Dani Espasa: "La qualitat dels músics del Barroc català és més gran del que podem imaginar"

GironaEl pianista, clavicembalista i director Dani Espasa (la Canonja, 1974) és un dels músics més savis i prolífics de Catalunya. El 2005 va fundar l'orquestra Vespres d’Arnadí, un conjunt de músics de primeríssim nivell dedicat a la interpretació de peces del Barroc amb instruments i criteris històrics, que no para d'actuar en els teatres i auditoris de casa nostra. Els últims anys, la formació ha dut a terme una feina ingent d'exhumació d’obres perdudes de música antiga, algunes de compositors catalans, com Domènec Tarradellas i Carles Baguer. Ara són la formació resident del Festival de Peralada i aquest Dijous Sant, 2 d'abril, inauguren l'edició de Pasqua amb una versió d'Il Cristo condannato, d’Antonio Caldara, composta el 1717 i inèdita en temps moderns. L’obra reviurà a l’església del Carme sota el mestratge d'Espasa, amb Montserrat Seró i Josep-Ramon Olivé entre els solistes, i la participació del Cor Francesc Valls.

Per què ha decidit interpretar a Peralada aquest oratori del segle XVIII, fins ara desconegut?

— Certament, des que es va estrenar no s’ha interpretat mai més, però el manuscrit és fàcil de trobar, perquè els oratoris vienesos de Caldara són a la biblioteca de Viena i gran part de l'arxiu està digitalitzat. Això sí, només hi ha una gravació de la simfonia inicial, una obertura, però crec que en conjunt té una qualitat innegable i una sèrie d'àries realment inspirades.

Com descriuria musicalment la peça?

— Caldara segueix l’estàndard dels oratoris italians: una obra en dues parts, amb cinc solistes, cor i una orquestra de corda amb orgue o clave. En aquest oratori hi apareixen personatges reals relacionats amb el moment de Crist davant dels fariseus i el cor representa el poble, amb intervencions furioses reclamant a Ponç Pilat l’alliberament del reu Barrabàs. A més, Caldara és un autor que amb Vespres d'Arnadí hem interpretat sovint perquè està molt lligat a la música barcelonina de principis del segle XVIII. Quan l'arxiduc Carles va tenir la cort a Barcelona, entre 1708 i 1710, va importar músics, entre ells Caldara, que va deixar una empremta important, i durant aquest període es va introduir l’òpera italiana a la península Ibèrica.

Des que va néixer l'edició de Pasqua fa quatre anys, en cada edició Vespres d'Arnadí ha recuperat alguna peça barroca, d'autors com Scarlatti, Hasse o Traetta. Respon a un encàrrec explícit del festival?

— Sí. La idea és oferir cada any repertori similar, amb alguna novetat interessant que pugui captar l’atenció internacional. Crec que és important perquè hi ha una gran quantitat de músics amb molta qualitat que mai han tingut el pes de figures com Bach, Händel o Vivaldi, però val la pena que vegin la llum. Pas a pas es confirma que encara hi ha belleses ocultes a rescatar. Amb Vespres, la idea és combinar aquestes recuperacions amb el gran repertori, mantenint un equilibri.

Recuperació també d'autors catalans, com Domènec Terradelles, amb Giuseppe riconosciuto,i Carles Baguer, amb El regreso del hijo pródigo, que acaben de sortir en CD.

— El resultat ha estat magnífic i mostra que la qualitat dels músics d’aquí és més gran del que a vegades podem imaginar. El disc de Tarradellas crec que impressionarà per la qualitat de la interpretació, dels cantants i del so. Pot ser un document històric. El mateix passa amb el disc dedicat a Baguer, perquè quasi no s’havia fet res sobre els seus oratoris i tenen una qualitat absolutament fantàstica. A més, pot animar a investigar més el món de l’oratori barceloní, que va donar molta música, ja que se sap que a Barcelona cada any s’oferien més de cinquanta oratoris, molts compostos expressament. És un món gairebé inabastable de música que encara està per redescobrir.

La música barroca pot interessar al públic neòfit d'avui, encara que no combregui amb la temàtica religiosa de les peces sacres?

— Moltíssim. Amb les noves orquestres i músics que han sorgit els últims anys es busca contrast, colors i energia. En l'oratori de Caldara hi ha contrastos molt destacables: intervencions del cor amb molta potència, àries de cada personatge amb la seva pròpia instrumentació i una gran varietat. Nosaltres intentem cuidar tots els detalls i colors, com si fos una pintura amb pinzellades diferents. És molt emocionant veure la reacció d’algú que no coneix aquest estil i té la sensació que alguna cosa diferent ha passat a l’escenari.

Els músics de Vespres d'Arnadí són extremadament ben valorats en el sector, ja que han tocat amb les orquestres de mestres com René Jacobs o William Christie per tot Europa.

— Sí, és bastant comú en el món de la música antiga que molts músics toquin en diferents grups, perquè no tenim una estabilitat com una orquestra simfònica. Molts dels músics de Vespres toquen arreu del món i els grans directors els criden, fet que demostra la seva qualitat, però sempre intentem mantenir una base estable per consolidar el so i les relacions de l’orquestra.