Raphael omple el Liceu amb la seva 'gran noche'

BarcelonaEl cantant Raphael ha penjat el cartell de complet al Liceu en els dos concerts que fa a Barcelona dins de la gira 'Mi gran noche', que va començar a Mèxic i que repassa temes de tota la seva trajectòria. Des de la primera cançó, 'Si ha de ser así', el públic s'ha rendit a la veu incorrupta del cantant andalús, que va fer 70 anys al maig i que aquest dilluns a la nit prometia que estaria, si podia, "molts anys més" als escenaris.

De magnetisme no n'hi falta, si hem de jutjar per com va reaccionar un públic que majoritàriament estava format per dones de més de 50 anys, tot i que moltes de les seves filles també han pujat al carro de l'admiració pel de Linares. La veu i l'actitud del cantant, histriònica i èpica, van ser les de sempre. Un posicionament que no és nou i que des de fa 50 anys li serveixen per vendre tot el que produeix i per omplir tots els concerts que planteja, ja sigui arreu de l'Estat o a Amèrica del Sud.

La seva veu, que li va permetre acabar el concert amb molta dignitat, li va començar a fallar a partir de la meitat de l'espectacle, quan va començar a treure el nas l'afonia que patia el cantant. Una qüestió, però, que no va fer altra cosa que despertar l'entrega de les seves fans i que, en acabar, va generar comentaris positius respecte a la destresa amb la qual havia capejat aquest contratemps temporal que patia la seva veu.

'Mi gran noche' és una gira que vol donar valor als petits èxits de l'extensa carrera de Raphael, sense oblidar-se de les 'joies de la corona', les cançons que coneix tothom –fans i no fans–, i que es va reservar per al final de l'espectacle. De la llista de temes menys coneguts pel gran públic –uns 35 en total–, van destacar 'Provocación', 'Yo sigo siendo aquel', 'Fuimos dos' o 'En carne viva', que les assistents no van parar d'interrompre amb crits i complits, sense que això amoïnés gens l'artista. 'Escándalo', 'Como yo te amo', 'Qué sabe nadie' o 'Ámame' van servir de colofó a una vetllada que estava programada per a dues hores i quaranta-cinc minuts i que es va liquidar en una mica més d'un parell per evitar que l'intèrpret quedés massa ferit per al concert del dia següent.

Raphael va saltar-se algunes cançons del repertori programat, va deixar molt lloc a la música i va permetre que cantés molt el públic. Ara bé, només el piano i una petita 'big band' l'ajudaven a salvar una nit complicada. Raphael no porta coristes i la nit de dilluns ho hauria agraït. Al públic tant li fa, el van aplaudir a cada cançó com si fos l'última cançó que hagués de cantar mai en directe. I amb 70 anys i afònic, el Raphael de dilluns a la nit hauria fet ombra a qualsevol novençà.