Sis poetes a punt d’omplir el Palau de la Música

BarcelonaJa fa tres dècades que la poesia omple el Palau de la Música de Barcelona una vegada a l’any amb un recital. La cita, que tanca la setmana que la ciutat dedica als versos aquesta nit a partir de les 21 h, tindrà com a protagonistes Antoni Clapés, Mircea Cartarescu, Mary Jo Bang, Alexander Kúixner, Anna Montero i María Negroni. En paraules de Sam Abrams, un dels directors del festival, “les sis veus són representatives de les seves tradicions i comunitats i en l’esfera internacional, són tenaces -tots els autors tenen molta obra- i inquietes, perquè es reinventen contínuament”.

“Al llarg de tot aquest temps s’ha anat congriant un nucli de persones prou important per omplir el Palau, un escenari on he passat algunes de les millors hores de la meva vida, escoltant música i també poesia”, diu Antoni Clapés, poeta, traductor i editor de Cafè Central, juntament amb Víctor Sunyol. Clapés ha publicat llibres com In nuce (2000), Destret (2003) i La llum i el no-res (2009), i ha estat traduït a set llengües. “La poesia ens continua interpel·lant en un món ple de coses que sovint ens fan defugir pensar sobre nosaltres”, afegeix.

Recuperar la infantesa

Per a Mircea Cartarescu, escriptor romanès que tot i no arribar als 60 anys ja surt a les travesses del premi Nobel de literatura, defensa que “la poesia és tenir un ocell enfilat a l’espatlla i sentir-lo: és la manera de recuperar el punt de vista de quan érem nens”. Aquesta nit combinarà poemes irònics i d’altres de tristos. No hi faltarà l’oda d’amor i desengany que va dedicar a Natalie Wood: “El que no es perdona a una depravada / es perdona a una dona superior”, es pot llegir al poema. Un altre dels autors consagrats de la vetllada és Aleksander Kúixner. El rus, que està a punt de fer 78 anys, ha publicat una vintena llarga de títols. N’acaba de sortir una antologia en català a Llibres del Segle, És tot el que tenim, traduïda per Xenia Dyakonova. “No cal anar gaire lluny per trobar la poesia: està en tot el que fem -diu l’autor-. Fins i tot quan som a casa prenent el te hi ha poesia”. Kúixner va dir una mica més endavant, amb un punt de sornegueria, que l’única cosa bona de l’URSS va ser “que la gent s’estimava la poesia, perquè era una porta de sortida a la realitat asfixiant: part de la culpa del poc interès actual de la gent en els versos és que alguns poetes escriuen en un estil fosc i hermètic, i en el fons no diuen res”.

“Quan anem a comprar queviures, són pocs els que s’aturen a la secció de poesia. Entenc que per a molta gent sigui un esforç haver-se d’enfrontar amb la lectura durant el seu temps lliure”. Mary Jo Bang explica així el seu compromís amb la paraula, que ha passat per la publicació de sis poemaris i la traducció de l’“Infern” de Dant.

Evitar l’avorriment del públic

“Intentaré no llegir poemes gaire llargs, perquè una de les pitjors coses que pot passar és veure que el públic s’avorreix -diu la nord-americana Mary Jo Bang-. Un dels poemes que llegiré està inspirat pel gravat de Goya El somni de la raó produeix monstres. N’hi ha un altre que també arrenca amb una referència espanyola”.

L’argentina María Negroni prova de desmuntar els elogis cap a la paraula: “Per a mi, la poesia és una lluita contra les paraules. El llenguatge és insuficient per explicar el sentit de l’existència, que se’ns escapa perpètuament. De tant en tant el poeta pot arribar a trobar algun fracàs lluminós”, argumenta Negroni. L’única absència de la roda de premsa d’ahir va ser Anna Montero. Poeta, professora i traductora que viu a València, llegirà poemes d’ El pes de la llum (2007), Teranyines (2010) i algun inèdit.