Racons indispensables per a lletraferits

BarcelonaEls Països Catalans són terra de novel·la. Els seus paisatges han inspirat des dels autors clàssics fins als més actuals. Poc o molt, tots s'han deixat seduir per un indret en especial. Resseguim els territoris catalans per descobrir els llocs que han deixat empremta en la literatura i que resulten una visita indispensable per als lletraferits.

Vall d'Àssua

Paratges verges que han captivat Maria Barbal i Jaume Cabré

La Vall d'Àssua és, indiscutiblement, un paisatge de novel·la. L'orografia d'aquest entorn pràcticament verge manté una relació especial amb l'autora Maria Barbal, que descriu l'enyorament d'una dona allunyada dels paratges pallaresos a Pedra de tartera . L'escriptor Jaume Cabré també s'ha deixat seduir per la Vall d'Àssua. Les pàgines de Les veus del Pamano recorren els racons més obscurs del territori i plasmen la bellesa d'aquest indret.

Massís del Montgrí

Perdre's en els paratges abruptes de Solitud, de Víctor Català

La muntanya de Solitud només existeix en l'imaginari de Caterina Albert, però l'escriptora reconeixia que el massís del Montgrí va jugar un paper fonamental a l'hora de situar la seva novel·la. La presència esquerpa i rocosa del mont vesteix la història de la Mila i l'acompanya abruptament en un viatge intern per assumir la solitud. Els camins agrestes del drama rural s'alimenten de la geografia empordanesa i, de fet, l'autora admet que va servir-se "de molts dels seus elements" tot i que va procurar "desfigurar-los una mica".

El Pedró de Pals

Des del mirador on Josep Pla albirava la seva terra

Josep Pla s'estimava l'Empordà i no podia evitar fer-ho explícit a l'hora d'escriure. La placidesa dels camps de ceps i oliveres fascinava l'autor, que a través de la seva literatura es confessava un amant dels "paisatges enraonats, res de muntanyes colossals". L'escriptor de Palafrugell fins i tot va batejar la zona que envolta el seu poble natal amb el nom de l'Empordanet i convidava les seves visites a admirar el territori des del Pedró de Pals. Aquest mirador resulta ideal per contemplar el contrast entre el mar de les illes Medes i la plana dels cultius empordanesos.

Llafranc

La vila que va adoptar la hilaritat de Tom Sharpe

La Costa Brava va seduir Tom Sharpe el 1989, i l'atracció del Mediterrani va impactar amb tanta força en l'escriptor que va decidir comprar una casa a Llafranc i instal·lar-s'hi. L'autor britànic, que va morir al juny, era una figura emblemàtica a la vila i li agradava compartir whisky i cigars amb els veïns. El pare de Wilt era tan conegut a Llafranc que fins i tot l'Hotel Llevant li tenia reservat un got especial per prendre el seu whisky preferit, l'escocès Famous Grouse.

Vic

La foscor de la postguerra a la Catalunya interior

L'entorn rural de la Plana de Vic i la Roda de Ter natal d'Emili Teixidor envolta la història dels joves protagonistes de Pa negre , que comparteixen la dura postguerra. L'atmosfera misteriosa dels boscos osonencs reforça el terror a la dictadura intrínsec en els adolescents, però alhora serveix d'escenari per estrènyer els vincles de l'amistat i descobrir la sexualitat.

Arenys de Mar

El poble de Sinera vist des dels ulls d'infant de Salvador Espriu

Durant la seva infantesa, els estius de Salvador Espriu tenien com a teló de fons Arenys de Mar, Sinera, perquè la família de l'escriptor solia passar les vacances a la localitat maresmenca. L'eixida de la casa d'estiueig és l'escenari de molts records de l'autor, que més tard va traslladar als seus poemes els jocs i les vivències del jardí dels cinc arbres.

