Llengua
Cultura 12/07/2022

Primera campanya de llengua conjunta dels Països Catalans?

La Generalitat busca un consens històric: Andorra s'hi suma, el País Valencià se'n desmarca i a Balears genera tensió

3 min
Una concentració en defensa del català a Palma.

BarcelonaLa Generalitat de Catalunya està dissenyant una nova campanya de promoció de la llengua que llançarà aquesta tardor. Es tracta d’una iniciativa que té la voluntat de ser històrica, massiva i icònica, a l’estil de les campanyes de normalització que van popularitzar la Norma i la Queta. El lema i la imatge estan en mans d’una agència de comunicació. Des de la conselleria de Cultura se n’han dissenyat els pilars: serà una campanya “de valors, en positiu, despolititzada”, que vol millorar l’ús social de la llengua i, per tant, apel·larà a la població que la coneix però no la utilitza habitualment en la vida diària. És a dir, els catalanoparlants que canvien d'idioma i els parlants d’altres llengües que el coneixen però no el fan servir en els seus entorns. 

A través del desplegament de la Declaració de Palma, el secretaris de política lingüística dels diferents territoris s’han reunit per avançar en diferents qüestions –aspectes tan concrets i pràctics com ara la unificació dels exàmens de català o les gires d’arts escèniques–, però també per estudiar la possibilitat de llançar una campanya unitària de promoció de la llengua. La idea, que es va posar sobre la taula a finals del 2021, és que els territoris comparteixin la part creativa i cadascú s’ocupi de pagar-ne la difusió a casa seva. Des de Catalunya la idea compliria els objectius estratègics de la Generalitat, seria un gest històric i ambiciós. També des d’Andorra aquesta possibilitat es veu amb bons ulls: “Tenim tota la intenció de formar-ne part –diuen fonts del ministeri de Cultura andorrà, que lidera la Demòcrata Sílvia Riva González–. Però és molt embrionari”, admeten.

Friccions i eleccions

Al País Valencià i les Illes Balears la situació és ben diferent, perquè tenen eleccions autonòmiques el 2023 i qualsevol moviment al voltant de la llengua pot generar polèmiques indesitjades. Des de València, són taxatius: “Sempre hem dit que, al marge del que vulguen fer altres territoris de manera conjunta, nosaltres tenim la nostra pròpia campanya, Sempre teua. La teua llengua. Ara en llançarem la segona part”, diuen des de la conselleria de Raquel Tamarit, de Compromís, on no volen valorar cap altra opció. “No és qüestió que sigui delicat o no, és que sabem com arrelar les campanyes al País Valencià —diuen–. Però tenim ponts estesos per altres aspectes culturals”.

La situació a les Illes Balears encara és més particular, perquè la possibilitat ha generat tibantor dins l’equip de govern. Com informa Alba Tarragó a l’ARA Balears , el titular de la conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura (Miquel Company, del Partit Socialista) i la secretaria Autonòmica d’Universitat, Investigació i Política Lingüística (amb Miquel Àngel Sureda, de Més per Mallorca) tenen objectius diferents. Mentre el primer defensa “una campanya pròpia i després buscar sinergies”, el segon treballa en una campanya conjunta però que s’adapti a la seva realitat lingüística. El pressupost que preveuen les Balears és més alt que mai, 400.000 euros, i compten llançar la campanya a finals d’any.  

“Passi el que passi, la nostra campanya es farà aquesta tardor”, asseguren des de la conselleria de Cultura de Catalunya. La inversió per aquest any és de 2 milions d’euros, que l’any que ve s’incrementaran per a la difusió de la campanya. No s’esperaran a tenir consens ni tampoc a concloure el procés parlamentari del Pacte Nacional per la Llengua , que s’ha de debatre a la tardor i consensuar un text abans d’acabar l’any que sigui la base de les futures polítiques lingüístiques.

‘Lletres Compartides’: acord per crear un espai literari únic

El que els Antònia Font fan de manera informal amb els seus concerts a Inca, València i Barcelona, és el que volen institucionalitzar i sistematitzar les institucions que vetllen per la llengua i la literatura a Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. El programa s’anomena Lletres Compartides i servirà per acostar autors dels diferents territoris als altres llocs del domini lingüístic. El programa inclou sessions informatives per a bibliotecaris, docents i programadors –fins ara se n’han fet cinc i s’hi han connectat 140 persones–, visites i clubs de lectura per a universitaris, a més d’una campanya de comunicació. El pressupost de la iniciativa és de 40.000 euros.

Les institucions impulsores (la Institució de les Lletres Catalanes, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, la Fundació Mallorca Literària i l’Institut Menorquí d’Estudis) han fet una tria de 10 noms de cada territori que es consideren poc coneguts en els altres, i 3 d’ells són els que hi viatjaran: la resta serà telemàtica per ser més flexible. Noms que hi participaran? En el grup d’autors catalans hi ha Marta Buchaca, Antoni Clapés, Oriol Canosa, Anna Manso, Joan Todó, Cinta Arasa i Albert Pijuan. Els autors valencians són, entre d'altres, Teresa Broseta, Carles Cano, Mercè Climent, Anna Moner o Joan Garí. I de Mallorca i Menorca hi són representats autors com Maria Escalas, Clara Fiol, Llucia Pallisser, Antoni Vidal i Miquel Rayó.

“Hi ha molt camí per recórrer en el coneixement, circulació i lectura dels autors dels diferents territoris”, diu la directora de la ILC, Izaskun Arretxe. També es treballarà per incloure-hi Eivissa i Formentera, la Catalunya Nord, la Franja, Andorra i l’Alguer.

stats