A la recerca del fill predilecte al TNC: història d'una decepció

BarcelonaQuè passa quan el teu fill predilecte desapareix? On se'n van les expectatives, les il·lusions i les frustracions? Aquesta és la premissa argumental de La casa del dolor, del valencià Víctor Sánchez Rodríguez, que proposa una nova aproximació contemporània al tema universal de la família com a microorganisme particular i alhora reflex de la societat.

En aquesta tragèdia de ressons grecs, amb aire de melodrama clàssic de Hollywood, qui desapareix és el Juli (Pol Monen). I ho fa justament el dia que la família havia de celebrar que es graduava en piano com el millor de la promoció. "És un xic en qui tota la família diposita la mirada, els seus desitjos i esperances", explica el dramaturg. També les pròpies frustracions. L'escenari és el d'una família burgesa de vida elevada i gustos selectes, però l'obra viatja pels intestins familiars, pels mecanismes més foscos que expliquen com funciona de veritat.

Els familiars íntims del Juli reaccionen de maneres diferents a la seva misteriosa desaparició. "En la recerca d'aquest personatge, tots acaben d'alguna manera sabent qui són ells", explica Lina Lambert, que interpreta la mare, al costat de Carles Sanjaime (pare) i Júlia Genís (germana), entre altres personatges que interpreten Antonio Escámez i Amparo Fernández. La mare "busca el seu fill de manera més espiritual i opta per anar al psicòleg". El pare, en canvi, "una persona amb una masculinitat tòxica, que no se sap relacionar –assegura Sánchez–, va a la recerca física del fill, als llocs on va quan no és a casa". La germana, en canvi, tapada sempre per l'ombra de la perfecció del bessó, es tanca a casa a esperar que ocorri la desgràcia. "Passa a la família i a la vida, que projectem en l'altre frustracions, somnis i esperances. Les tenebres que veiem al cor de la resta són les nostres pròpies tenebres", diu l'autor i director, parafrasejant l'alè poètic que té el text. "Avui en dia estem fascinats pels personatges i no gaire interessats per la persona que hi ha al darrere", opina Lambert.

El cicle 3D

La casa del dolor, que ha endarrerit l'estrena a causa del covid, estarà en cartell al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) del 26 de gener al 20 de febrer. L'encàrrec a Sánchez Rodríguez, format a l'Institut del Teatre, té a veure amb l'interès de Carme Portaceli d'oxigenar l'escena catalana i aportar-hi veus d'altres territoris de parla catalana (l'obra es veurà a Castelló i València, però no farà gira com estava previst). També és un dels tres espectacles del cicle 3D amb què el TNC es compromet a produir tres obres de teatre català contemporani per any. Si la d'Helena Tornero tenia a veure amb la immigració i la de Victòria Szpunberg tractarà l'eutanàsia, aquest muntatge parla "de l'acceptació de l'altre, que és la clau del segle XXI", afirma Carme Portaceli. La directora del TNC creu que "hi ha tants moviments totalitaris i socials contra la diferència que aquest serà el segle de la diferència o d'El conte de la criada".