The assassin

The assassin és una pel·lícula amb embruix. Això vol dir que bona part de l’encís del film rau en el seu cripticisme. La primera incursió de Hou Hsiao-Hsien dins del gènere wûxiá articula el seu encanteri gràcies en gran mesura a la seva inintel·ligibilitat (sempre relativa, esclar). Com si fos un sortilegi ancestral que no acabem d’entendre (un film d’assassins i arts marcials on hi ha molts més diàlegs que baralles?), comprenem que es tracta d’un conjur màgic que se’ns llança des de la pantalla i The assassin afecta, i molt, els nostres sentits. Hi ha una bellesa innegable en totes i cadascuna de les imatges d’aquest relat sobre una assassina del segle IX: els colors, el blanc i negre, els diferents formats de la imatge, la manera com es mouen els personatges (o els objectes!: el vaivé de les cortines és fonamental en aquesta pel·li), la quietud tremolosa de cada quadre... Cada un d’aquest aspectes aspira a la vibració poètica, a alterar la nostra percepció com a espectadors, a submergir-nos en un estat proper a la hipnosi; o, com dèiem al principi, d’embruix. |