'Red': brillant aproximació a la pintura de Mark Rothko
Un text saborosíssim i intel·ligent amb tots els ingredients molt ben resolts
'Red'
Teatre Akadèmia. Fins al 16 de gener
“Vermell”, respon el jove ajudant de Mark Rothko a la pregunta del pintor sobre què veu al quadre que està pintant. Així arrenca Red, l’obra del dramaturg i guionista estatunidenc John Logan (Gladiator, Hugo, L’últim samurai, L’aviador) estrenada el 2010 a Broadway i que arriba al Teatre Akàdemia amb Lluís Soler i Ferran Vilajosana, amb una exquisida direcció de Guido Torlonia.
Red és una brillant aproximació a la personalitat i a les arrels artístiques d’aquell noi letó i jueu que va arribar amb deu anys a Portland fugint de les ràtzies tsaristes. Un pintor autodidacte per a qui l’art esdevindria, més que un ofici, una vocació religiosa a la qual aplicaria una mística de la llum i del color amb una tècnica de saturació a base de successives capes de pintura. Però és també una mirada superficial a la naturalesa de l’art de les últimes dècades del segle passat amb la successió d’ismes que, un darrere l’altre, suplantaven els anteriors.
Tot plegat es desplega en la confrontació entre Rothko i el seu jove ajudant que, esclar, vol ser pintor. Ell és, en tot cas, el contrapunt per apropar-nos a un Rothko a qui Lluís Soler dota d'un individualisme vehement quan parla de l'entorn artístic i d'etèria espiritualitat quan ho fa de la seva manera de pintar. “Posar pintura només és el deu per cent; la resta és pensar”, diu el mestre, que pensava en els seus quadres com a vehicles de comunicació emocional. La solidesa del mestre Soler i el saber escoltar de Vilajosana en les reflexions sobre com la llum incideix en el llenç obren el camí al poderós monòleg final del deixeble, molt ben resolt per l’actor, que despullarà la personalitat del mestre fins a fer-li avortar un gran projecte de murals.
La funció, amb una escenografia realista de l’estudi al carrer Bowery de Nova York, està servida amb un magnífic treball videogràfic de Joan Rodón que il·lustra perfectament les formes amb les quals treballava Rothko, amb una encertada il·luminació (Lluís Serra) que busca que descobrim el negre en l’omnipresent vermell del títol i amb una direcció atenta al detall on prima la fluïdesa del saborosíssim i intel·ligent text. Una gran funció que demana la visita al Teatre Akadèmia.
