'Valentina': quan els infants fan de traductors per als pares

BarcelonaLa llengua sempre ha estat una qüestió important per a la dramaturga i directora de teatre Caroline Guiela Nguyen (Poissy, França, 1981). Filla de mare vietnamita i de pare pied-noir jueu d'Algèria, l'artista va créixer en una casa on se sentien molts idiomes, i ella no sempre els entenia. "La mare va decidir no ensenyar-me vietnamita, però ella només parlava aquest idioma. Jo necessitava intèrprets per entendre-la", explica Guiela. L'experiència va quedar-li dins durant molts anys i li tornava a la memòria sobretot quan treballava en països amb llengües que la dramaturga no dominava. Fa pocs anys, va entrar en contacte amb intèrprets de turc, georgià i romanès per a persones que estaven hospitalitzades, i allà va decidir que transformaria totes aquestes vivències en una obra de teatre. Valentina és una faula contemporània protagonitzada per una nena que ha de traduir el francès al romanès per a la seva mare. L'espectacle, una de les apostes internacionals del Teatre Lliure per a aquesta temporada, farà tres funcions a la Sala Fabià Puigserver els dies 9, 10 i 11 de gener.

"Quan no tenen accés a intèrprets, les persones migrades sovint estan obligades a fer servir els fills per entendre's. Els nens accedeixen a l'idioma del país d'acollida molt més fàcilment, gràcies a l'escola i al fet que tenen un cervell molt més plàstic. Volia escriure una història sobre tot això", destaca Guiela. La protagonista de Valentina és una nena romanesa de 10 anys que assumeix una tasca plena de responsabilitat. La mare té un problema cardíac, i els metges –francesos– li diuen que ha d'estar tranquil·la, sense emocions fortes. La missió de la Valentina serà vetllar per la seva calma. "Per protegir-la, haurà de decidir si li explica la veritat o li diu mentides", avança Guiela. Per a la posada en escena, la directora ha treballat amb intèrprets no professionals. Tres d'aquests intèrprets són les tres actrius infantils, que s'alternen en les representacions. Totes tres parlen francès i romanès i han passat per l'experiència de fer de traductores de les respectives mares. "Tenen una forta intel·ligència donada, en part, pel fet que des de molt aviat en les seves vides s'han comunicat en dos idiomes", subratlla Guiela.

Un conte amb un miracle

Valentina pren forma de conte –de fet, també s'ha publicat en paper al segell francès Singulier– perquè la dramaturga volia que aquesta història contingués "un miracle". La història que s'hi explica s'inspira en testimonis reals, però és fictícia i a escena Guiela juga precisament amb això. "L'escenografia conté un cor que no para de bategar i un mur daurat que remet a les parets de les esglésies ortodoxes", diu la dramaturga, que actualment dirigeix el Teatre Nacional d'Estrasburg. Per a ella, el Teatre Lliure és un espai conegut: ja va ser-hi el 2019 amb Saigon, un espectacle sobre l'exili vietnamita en què ja començava a explorar les dificultats de la comunicació per part de persones migrants. "És un tema que em toca de ben a prop i, inevitablement, ressona en les meves obres", afirma Guiela.