Política lingüística
Cultura 12/01/2022

El nou Pacte Nacional per la Llengua incorpora el PSC

Comptarà amb el suport de partits com el PSC i els Comuns, s'obrirà a entitats i es faran reunions a tot el territori

3 min

BarcelonaFa temps que diferents veus reclamen un nou Pacte Nacional per la Llengua. Les dades constaten que estem davant una nova emergència lingüística, sobretot a les aules, on el català corre el perill de convertir-se en un mer decorat. Aquest dimecres, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga Ibáñez, i el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, han presentat les bases d'un pacte que, segons la conselleria de Cultura, té com a objectiu arribar a un consens social i polític sobre el català i adaptar-lo al segle XXI: "Hem entrat en una nova etapa molt més ambiciosa, proactiva i inclusiva, ens hem d'adaptar a l'era de la digitalizació i la globalització", ha dit Garriga.

El repte és redreçar una situació força adversa. Avui només un 19,6% dels barcelonins de 15 a 29 anys parlen habitualment en català: per a molts, l’únic contacte amb la llengua és a les aules (pel que fa a la població de més de 15 anys de tot Catalunya, parlen habitualment en català el 36,1%). La veritat és que la immersió cada cop s’ha anat complint menys (sobretot a secundària) i que el català és poc vehicular a les universitats. Garriga ha admès que hi ha "força indicadors que el model lingüístic mostra símptomes d'esgotament" i que s'ha d'adaptar als nous temps. Vila ha estat més contundent: "La llengua està en una situació complexa i delicada, perquè el 2020 només el 53% dels joves residents a Barcelona asseguraven parlar bé el català". Vila també ha destacat que en salut i justícia hi ha hagut un important retrocés. "Només el 26% dels usuaris fa servir el català com a primera opció en l'àmbit de la salut. En justícia, el 2020 el nombre de sentències dictades en la llengua del país amb prou feines va superar el 7%".

La participació del PSC

Garriga ha insistit que el pacte ha de ser inclusiu, però que els partits polítics que hi participin han de coincidir en tres qüestions: "reconèixer la unitat de la llengua catalana, compartir que està en una situació complexa i delicada i admetre la necessitat d'actuar per revertir la situació".  En aquest sentit, la consellera de Cultura ha anunciat que el cap de l'oposició, Salvador Illa, li ha confirmat que el PSC en formarà part (juntament amb els partits de la coalició de Govern, la CUP i En Comú Podem). "Volem que hi participi tota la societat, volem un debat constructiu amb unes bases compartides tan àmplies com sigui possible", ha reblat Garriga.

El calendari previst és presentar aquest gener un informe acadèmic, que han elaborat set experts en llengua de qui no s'ha volgut revelar el nom, amb un diagnòstic de la situació, i fer una primera reunió al febrer amb els partits polítics i les entitats i representants del Consell Social de la Llengua Catalana, que és l'òrgan que assessora el govern en matèria lingüística. A partir d'aquí es començaria un procés participatiu i es farien sessions informatives a diferents localitats i es recollirien propostes, també a través d'un canal electrònic. L'objectiu és tenir el text definitiu del Pacte Nacional per la Llengua el desembre d'aquest any. El pressupost per aquest any per a l'elaboració d'aquest pla és de 345.000 euros.

Els àmbits sobre els quals actuarà el pla, segons ha dit Vila, seran les administracions públiques, el món educatiu i de recerca, la cohesió social i acollida, la cultura, l'audiovisual i els mitjans de comunicació, el món digital i tecnològic, el món socioeconòmic i laboral, la salut, el lleure, els esports i el teixit associatiu, la relació territorial, els àmbits estatal, europeu i internacional i la qualitat de la llengua.  "Hem de facilitar l'ús de la llengua parant atenció en aquells àmbits on tingui menys presència i potenciar-la entre els que no la tenen com a llengua de partida", ha dit.

Garriga ha insistit que el català té febleses però també oportunitats perquè té més de 10 milions de parlants. Això sí, té una sèrie de reptes que de moment no ha resolt. Vila ha destacat que entre els factors que han provocat un descens del seu ús hi ha els jurídics i els polítics: "Hi ha un règim d'oficialitat que s'ha interpretat a la baixa i reptes tecnològics importants". Per exemple, l'irlandès ha estat reconegut com a llengua oficial a la Unió Europea, un reconeixement que no té el català, malgrat tenir més parlants. Altres factors, segons Vila, són demogràfics, socioeconòmics, culturals i ideològics. "El plurilingüisme social és una realitat inestable que exigeix una vigilància constant, sobretot per garantir la posició de les llengües minoritzades", ha afirmat Vila.

stats