“Seguim perquè volem compartir cançons”

BarcelonaUna cançó d’innegable alè dylanià obre Tornar d’Amèrica (Fina Estampa, 2015), el nou disc del quintet barceloní Bremen. “Curiosament, en aquesta cançó, Pell salvatge, el meu referent era Teenage Fanclub, però després ha acabat sent una altra cosa, i la manera de cantar sí que és com la de Bob Dylan. Ara bé, no gosaré comparar-me amb Dylan”, diu Gracià Pedro, cantant i guitarrista del grup que completen Toni Terrades, Miguel Ballester, Guillem Rodríguez i Joan Villarroya.

El que explica Pedro sobre Pell salvatge és una de les claus d’un àlbum construït amb més consciència grupal que l’anterior, Les cançons que vindran (2013). “Això ho fa el local d’assaig -assegura Pedro-. En l’altre disc la feina ja estava molt feta abans d’anar al local, i en aquest hi hem sigut tots treballant plegats”. “Al final acaba havent-hi una coherència de banda a base de feina conjunta”, afegeix Terrades. Potser per això aquesta vegada costa més distingir les composicions de Pedro de les de Terrades, i fins i tot les de Rodríguez. “Amb les primeres cançons que ens vam ensenyar ja vam veure que ens estàvem posant d’acord”, diu Terrades. “I que ho estàvem enfocant tot cap al mateix lloc”, completa Pedro.

Aquest lloc és un pop d’aromes country i folk amb moments d’èpica més rock. “Potser les lletres ens porten cap a un moment de ràbia, com a la cançó Dir-ho ben alt ”, diu Pedro. I com ja passava en el disc anterior, hi ha una primera part “més fresca” i una altra de “més fosca”. També mantenen un discurs líric de dins cap a fora, i en algunes noves cançons, com ara El teu moment i No tens por, fan ballar conceptes com la por. “Són ganes de fugir de la por”, precisa Terrades.

Ensenyar i compartir

En temps difícils per tirar endavant un grup fidel a un registre estilístic que no és hegemònic entre el públic més jove, els Bremen segueixen perquè “de moment” mantenen “la il·lusió i les ganes”. “Seguim perquè tenim cançons i perquè les volem ensenyar i compartir. Perquè ens ho passem bé i perquè no és una feina; és a dir, perquè no et prens el grup com una feina. Cadascú té la seva feina”, diu Pedro. “Hauria de ser-ho, perquè hem de treure el temps d’on sigui, però ens segueix compensant”, afegeix Terrades. El títol Tornar d’Amèrica, tret d’un vers de la cançó El nou llenguatge, funciona com a homenatge al baixista Joan Villarroya, que ha tornat al grup després de passar un any fora. “És biòleg i estava fent un postdoctorat als Estats Units”, recorda Terrades.

El fet de no viure del grup els dóna més llibertat per ser qui són. “No sé què deu pensar d’una proposta com la nostra algú de 15 anys”, diu Terrades. “Si ets una banda i fas el que vols fer, a qui li agradi benvingut sigui, i si no no passa res. Si ens vestíssim de manera juvenil i féssim un altre tipus de música, seria molt estrany. No sabríem fer-ho. Seríem un producte”, conclou Pedro.