Sitges

L'aixopluc marítim dels clàssics del segle passat

A cada racó de Sitges es respira l'atmosfera literària que va abraçar Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Josep Carner i Joan Salvat-Papasseit. Els dos primers van coincidir a finals del segle XIX a la ciutat, que més tard va acollir Salvat-Papasseit mentre es refeia d'una malaltia. La influència artística de la vila es fa palesa en obres com el poema de Josep Carner i els coneguts versos "Oh Sitges, cel i calitges, mar al peu, clavells al niu, blanc d'Espanya que enlluerna les espurnes de l'estiu".

Tàrrega

Els indrets secrets del Mecanoscrit de Pedrolo

El voral del riu Ondara al seu pas per Tàrrega amaga un secret. Resulta que Manuel de Pedrolo es va inspirar en una de les peixeres del riu per imaginar la coneguda escena que inicia el Mecanoscrit del segon origen , en què l'Alba i el Dídac se submergeixen a l'aigua i se salven de l'extermini. Així, la Benaura de Pedrolo s'amaga a Tàrrega, on l'escriptor va viure gran part de la seva vida. De fet, si es visita la ciutat amb els ulls oberts, és fàcil descobrir similituds entre la ficció i la realitat com ara que la casa del protagonista correspon a l'edifici on va viure l'autor.

Lleida

La ciutat que ha vist néixer Rovelló , de Josep Vallverdú

Lleida va veure marxar un jove Josep Vallverdú després de la Guerra Civil i el va rebre vint anys més tard, casat i amb un fill. A la capital lleidatana, l'escriptor ha donat forma als universos i personatges de moltes de les seves obres com Rovelló , que s'han convertit en un clàssic de la literatura juvenil catalana. Vallverdú també va exercir de professor a Lleida, que fins i tot disposa d'un centre educatiu amb el seu nom.

Mequinensa

Imaginar la Mequinensa de Montcada des de la vora del riu

De poble fantasma a cita literària ineludible. El 1973 una inundació provocada per la creació d'una gran presa hidràulica va fer desaparèixer Mequinensa, però la vila va reaparèixer anys després de la mà de Jesús Moncada. L'escriptor va convertir l'antiga localitat en un escenari heroic a Camí de sirga , en una obra que ret homenatge a la Mequinensa submergida sota les aigües del pantà de Riba-roja.

Burjassot

Submergir-se en l'escenari més personal d'Estellés

La poesia de Vicent Andrés Estellés pren un caire molt més íntim i personal si es llegeix a Burjassot. Els carrers d'aquesta petita ciutat valenciana amaguen espais com el mercat, la plaça del Pouet i el forn de la família als quals l'autor fa referència en els seus poemes més introspectius. Un passeig pel nucli antic de Burjassot ajuda a conèixer el bressol del poeta i a veure amb els propis ulls el poble que solia mencionar en les seves obres.

Sedaví

Esmorzar a la taula on Ferran Torrent s'inspira

Si es busca Ferran Torrent, només cal anar fins al bar de l'Ateneu Cultural de Sedaví, que tard o d'hora apareixerà. Fa anys que l'escriptor regenta aquest local, que ell anomena "casinet" i que s'ha convertit en una cita pràcticament diària per "saludar i fer una partida", tal com explica l'autor valencià. El bar és l'espai de Torrent per desconnectar del món exterior però també per observar els que l'envolten i inspirar-se a l'hora d'escriure.

Bunyola

Trepitjar els espais de Bearn per impregnar-se de la seva màgia

Bearn esdevé menys mite i més real si es trepitja el poble mallorquí de Bunyola. La serra de Tramuntana fins a Binissalem i Tofla configura els escenaris que Villalonga retrata en aquesta obra sobre la desaparició d'un llinatge noble. El costumisme i la ruralitat inherents en la història tenen força a veure amb aquesta part de l'illa mallorquina, d'on prové la família paterna de Villalonga.

Andratx

Entre les flors dels ametllers que fascinaven Baltasar Porcel

Quan els ametllers d'Andratx florien, Baltasar Porcel viatjava a l'illa per convertir-se en espectador d'aquest procés de la natura que el tenia fascinat. Les arrels mallorquines van deixar empremta en les seves obres, en què l'escriptor disfressava els escenaris amb noms inventats per retratar el poble balear com un indret mític i ple d'aventures.