Planeta premia el televisiu i polèmic Juan del Val

BarcelonaHa tornat a passar: rere un pseudònim de dona, Elvira Torres, s'hi amagava Juan del Val, l'home que ha estat proclamat guanyador del 74è premi Planeta, dotat amb un milió d'euros, en una gala celebrada al Museu Nacional d'Art de Catalunya durant una jornada de vaga general: mentre al cim de Montjuïc hi imperava el protocol, a Sants creixia la tensió entre manifestants i policia. El novel·lista madrileny, guionista i col·laborador del programa de televisió El Hormiguero, va ser l'escollit entre els 1.320 candidats que es van presentar al guardó, que fa tot just quatre anys descobria la identitat fins llavors secreta de Carmen Mola, que en aquell cas no eren ni un ni dos homes, sinó tres, Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero. Almenys la finalista d'enguany –que rebrà 200.000 euros– ha estat una dona, la gallega Ángela Luz Banzas, amb Cuando el viento hable, primera novel·la que publicarà amb Planeta després d'una breu però intensa etapa a Suma, segell de Penguin Random House.

Vera, una historia de amor és el títol del setè llibre de Juan del Val (Madrid, 1970). Ambientat a Sevilla, aborda amb "tocs lleus de thriller les desigualtats socials i les dinàmiques familiars complicades de la protagonista", segons avança l'editorial, que també en destaca que presenta "una història contemporània de lectura àgil". "Veure'm aquí, recollint el premi, és gairebé un miracle. En molts moments he estat a prop del fracàs, envoltat de pols, formigó i terra. El millor que té la vida són les coses inesperades", ha admès l'autor, parella de Núria Roca, presentadora de televisió que actualment dirigeix el magazín setmanal La Roca a La Sexta. Com a curiositat, cal recordar que Del Val i Roca han escrit dos llibres a quatre mans, Para Ana (de tu muerto) (Espasa, 2011) i Lo inevitable del amor (Espasa, 2012), on el nom de Roca apareixia com a principal reclam. "Al marge de la tele, soc el que escric, és el que dona sentit a la meva vida —ha afegit—. La protagonista de la meva nova novel·la, Vera, és una dona que aprèn a ser lliure quan perd la por a equivocar-se".

El triomf del noi de barri

Va ser amb Parece mentira (Espasa, 2017) que Juan del Val va començar a volar literàriament tot sol. Va escollir fer-ho amb la història autobiogràfica del noi de barri que va ser. Un cop superada la frontera dels 45 anys, reflexionava "sobre l'adolescent problemàtic, el jove perdut i l'home intrèpid" que es va obrir camí, sense tenir estudis universitaris, en el món del periodisme a principis dels 90 –en mitjans com Ràdio Nacional Espanyola, TVE, Antena 3 i Telecinco–, amb el somni d'arribar a convertir-se algun dia en escriptor. Entre els referents que Del Val acostuma a citar a les entrevistes hi ha Woody Allen i Michel Houellebecq. Un i altre donen algunes pistes de la matèria narrativa dels seus llibres: Allen, perquè les històries d'amor impossible marquen llibres com Candela (2019) –amb la qual va guanyar el premi Primavera– i Delparaíso (Espasa, 2021); Houellebecq, perquè les seves opinions són d'un conservadorisme que a vegades flirteja amb l'extrema dreta. Encara que va militar "breument" a les Joventuts Comunistes quan tenia 16 anys i ha explicat que va votar "en diverses ocasions" el PSOE i Izquierda Unida, es declara "en contra del govern de Pedro Sánchez". Admet que no respecta "els votants d'EHBildu, però en canvi sí als de Vox".

Del Val és conegut per les seves opinions polèmiques. Ha afirmat que "per tenir relacions sexuals cal mentir", ha dit que venir a Barcelona li ha "fet mandra" des del 2017, quan va començar a veure-la com "una ciutat hostil, plena de gent enfadada", ha carregat contra "les feministes de Podemos, que han fet un mal favor a la seva causa perquè, en realitat, el feminisme els importa un rave" i ha admès amb ironia que actualment la majoria de pares, quan els seus fills suspenen, diuen que no és perquè "siguin uns mantes, sinó perquè tenen altes capacitats". Durant el discurs de recepció del Planeta, Juan del Val ha obviat fer cap menció a la guerra de Gaza, motiu de la vaga general convocada pel mateix dia d'entrega del guardó, i que ha estat precedida per manifestacions com la del 4 d'octubre. En un primer moment, Del Val va considerar al programa La Roca, del qual és col·laborador, que el número d'assistents a Madrid havia estat "tirant a escàs": "Ho dic amb tristesa, perquè em sembla absolutament necessària", afirmava. El novel·lista va acabar rectificant quan li van fer saber que hi havia més de 100.000 manifestants, segons la Delegació del Govern, o 400.000, segons els organitzadors. L'única espurna polèmica de les paraules del guanyador en rebre el premi ha arribat quan ha defensat que "la literatura es fa per als lectors, no per a quatre intel·lectuals".

La novel·la íntima d'Ángela Luz Banzas

L'autora finalista, Ángela Luz Banzas, té un perfil molt menys explosiu que el de Juan del Val. Nascuda a Santiago de Compostel·la el 1982, abans d'especialitzar-se en l'escriptura d'intrigues ambientades a Galícia –tant al present com al passat– va estudiar Ciències Polítiques i ADE i va dedicar uns anys a l'administració pública. Va debutar el 2021 amb El silencio de las olas (Debolsillo), i des de llavors ha publicat una novel·la per any, amb títols com La conjura de la niebla (Suma, 2022), La sombra de la rosa (Suma, 2023) i El aliento de las llamas (Suma, 2024). Amb Cuando el viento hable canvia el seu estil a l'hora de titular, però es manté fidel tant a l'escenari dels seus llibres precedents com a la temàtica. "És la meva novel·la més íntima —ha avançat—. Comença amb un record d'infantesa que ha marcat la meva vida fins ara. Quan tenia set anys em van ingressar i vaig conèixer una nena de la mateixa edat que jo que, per desgràcia, tenia una malaltia incurable. Mentre vaig poder li vaig portar llibres de la biblioteca de l'hospital perquè gràcies a la literatura podia escapar del seu cos i ser el que volgués".

L'autora, però, no ha optat per l'autoficció, sinó per la novel·la històrica. La protagonista de Cuando el viento hable, Sofía, és una dona nascuda durant la postguerra que ha crescut a la Galícia rural amb els seus avis i que "arrossega diversos secrets i absències familiars". Una "estranya malaltia" la porta fins a l'hospital, on descobrirà, a més d'"experiments horribles amb persones", l'existència "d'una germana bessona perduda".

Com ha canviat el palmarès del Planeta

El 2021 el premi Planeta va augmentar la dotació econòmica dels 600.000 euros al milió i es van convertir en el guardó amb la dotació econòmica més alta del món. El premi supera fins i tot la dotació del Nobel, guardonat amb 11 milions de corones sueques, poc menys d'un milió d'euros al canvi.

L'edició d'aquest any és la 74a edició del premi, que es remunta al 1952. Aquell any, el text guardonat va ser En la noche no hay caminos, de Juan José Mira. El palmarès del guardó és un reflex de com han anat canviant els gustos del lector majoritari: si durant les primeres dècades va premiar autors literàriament valuosos com Ana María Matute, Ramón J. Sender, Juan Marsé i Camilo José Cela, més recentment s'ha decantat per noms com els d'Eva García Sáenz de Urturi, Luz Gabás, Sonsoles Onega i Paloma Sánchez-Garnica.