Crítica teatral

Una Woolf desconeguda per a un magnífic nou teatre

Albert Arribas i un extens repartiment s'arrisquen amb 'Freshwater'

'Freshwater'

  • Autora: Virginia Woolf
  • Dramatúrgia: Albert Arribas i Lluïsa Cunillé
  • Intèrprets: Míriam Alemany, Paula Blanco, Cristi Garbo, Mario Gas, Antònia Jaume, Marta Ossó, Carles Martínez, Pep Munné, Albert de la Torre
  • La Fàbrica
  • Fins al 26 d’octubre

Cal aplaudir el compromís i atreviment dels promotors del nou teatre La Fàbrica, que, tot i conèixer de primera mà els riscos econòmics del negoci (és un dir) teatral, ja que també gestionen el teatre La Gleva, ara inverteixen bous i esquelles en una instal·lació cultural de dues sales (una de 200 localitats) i un bar que ben segur ajudarà les finances de l’empresa. L’aforament és important, perquè a la geografia teatral de Barcelona abunden les sales petites que no arriben als 100 espectadors i que tenen dificultats per subsistir i limitacions en les possibilitats de producció.

Cargando
No hay anuncios

Un nou teatre que ignora els riscos inherents d'aquesta activitat (si el teatre fos negoci, els bancs en tindrien un grapat) i s’estrena amb l’única obra teatral de Virginia Woolf, mai representada entre nosaltres i probablement ben poc en entorns culturals teatrals amb més tradició.

El dramaturg i director de la proposta és Albert Arribas, responsable d’èxits com una versió de Les bacants d’Eurípides (que es reposarà al nou teatre) o El gos de Lluïsa Cunillé a La Gleva, que assegura que Woolf és "probablement una de les millors dramaturgues que ha donat el teatre occidental, tot i que aquesta gran qualitat no li ha estat reconeguda". Extrem en part comprensible perquè, si bé les novel·les de l’escriptora anglesa tenen una notable teatralitat i per això han estat versionades al teatre, en la seva única obra escrita per a l’escenari es revelen les dificultats i exigències de l’escriptura teatral amb relació a la literària.

Cargando
No hay anuncios

Arribas i Cunillé no ens situen prou bé en el context en què Woolf la va escriure i tampoc acaben de perfilar sobre què ens volen parlar, més enllà de trets genèrics sobre l’art, els artistes i la societat. La proposta pateix d’un ritme parsimoniós que no hi juga a favor llevat de la suggerent, exquisida i dinàmica escena amorosa de Marta Ossó (la dona del pintor) i Paula Blanco (un mariner a terra). La proposta té una coda final que recull un article de reivindicació femenina de Virginia Woolf. I això paga la pena.