Els fantàstics titelles de William Kentridge es mouen al Grec

Ja saben que la gran genialitat del dimoni és fer creure que no existeix. També deuen saber que, sigui el que sigui l’ànima, qui més qui menys ha traficat i trafica amb ella per assolir desig, confort, plaer o poder. El Faust de Goethe és permanentment actual i la molt lliure versió que William Kentridge i la Handspring Puppet Company van crear el 1995 amb un Faust que viatja pel continent africà conserva ben fresca la denúncia de la maldat humana en el context internacional de guerres i genocidis que vivim. El Faust africà, com l’homòleg europeu, és un savi insatisfet que vol recuperar joventut i energia per conquerir les seves Margarides. Pactarà amb el diable i viatjarà per una Àfrica de sàtrapes disparant contra tot el que es mou.

Faustus in Africa! té alguna cosa de conte per a quasi tots els públics. Un conte de dolents amb un senzill esquelet dramatúrgic i diria que amb alguna subtrama no prou ben encaixada argumentalment. Un conte que en bona part evoca i denuncia el que ha estat la trista història recent del continent africà. Un Mefistòfil humà, i blanc, i un grapat de titelles de tija dotats d’una gran expressivitat als quals donen vida, i és exactament així, sis experts manipuladors i una àgil direcció que no deixa decaure un moment l’interès.

És un plaer degustar l'enginyosa i intel·ligent trobada sobre l’escenari dels expressius titelles, dels dibuixos animats de Kentrigde, de les frases musicals del desaparegut James Philips i d’un text travessat per la irònica paraula del poeta sud-africà Lesego Rampolokeng, que rebaixa la vanitat de l’ésser humà en quatre paraules: l’home es creu una glòria brillant, però només és un reflex. Ja ho saben.