LITERATURA
Cultura 11/02/2018

Una poeta obscena i alhora espiritual

‘Del desig’, de la brasilera Hilda Hilst, és el primer títol del segell Prometeu

i
Jordi Nopca
3 min
Una poeta obscena i alhora espiritual

Barcelona“Què és la carn? Què és Això / que recobreix l’os / aquest cabdell llis i convuls / aquest desordre de plaer i conflicte / aquest caos de dolor duplicat i pastós? / La carn. Poc que el sé, aquest Això”. La poeta brasilera Hilda Hilst va dedicar bona part de la seva creativitat a buscar maneres de traslladar als versos la sensualitat, l’erotisme i el plaer. “Dona’m la via de l’excés, l’estupor”, deia. Del desig, el primer títol seu que es pot llegir en català -inaugura el segell Prometeu de la vilanovina El Cep i la Nansa- gràcies a l’excel·lent feina dels traductors Josep Domènech i Ponsatí i Joana Castells Savall, és una manera òptima d’accedir a l’univers creatiu “d’una de les figures més importants de la literatura brasilera de la segona meitat del segle XX, que està actualment en procés de canonització literària al seu país”, segons explica Helena González Fernández, professora titular de literatura gallega i investigadora del Centre Dona i Literatura a la Universitat de Barcelona.

Qui era Hilst? “¿Una esnob, una sacerdotessa, una monja? -es demana González al pròleg-. ¿Una boja, una parapsicòloga a la recerca de les veus dels morts que enregistrava seguint, amb rigor científic, Friedrich Jürgenson? ¿La jove «Hilda dels altres», com va dir Carlos Drummond de Andrade en anys de bohèmia i joventut apassionada? ¿L’elegant escriptora de l’alta societat paulista o la senyora que malvesteix una samarreta del Che Guevara mentre fuma, beu i parla infatigable? ¿L’hermètica poeta fascinada per la sexualitat i la mort o l’obsessionada pels àngels i la transcendència? ¿O encara la vella senyora H., literatura pornògrafa carregada d’humor?”

La llibertat de l’autora

Nascuda el 1930 a Jaú, va créixer des del 1937 a la ciutat de São Paulo, on va estudiar dret i ben aviat va sorprendre per la seva “actitud lliure davant les convencions morals”. Va debutar el 1950 amb Presságio, i després de sis poemaris més va deixar la ciutat per instal·lar-se a la hisenda de la seva mare, que va batejar amb el nom de Casa del Sol, que va remodelar “en estil convent colonial”. Hi va viure aïllada amb l’escultor Dante Casarini, de qui es va separar el 1980. Els acompanyaven una colla d’amics, i també un petit exèrcit de gossos, que en les bones èpoques van arribar a ser una seixantena.

“Vaig descobrir Hilst gràcies al meu amic i poeta Ronald Polito -recorda Josep Domènech Ponsatí-. Quan ell treballava a l’editorial Globo me’n va regalar l’obra completa. Em va agradar tot o gairebé tot el que en vaig llegir”. Gràcies a Domènech Ponsatí, poeta i llibreter de la Llibreria Geli de Girona, podem llegir en català Vides seques, de Graciliano Ramos; Barba xopa de sang, de Daniel Galera; Orfes d’Eldorado, de Milton Hatoum; El fill etern, de Cristóvão Tezza; El cobrador, de Rubem Fonseca; Aigua viva i L’hora de l’estrella, de Clarice Lispector, i El trist final d’en Policarpo Quaresma, de Lima Barreto, entre d’altres. “Sempre he traduït per amor a l’art: si només hagués de fer el que una editorial em demana ja hauria plegat fa temps”, diu Domenèch Ponsatí, que fa quatre anys es va començar a trobar amb Joana Castells Savall. “Jo havia començat a traduir Amavisse, una de les set parts de Del desig, i després de comentar-l’hi un dia a en Josep vam decidir fer tot el volum a mitges -explica Castells-. De Hilst m’agrada que té un univers molt peculiar, una barreja insòlita d’obscenitat i espiritualitat”.

Prometeu, el segell on ha aparegut el llibre de Hilda Hilst, “apostarà per gèneres minoritaris com la poesia i el teatre” i publicarà els títols “en edicions bilingües”, segons diu l’editor Xavier Arola. “Publicarem autors disruptius, que van apostar per la llibertat i que entenien el món d’una manera diferent, tant a nivell literari com biogràficament”. Els pròxims llibres que Prometeu posarà en circulació aquest 2018 són Deliri d’amor, d’Alda Merini, Si poc cobrem, res pagarem!, del premi Nobel de literatura Dario Fo, i el teatre complet de Natalia Ginzburg.

stats