La República Catalana que va durar tres dies

A Catalunya, les eleccions del 12 d'abril del 1931 van acabar amb una sorpresa majúscula: Esquerra Republicana Catalana va obtenir més del doble de regidors que els conservadors de la Lliga. Va ser un xoc, entre altres coses perquè ERC tenia tan sols 23 dies de vida. Tanmateix, va ser la força més votada a Catalunya i a les ciutats de Lleida, Girona i Barcelona. Dos dies després, el 14 d’abril, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona.

La República Catalana va tenir una vida molt efímera: tres dies. El que es va viure al llarg d’aquestes tres jornades a les diferents ciutats catalanes és el que recull l’exposició que ha inaugurat avui dimarts el Memorial Democràtic al Palau Robert. Tres dies d’abril. 90 anys de la proclamació de la República. El somni republicà exhibeix prop d’un centenar d’imatges i de testimonis literaris que descriuen com es van viure 72 hores del 1931, perquè el 17 d'abril, la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques va morir i es va transformar en Generalitat de Catalunya.

L’exposició que serà itinerant i es podrà veure fins al 5 de maig als jardins del Palau Robert mostra, a través d’instantànies fetes per gent anònima, fotògrafs no professionals, com es van viure aquelles jornades a la capital catalana i en ciutats com Manresa, Girona, Terrassa i Sabadell. La majoria de fons provenen d'arxius fotogràfics municipals i comarcals, i també privats. "Volíem donar a conèixer què va significar aquest esclat de joia popular del 14 d'abril –explica el director del Memorial Democràtic, Jordi Font–. I amb una mirada a tot el territori". El comissari de l'exposició, l'historiador Oriol Dueñas, destaca que amb les fotografies també es vol transmetre la il·lusió que es va viure en bona part del país després d'anys de dictadura i de retallada de llibertats: "Volíem sortir de Barcelona i mostrar la celebració però també la mirada dels fotògrafs que són ciutadans anònims que aquells dies van agafar la càmera que tenien a casa i van sortir al carrer".

De fet, tot va ser tan imprevist i improvisat que gairebé no hi ha fotografies de quan Lluís Companys va proclamar la II República. Després ho va fer Francesc Macià i, aleshores, ja s'havia congregat més gent a la plaça Sant Jaume. Aquell dia un Macià eufòric, que no feia gaire que havia tornat de l'exili, va proclamar: "Catalans: interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com a estat integrant de la Fundació Ibèrica". I Alfons XIII va haver d'emprendre el camí de l'exili.