De les relacions turmentades retratades per Woody Allen al seu film Interiors, a la placidesa reflexiva de les nits d’estiu de les cintes d’Éric Rohmer. La dramaturga Concha Milla ha volat alt a l’hora de buscar referents per a la seva segona obra, Interiors, que es presenta a la Sala Àtrium de Barcelona del 13 de febrer al 3 de març. L’espectacle s’endinsa en les relacions de parella en un to de comèdia dramàtica que convida l’espectador a fer de voyeur dels dubtes, les febleses i les gelosies dels personatges. Perquè a l’obra hi ha raons de sobra per despertar passions i reaccions enceses, sempre a compte del potencial devastador de les ferides d’amor mal tancades.
A Interiors, dues parelles es reuneixen per sopar, en un marc tan aparentment evocador i procliu al bon rotllo com un pati empordanès. Una de les parelles porta molt temps de camí i està ben assentada. L’altra té encara un curt recorregut i un factor de risc per a la trobada: la noia és exparella del noi de la parella consolidada. I, fruit gens casual del feminisme de l’autora, li porta vint anys al seu nou nòvio, amb qui tot són focs d’artifici. “Tots tenen maneres molt diferents de plantejar-se les relacions, i les coses que passen durant el sopar fan que els quatre es replantegin si realment són on volen ser. No només com a parella, sinó també de manera individual”, aclareix Milla, que a més d’autora fa de directora i actriu.
La història no es narra d’una forma lineal sinó que salta sovint al passat, especialment per mostrar les sessions de psicoanàlisi d’un dels personatges. No és només herència del mestre Allen, sinó una cosa personal. “He viscut molt temps a l’Argentina i m’he psicoanalitzat molt. Tinc un concepte de l’individu com una cosa molt complexa”, conclou.
