Estrena teatral

"Si ens quedem sense desig se'ns fa més grisa l'ànima"

Elisabet Casanovas protagonitza els ‘Diaris’ d’Anaïs Nin al festival Temporada Alta de Girona i al Festival Clàssics de Barcelona

BarcelonaElisabet Casanovas (Sabadell, 1994) arriba al Teatre Lliure amb el violoncel penjat a l’esquena perquè aquest vespre té funció de Little women. Als matins, toca assaig. El teatre li ha donat l’excusa perfecta per endinsar-se en els Diaris d’Anaïs Nin (1903-1977). "Em va atrapar de seguida l'ús que fa del llenguatge i el compromís profund que té amb la seva obra, que és el seu diari, que és la seva vida relatada. Ella s’hi obre en canal, però fent literatura", explica. La impudícia dels diaris –que abasten quatre dècades–, les incursions en la literatura eròtica i una vida sentimental fora de norma han condicionat la recepció de l'escriptora, una de les grans influències literàries del segle XX. "Em sembla que totes les etiquetes que li posem, involuntàriament, l’encotillen. L’Anaïs diu: «Soc amoral». Es podria parlar de poliamor, però també d’una set inacabable. Tinc la sensació que està a la recerca d'alguna cosa i troba en l’art un gran bàlsam per omplir un buit", explica l’actriu.

Casanovas interpretarà, amb Francesc Garrido, la lectura dramatitzada de Diaris, Anaïs Nin, que es podrà veure a la Sala La Planeta el 18 de novembre, dins el festival Temporada Alta, i al Palau de la Música el 2 i el 12 de desembre, dins el Festival Clàssics. La poeta Mireia Calafell i la directora Paula Errando han fet una selecció de les entrades del dietari perquè l’obra “tingui una diana". L’actriu admet que hi ha un moment que es trenca: "Hi ha un abans i un després molt clar amb l'abús del pare i tot el tema de l'incest. I com a partir de llavors comença a parlar de l'ús de l'art". Tot i que l’autora mai va descriure aquella relació com un abús, "crec que amb el temps ho veu, i per això talla la relació amb el pare", apunta l'actriu. "Avui és impossible no donar un punt de vista a aquella relació, sense caure en donar per fet l’abús. A mi em va rebentar el cap", admet Casanovas. El muntatge pot servir d’expiació: "Tots busquem què podem fer amb el nostre dolor. Potser la millor cosa que poden fer amb el teu dolor és validar-lo. Hi ha una mica aquesta voluntat", apunta.

Cargando
No hay anuncios

Pura passió

Pels dietaris dels anys 30 d’Anaïs Nin hi desfilen el seu marit Hugh, amics i amants com Henry Miller i la seva dona June, els psicoanalistes Allendy i Rank, el pare retrobat després d’anys sense contacte, homes i dones d’un entorn bohemi i culte a qui estima, amb qui somia eròticament, amb qui té relacions, amb qui pateix fins a no poder més. "En aquell moment no existia l’Excel, però li hauria anat molt bé –explica Casanovas–. És una dona extremadament empàtica, perquè entén l’altre i sap com fer-se’n càrrec. «Les cures, és facilíssim», diu. Això també dona un espai de reflexió potent sobre per què hi ha una facilitat per a aquest comportament que és absolutament universal en la dona. També parla de la mentida i posa molt per davant la passió. Crec que aboca molt amor en les seves relacions, però sap que no el rebrà de tornada, moltes vegades; sap que no són amor".

Cargando
No hay anuncios

L’autora és conscient de la potència del seu diari, gairebé és com un amant més: "Visc amb terror que descobreixin el diari", escriu. I, tot i així, els escriu pensant en el lector: "Tinc la sensació que vol crear alguna cosa que valgui la pena i deixi llegat. Si no, per què en fa còpies?", planteja Elisabet Casanovas. L'actriu també ha escrit dietaris, en algunes èpoques, però ara quan s’hi posa escriu ficció. "Em diverteix escriure quan hi ha veritat i no veritat. Jugar amb coses que no són teves però et fas teves perquè les entens. Amb la ficció t’ho pots permetre molt més. El que em sembla més difícil és comprometre't, treure't les màscares a l'hora d'exposar-te. Això em fascina de l'Anaïs, que es permet anar fins al moll de l'os. I no sé si tothom ho fa, a la vida en general, no? Apostar alt és el que més m’interessa". Casanovas confessa que ella sobretot posa molta passió, intensitat i aboca tota la imaginació en la seva professió i, per això, necessita "una vida personal molt equilibrada i sana".

El poder del teatre

Des que va despuntar fa una dècada gràcies a la sèrie Merlí, Elisabet Casanovas no ha parat de treballar al cinema, la televisió i el teatre, i tot just té 30 anys. "Tot és més fràgil del que sembla", adverteix. La seva vitalitat, talent i curiositat són evidents quan parla. Podria compartir amb Anaïs Nin la mateixa set, el desig com a motor. "Jo crec que si ens quedem sense desig se'ns fa més grisa l'ànima. Per a mi el desig és la il·lusió i està ple del que encara no ha passat, del com t'agradaria que passés, del foc lent. Em sembla que desitjar és important per dedicar temps a les coses i treballar-te-les". Com a actriu famosa també ha hagut de prendre decisions sobre exposició i intimitat, en temps de xarxes socials. "El que jo vull ser de cara enfora té a veure amb la meva feina i la resta no la vull exposar, és molt senzill. El meu Instagram és com un suro on penjo coses de feina. Crec que el meu canal no és a internet, i el que jo vulgui dir ho faré des d'altres llocs i des de l’escenari", explica.

Cargando
No hay anuncios

El teatre és el seu espai natural. "No podria no fer teatre. És una cosa que he descobert amb el temps i està bé saber-ho". La seva defensa del teatre és per emmarcar: "Tinc la sensació que el teatre m'obre l'instint d'una manera molt més ampla i em dispara la imaginació cap a llenguatges molt més plàstics, per explicar les coses que no tenen a veure amb un espai quotidià com podem reconèixer en la televisió. Em diverteix molt aquesta recerca. També em diverteix molt la repetició i trobar exactament cap on anem, amb un equip, cada dia. El compromís que hi ha darrere d'això. I també, senzillament, m'omple. Crec que té molta força com a llenguatge i té molta força que la gent es compri una entrada i surti de casa seva per anar a escoltar una història: tu estàs al seu servei. Per tot això em dedico a la interpretació. La resta és aprenentatge curt. També em diverteix treballar amb càmera i estic molt agraïda per haver tingut oportunitats de fer personatges amb un recorregut llarg. Tot pot conviure amb el teatre, i m'encanta".

Més lectures dramatitzades de clàssics

Al Festival Clàssics hi haurà altres lectures dramatitzades. Laura Aubert llegirà Emily Dickinson al CaixaForum (19 de novembre), Sílvia Bel serà la Medea d'Eurípides (27 de novembre al CCCB), David Verdaguer posarà la veu al De profundis d'Oscar Wilde a La Model (4-5 de desembre) i Elena Tarrats, Iria del Río i Mireia Calafell interpretaran Decreació d'Anne Carson al Dipòsit de les Aigües de la UPF (19 de desembre).