La història ens l’han explicat mil cops. I no per això perd legitimitat. Avui al món occidental hi ha una generació que se sent estafada. Perquè li van prometre la lluna en un cove i ha vist frustrades totes les expectatives: ni màsters, ni idiomes, ni l’autoconfiança els han servit per conquerir-la. Els mil·lennials són els protagonistes d’ Anònims, la tercera obra de l’actor i guionista Jordi Manau amb la seva companyia La Paradoxa, que s’estrena al Club Barts (del 6 al 27 de març). La protagonitzen quatre personatges perduts a la vida: “tots estan ressentits i creuen que el món els deu alguna cosa”, descriu l’autor, codirector juntament amb David Iglesias d’una peça en què els personatges es mouen a partir d’una pregunta clau: “Si no tinguessis enlloc on anar, fins on arribaries?
I el lloc on està disposat a arribar el personatge que posa en marxa la història és força peculiar. És un idealista que vol canviar el món i pensa que ho podrà fer dedicant-se a la política. Té clar que per fer-ho li cal una bona formació, però no disposa dels diners necessaris per accedir al màster especialitzat de la universitat de Standford. Per això no se li acut una altra idea que segrestar Joaquín Sabina: els diners del rescat li haurien de servir per complir el seu somni. L’ajuden en la seva aventura una aspirant a famosa, un exfutbolista divorciat reinventat en comercial (ven màsters, ocupació a la qual en algun moment de la vida s’han dedicat quatre dels integrants de La Paradoxa) i una noia pija a punt de casar-se que descobreix tot un món fora dels cercles elitistes on s’ha mogut sempre. Per si cal aclarir-ho, l’obra és una comèdia. “Però és una comèdia àcida en què tothom es pot veure reflectit, perquè totes les generacions se senten especials”.
