Memòria històrica
Cultura 22/09/2021

Es recuperen 500 víctimes de la Guerra Civil en cinc anys però només se n'identifiquen 16

Quatre soldats republicans són els últims cossos localitzats gràcies al pla de fosses

4 min
Una de les rases exhumades al vell cementiri d'El Soleràs SANTI IGLESIAS

No és gens fàcil dibuixar un mapa de la violència de la Guerra Civil i encara menys desenterrar i identificar les seves víctimes. Han passat més de 80 anys i dècades d'indiferència i de silenci. Alguns ja no podran recuperar mai els pares ni els germans perquè després d'anys de lluita han mort sense aconseguir-ho. S'avança a poc a poc. El 2017, amb el pla de fosses que va impulsar des de la conselleria d'Exteriors Raül Romeva, es van començar a fer exhumacions i identificacions. Abans la política de la Generalitat havia prioritzat dignificar les fosses i tombes però no recuperar-ne les restes. En aquests cinc anys –i a tres mesos de tancar el pla de fosses– s'han recuperat les restes de 497 víctimes i se n'han identificat 16. Fins al 2017, només s'havien recuperat 59 individus i fet 7 identificacions. El procés pot trigar anys.

Com es fan les identificacions?

Més de 20.000 víctimes, 23 d'identificades

Es calcula que a tot el territori català hi ha unes 20.000 víctimes enterrades i els càlculs més optimistes compten que, com a molt, se'n podran recuperar les restes d'entre un 10 i un 20%. En molts casos és difícil identificar les víctimes perquè no hi ha prou informació i els perfils genètics amb què comparar-los són insuficients. Actualment, es disposa de mostres genètiques d'aproximadament 2.500 familiars vius i el cens de desapareguts suma 6.150 noms. A més, la nova llei de memòria democràtica espanyola, que encara ha de ser aprovada, preveu la creació d'un banc de dades estatal, però a hores d'ara encara no existeix. En el cas de soldats enterrats, n'hi ha d'arreu del territori espanyol i, per tant, saber qui són pot ser molt complicat: "Hi ha convenis amb les Illes Balears i València", assegura el director de Memòria, Toni Font. A vegades, és a través dels familiars, entitats i associacions que s'aconsegueix fer la comparació de l'ADN. Les restes exhumades es traslladen a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es fan els estudis antropològics dels ossos i s'extreu l'ADN, preferiblement d'una dent o d'una part del crani, i s'envia al laboratori. Els genetistes de la Vall d'Hebron encreuen aquest ADN amb els que consten a la base de dades.

El conseller de Salut, Josep Maria Argimon,  la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i Ivon Cuscó, facultativa de l'àrea de genètica clínica i molecular, en un dels laboratoris de la Vall d'Hebron

La conselleria de Justícia, Lourdes Ciuró, demana més col·laboració: Fem una crida perquè totes aquelles persones que tinguin familiars desapareguts durant la Guerra Civil i el franquisme s’inscriguin al cens de persones desaparegudes”. Abans de la pandèmia, moltes vegades eren els mateixos genetistes els que anaven a diferents punts del territori per recollir mostres i, en el cas de les persones més grans, s'anava als seus domicilis. "Hi ha gent molt gran. Una de les dones a qui vam recollir l'ADN va morir sense que s'hagués trobat el seu familiar, però va voler deixar una carta on ens agraïa que almenys hagués pogut fer aquest pas", diu Ivon Cuscó, facultativa de l’àrea de genètica clínica i molecular de la Vall d'Hebron. Cuscó explica que un 30% de les mostres rebudes són de fills i germans, i la resta de nets o nebots: "Es documenten molt, investiguen, ho van processant i, a vegades, malgrat no haver conegut les víctimes, es trenquen quan es va tancant el cercle", diu Cuscó.

A qui es busca?

Fins ara la majoria són soldats i ara es volen identificar també brigadistes

Fins ara, pràcticament totes les exhumacions han sigut de soldats, tant d'un bàndol com de l'altre. En el futur, el govern també vol identificar els brigadistes internacionals que van desaparèixer mentre lluitaven en territori català. Les últimes víctimes identificades són quatre soldats que van morir a la Batalla de l'Ebre. Un d'ells, del qual no s'ha revelat la identitat, és un soldat de 30 anys de Sant Andreu de Llavaneres que va ser enterrat, amb altres persones, aprofitant un cràter que havia deixat una bomba a Corbera d'Ebre. El segon soldat també tenia 30 anys, vivia a Castellterçol, i el van exhumar de la fossa de Pernafeites . Aquesta fossa estava al costat d'un hospital militar, en una finca agrícola situada als afores de Móra d’Ebre (Ribera d’Ebre), on entre el desembre del 2020 i el juliol del 2021 es van excavar 64 rases, de les quals s’han recuperat 177 soldats. El tercer i el quart soldats van ser localitzats al cementiri vell del Soleràs. Una de les víctimes és un home de 34 anys nascut a Nonasp i l'altre és un soldat de 29 anys d'Alacant que vivia a Barcelona. D'aquest cementiri s'han exhumat 127 persones.

Actualment, hi ha 635 fosses geolocalitzades a Catalunya, però no totes estan confirmades i moltes altres es desconeixen. De fet, algunes de les pròximes identificacions es faran en inhumacions que s'han trobat per pur atzar. Una és un soldat que es va localitzar durant els incendis que hi va haver a Móra d'Ebre aquest estiu. A la Pobla de Massaluca, a la Terra Alta, també s'excavarà, després que un pagès trobés restes òssies mentre treballava al camp.

Per què no s'obre la fossa de Girona? L'última voluntat d'un afusellat a Girona

Entre el 8 de març del 1939 i el gener del 1945, van ser afusellades davant les tàpies del cementiri del Carme de Girona més de 520 persones. Una gran placa recorda els noms de les víctimes que hi ha enterrades, però alguns familiars volen recuperar-ne les restes. És el cas de Daniel Alberola, que voldria complir la darrera voluntat del seu avi, Francisco Alberola Pérez, de ser enterrat amb els seus pares al seu poble natal, Campello, a Alacant. Alberola va pertànyer a la CNT i va significar-se en la lluita pels drets dels pescadors a Roses. Quan el van detenir tenia un fill de menys d'un any i una filla de quatre. Va estar empresonat des de l'abril del 1939 fins al juny de 1940 i durant tot aquest temps va escriure un diari. "Sempre va pensar que l'afusellarien i al diari diu que voldria ser enterrat a Campello, i nosaltres reclamem poder-lo exhumar", diu Alberola. De moment, però, exhumar la fossa del cementiri de Girona no està al pla de fosses. "S'ha fet en altres cementiris, com a la fossa de San Rafael, a Màlaga, amb més de 2.000 víctimes exhumades. És factible perquè tenim el nom i els cognoms de les víctimes", diu l'arqueòleg forense René Pacheco, que té una llarga experiència en la recerca de persones desaparegudes. "Crec que s'ha de respectar el desig real de les famílies i no deixar-los en les fosses on van decidir els seus assassins", afegeix.

stats