Soderbergh apuja la temperatura
Steven Soderbergh s'ha apuntat un punt amb el públic gai i el femení. A Magic Mike el cineasta aborda el món dels strippers masculins amb la complicitat de Channing Tatum, que va exercir la professió de jove.
BARCELONA.En l'últim Festival de Berlín Steven Soderbergh va afirmar que estava en una fase de la seva vida en què li venia de gust fer produccions lleugeres i entretingudes. "El món ja ha vist prou de les meves pel·lícules serioses", va afegir el director de Sexe, mentides i cintes de vídeo (1989) i Solaris (2002). A Berlín presentava Indomable (Haywire) , una cinta d'acció en què participava Channing Tatum, un dels actors nord-americans més en voga del moment, sobretot en les carpetes de les adolescents. Durant el rodatge, Tatum va confessar a Soderbergh que als 19 anys havia treballat com a stripper i que el seu somni era reproduir aquesta experiència a la pantalla. A Tatum va tocar-li la loteria. Soderbergh no només va dir-li que trobava que era una idea estupenda: hi va afegir que estaria encantat de dirigir-la. El resultat és Magic Mike , que avui arriba a la cartellera.
Soderbergh fa uns anys que està obsessionat per la idea de traslladar l'experiència real dels actors a la ficció. Ell va ser el primer a donar una oportunitat real en el cinema convencional a l'actriu porno Sasha Grey a The girlfriend experience (2009), i la mateixa Indomable sorgia de l'oportunitat d'incorporar els talents naturals de Gina Carano com a campiona d'arts marcials en el context d'una pel·lícula d'acció. A Magic Mike -com abans a Indomable - Soderbergh abraça el gènere que trepitja sense excuses postmodernes ni mitges tintes: els números dels strippers que hi ha al film -i són uns quants- són tota una celebració visual de l'espectacle eròtic, enganxosa i plena de suor. Però sense oblidar la vessant dionisíaca, la visió d'aquest món que ofereix Soderbergh també té molt d'antropològica, d'estudi d'un món particular i de les seves característiques. La pel·lícula és tot un exercici d'equilibrisme en què Soderbergh té un ull posat en l'espectacle i l'altre en el retrat dels clarobscurs dels personatges: els perills de la vida fàcil, la temptació de la droga i els diners en abundància, l'hermetisme d'aquest món... Un costat fosc de la feina que el director emfatitza amb una fotografia melancòlica en tons sèpies.
Segona vida de McConaughey
Un dels actius de Magic Mike és l'aparició d'un Matthew McConaughey que sembla decidit a conquerir la respectabilitat com a actor i ha dit adéu als papers en comèdies intranscendents al costat de Kate Hudson. En el film l'actor interpreta el mestre de cerimònies de l'espectacle, un exstripper veterà que manega el negoci i troba suport en el jove Tatum. McConaughey ha perdut la por a fer el ridícul i es permet un personatge extrem i gairebé grotesc, però alhora ambigu. Magic Mike no és el primer títol interessant d'aquesta segona vida de McConaughey com a actor-els que van veure l'excel·lent Killer Joe en l'últim Festival de Sitges ho saben perfectament-, però sí el primer que s'estrena comercialment, i més d'un se sorprendrà.
Als Estats Units l'estrena de Magic Mike ha generat un petit fenomen en la comunitat gai. Els Chelsea Cinemes de Nova York, per exemple, la van programar en quatre de les seves sales el primer cap de setmana. La distribuïdora havia detectat l'interès del grup demogràfic i, fins i tot, van canviar el tràiler perquè no hi aparegués cap actriu, només els actors. Tanmateix, els números finals canten: el 73% d'espectadors del film han sigut dones.
