Gran inici d'any al Teatre Lliure

Valentina és un fantàstic conte i també un conte fantàstic que desborda empatia, emoció i talent de la directora francesa Caroline Guilea Nguyen, de qui fa sis anys vàrem veure la no menys fantàstica Saigon, un gran relat èpic i coral sobre els vincles i els territoris a través de la vida d’un grup d’immigrants vietnamites.

La directora francesa, de pare algerià i de mare vietnamita, treballa sobre històries de persones que difícilment arriben a l’escenari. Ho va fer amb Saigon i també amb Lacrima, que es va veure al Centro Dramático Nacional de Madrid, i que també tenia un alè de conte. En aquest cas parlava dels patronistes, cosidors i brodadors que feien un vestit de noces per a la reina d’Anglaterra. Valentina és més personal, en la mesura que la mare de la directora es va negar a parlar-li en vietnamita. D’aquí que Carolina Guiela Nguyen es plantegés la vulnerabilitat dels infants que arriben a un espai lingüístic que desconeixen.

Es va documentar fent un treball de camp amb la comunitat romanesa d’Estrasburg i va imaginar la història d’una nena que arriba a França amb la seva mare, que pateix una greu malaltia del cor. Cap de les dues parla francès, però la Valentina l’aprendrà molt ràpidament i es convertirà en la intèrpret de la seva mare amb els metges, una intèrpret que els esdeveniments portaran a inventar-se petites i grans mentides. El conte es mou entre l’escola, on hi ha una professora entregada i afectuosa que la vol ajudar, i l’hospital, amb una metgessa pressionada per la impossibilitat d’entendre’s amb la malalta i amb les presses i la fredor de la sanitat pública. En un espai escènic que evoca un temple ortodox, tota l’acció es desenvolupa en una taula central i a la pantalla que acosta les cares i les expressions dels intèrprets.

Només hi ha una actriu professional i la resta són intèrprets aficionats, entre ells una nena de set anys que atrapa l’atenció i l’emoció de l’espectacle. Quina troballa! Ella és la protagonista i el motor del conte i sorprèn la naturalitat i la facilitat amb què construeix les mentides. La tensió per la possible mort de la mare es relaxa amb l’humor dels invents de la Valentina, en un equilibri perfecte que condueix, sortosament, fins a un final feliç màgic que atura les llàgrimes que maldaven per inundar els rostres dels espectadors. Gran començament d’any al Teatre Lliure, amb una proposta que reclama la continuïtat de la presència de la directora entre nosaltres.