Teatre per fiscalitzar la democràcia mexicana

BarcelonaAllà on la política és incapaç d’imposar la dignitat, allà on els periodistes són silenciats a còpia de violència, allà on no arriba la democràcia, és allà on posen el focus Lagartijas Tiradas al Sol. La companyia mexicana especialitzada en teatre documental torna per cinquena vegada al festival Temporada Alta -de dimarts a diumenge a la sala La Planeta- per presentar la trilogia que enceta el seu projecte més ambiciós: una radiografia de la democràcia mexicana en 32 muntatges, tants com estats té Mèxic. D’aquesta manera volen evitar les generalitzacions en un país tan gran i divers -és el desè més poblat del món, amb 127 milions de persones- i alhora donar continuïtat a un llibre crucial, La democracia en México (1965). El sociòleg Pablo González Casanova hi descrivia el que en aquella època es veia com el “miracle mexicà”, un país amb creixement econòmic i benestar social però en el qual la democràcia era una farsa perquè només hi havia un partit únic. “Sempre hem parlat del passat i ara volem parlar del present, i posar en perspectiva estadístiques i il·lusions de fa 50 anys. Com es posa en pràctica ara l’ideal democràtic? ¿És possible representar algú altre?”, planteja el director Gabino Rodríguez.

Cada muntatge se centra, a més, en una temàtica. El primer, Tijuana, denuncia una paradoxa: que el salari mínim, que és legal, aboca els mexicans a viure en la il·legalitat. Per això Rodríguez va viure sis mesos en aquest estat fronterer cobrant 5 euros al dia, i és ell tot sol qui ho explica només amb projeccions. La segona obra és Veracruz, nos estamos desforestando o cómo extrañar xalapa, i es tracta d’una conferència en què la codirectora de la companyia, Luisa Pardo, descriu l’aliança entre els narcotraficants i els polítics per governar aquest estat del golf de Mèxic (s’ha pogut veure recentment al TNT de Terrassa). Els assassinats del fotoperiodista Rubén Espinosa i de l’activista Nadia Vera, propera al cercle dels artistes, van ser els detonants de l’espectacle tot i que no es tracten directament “per no ser oportunistes, perquè era molt recent i dolorós, i per seguretat”. “Encara no m’atreviria a anar a Veracruz a interpretar Veracruz ”, diu Pardo, tot i que l’anterior governador, el polèmic Fidel Herrera, ja no viu a Mèxic: ara és cònsul a Barcelona.

El tercer espectacle, una estrena a Europa, se centra en la comunitat indígena imaginada Santiago Amoukali, que representa l’estat de Puebla, on hi ha persones que ni tan sols entenen els polítics perquè no parlen espanyol. Hi aborden la qüestió de “fins a quin punt l’art, que sempre s’havia mogut en paràmetres simbòlics, pot canviar la realitat a través de projectes d’art social”. Ells, membres de “la classe mitjana alternativa ”, s’hi han compromès. Propera parada, Oaxaca.

Daniel Veronese i l’art de la comèdia argentina

El Temporada Alta presentarà set espectacles al cicle Connexió Iberoamericana, i mentrestant al Teatre Borràs, a partir del 19 d’octubre (i al Teatre-Auditori de Sant Cugat el dia 14), es podrà veure una obra dirigida per un dels primers argentins que van aterrar a l’escena catalana. Daniel Veronese dirigeix sis actors catalans a Sota teràpia, una comèdia de parelles que assisteixen a una teràpia de grup que desencadena confessions sorpresa.