La tradició acrobàtica de Tànger giravolta al Grec

BarcelonaLa sorra de les platges de Tànger és el testimoni mut de la història de l’acrobàcia marroquina. Fa anys que els artistes hi assagen i elaboren les seves creacions amb el mar Mediterrani com a teló de fons. Allà va néixer el Groupe Acrobatique de Tanger el 2003 i a la mateixa platja s’ha gestat Halka, la primera creació col·lectiva de la companyia, que es podrà veure avui i demà al festival Grec. La formació torna així a Barcelona, on ja va portar Taoub (2008) i Chouf Ochouf (2010).

“Després de tres espectacles ideats per diferents artistes, vam decidir agafar les regnes nosaltres perquè teníem molt a dir”, assenyala la directora del Groupe Acrobatique de Tànger, Sanae El Kamouni. L’essència de Halka s’expressa al títol de l’obra, que fa referència a la forma més antiga de teatre tradicional marroquí. “Fusiona la música, el circ i el teatre i es representa a les places públiques. És l’origen de l’acrobàcia marroquina i de molts artistes, que comencen practicant a les halkes ”, diu El Kamouni. A més de ser el bressol dels acròbates, aquests espais creatius tenen una peculiaritat que els fa únics al món: les acrobàcies es desenvolupen a partir de formes circulars.

Amb la voluntat de renovar la tradició, el muntatge del Groupe Acrobatique de Tànger parteix de les arrels de les halkes i les integra en l’acrobàcia contemporània. Ho fa a través de grans salts, girs en l’aire i piràmides humanes de vertigen que, originàriament, tenien la funció d’espiar els enemics, ja que, en els seus inicis, les halkes “eren danses guerreres”, explica la directora del grup. Halka s’embolcalla amb un repertori de música amaziga i juga amb elements quotidians com el facha, un cinturó de tela que utilitzen els aprenents d’acròbates, i un djena, un gibrell de metall que també serveix d’instrument festiu. Per acompanyar els seus moviments, els catorze acròbates de l’espectacle interpreten cançons populars dels anys 60.

Més enllà de reviure la tradició, les figures circulars de Halka donen forma a una dimensió espiritual amb la intenció, segons El Kamouni, “de transmetre bellesa, il·lusió i alegria”. Però rere les formes humanes de l’espectacle també hi ha un component reivindicatiu. Una de les lluites de la companyia és aconseguir un espai d’assaig i poder deixar així les platges de Tànger. Tot i això, el present no és especialment esperançador. “El Marroc no va reconèixer el circ com un art fins al 2013. És contradictori, perquè és un art que coneix tothom”, lamenta la directora. Malgrat que els acròbates demanen més espais propis, recentment han vist com algunes platges de Tànger on assajaven desapareixien per la construcció d’un port esportiu a la ciutat.