Quants cops has vist plorar els homes del teu voltant?

BarcelonaEl Mateu, l'Eduard i l'Oriol són amics de tota la vida. Ara tenen 50 anys i no s'han vist mai plorar. La situació, comuna entre moltes amistats masculines, esclata en un sopar quan l'Oriol llança la gran pregunta: "Per què ens costa tant als homes plorar en públic? Som amics. Per què no ens hem vist mai plorar?" Aquest és el detonant d'Un menú tancat, la nova comèdia de Jordi Casanovas (Vilafranca del Penedès, 1978) que arriba aquest divendres a La Villarroel després d'haver passat pels teatres de 40 municipis catalans. Dirigida per Llàtzer Garcia i produïda per Hause & Richman, l'obra furga en les dificultats dels homes per expressar les emocions a partir de tres personatges amb tres maneres diferents d'encarar-se a la seva masculinitat.

Un dels ingredients que van portar Casanovas a escriure sobre aquesta qüestió va ser un estudi que afirmava que l'àmbit en què els homes heterosexuals tenen més facilitat per mostrar-se emocionalment és l'esport. A l'escenari, el dramaturg uneix el futbol (als tres amics els apassiona) i la cuina (un d'ells és un xef amb dues estrelles Michelin) per construir l'ecosistema on se'ls plantejarà la possibilitat d'obrir-se emocionalment. "El plor és l’última frontera de la vulnerabilitat, de la mostra de sentiments. ¿Seran capaços de superar-la?", es pregunta Casanovas.

Per endinsar-s'hi, l'espectacle transita entre tres personatges –interpretats per Roger Coma, Òscar Muñoz i Joan Arqué– amb mirades diverses sobre la masculinitat en la societat actual. "L'Oriol no té ni idea del que passa al seu voltant, no sap com ha d'actuar ni com revisar-se. El Mateu mira d’adaptar-se al context però no sap ben bé com fer-ho, no té les eines adequades. I l'Eduard, directament, s'hi nega", explica Casanovas. El dramaturg utilitza una obra seva, Jauría, per encetar el meló. L'Eduard, interpretat per Roger Coma, surt molt enfadat de veure aquell espectacle sobre el cas de la Manada. "És l'arquetip de la masculinitat dels anys 80, no veu la necessitat d'haver de canviar si durant anys la seva manera de funcionar ha estat operativa", subratlla Coma.

Al seu costat, els amics intenten revisar el seu passat d'una manera menys taxativa, intentant reflexionar sobre aquelles actituds i comportaments que ara no són acceptats. "El Mateu presenta una crisi declarada de parella. Ha fet un treball previ de desconstrucció, però els seus amics li qüestionen si l’ha fet per voluntat pròpia o per les circumstàncies familiars", assenyala Muñoz. El tercer en discòrdia, l'Oriol, fa preguntes que "obren una ferida que va molt més enllà del moment" i "els posa a tots en un problema enorme de conseqüències imprevisibles", afegeix Arqué.

Plats per viatjar al passat

Un menú tancat transcorre a la cuina del restaurant de l'Oriol, que té una crisi i força dilemes sobre què ha de fer amb la seva carrera professional. Al llarg de l'espectacle, el xef cuinarà als seus amics una sèrie de plats que els transportaran a moments viscuts no gaire agradables. "La cuina sovint és un espai de gaudi, però l'Oriol experimenta què passa si els plats que els prepara els porten cap a llocs desagradables, que no els ve tan de gust tastar. ¿Hem de mirar el passat amb nostàlgia o revisant què no vam fer bé?", es pregunta Llàtzer Garcia. Sobre el fet de situar la comèdia en una cuina, Casanovas en dona dos motius: "D'una banda, molts homes d'èxit a Catalunya són xefs i, en canvi, molts d'ells van rebre els coneixements culinaris a través de les seves mares. De l'altra, trobo que una cuina és un lloc de molta intimitat, d’explicar-se moltes coses".