aparèixer en una necròpolis romana que hi ha a prop d’All (Isòvol), al Pla de Prats, a menys d'un quilòmetre de les mines. Allà hi van localitzar una cadena d'or de 27 grams. A Castellot de Bolvir es va trobar una segona pista: un taller metal·lúrgic del segle I aC amb restes de partícules d'or i de plata. Per demostrar que a All s'hi van explotar les mines, es va excavar un gran dipòsit hidràulic que formava part del sistema d’explotació. El problema era poder-lo datar, perquè pràcticament no hi ha materials arqueològics. "El 2022 es va iniciar una estratègia de datació per OSL (optically stimulated luminescence), que permet datar els materials sedimentaris detrítics i, en especial, el quars, ja que al quedar enterrats en un nivell arqueològic comencen a rebre un flux de partícules radioactives que podem mesurar i datar. Aquesta datació no és tan precisa com el C14, però té l’avantatge de no necessitar matèria orgànica", explica Olesti.
La tècnica per extreure l'or
Era conegut que hi havia or a les terrasses del riu Segre. De fet, les fonts islàmiques ja parlaven amb admiració de la seva bona qualitat per encunyar moneda. Fins ara, però, no n'hi havia proves. "No hem d'imaginar una gran explotació ni esclaus picant pedra", detalla Olesti. Tampoc grans quantitats d'or, perquè de zones molt més explotades, com Las Médulas, al llarg dels segles se'n van extreure 250 tones. Els romans feien servir un sistema hidràulic per treure diminutes palletes d'or de la roca granítica. Van construir canals que recorrien desenes de quilòmetres per on viatjava l'aigua, que emmagatzemaven en uns dipòsits propers als fronts d’explotació minera. De manera recurrent, els dipòsits es buidaven i l’aigua arrossegava els sediments aurífers, que es decantaven més avall. "Era més aviat una qüestió de domini de la tècnica. El més segur és que fessin servir persones locals guiades per algun expert, possiblement militar", assegura Olesti.
Un d'aquests canals d'aigua, que uneix All amb Meranges i s'alimenta al riu Duran, encara existeix. Segurament la mina va ser abandonada al mateix temps que va començar la decadència de Iulia Líbica (Llívia), a uns deu quilòmetres de les mines. Llívia va ser un municipi rellevant a la Cerdanya romana, probablement punt de control i d’intercanvi entre valls, i hi vivia tant la població nouvinguda d'Itàlia com la desplaçada dels poblats de la regió.