Tres mirades sobre la Guerra de Líbia
BarcelonaLa primera fotografia que es va fer al cadàver de Muammar al-Gaddafi és la penúltima imatge de l’exposició de la Blueproject Foundation Bukra Inshallah. The Libyan War, amb 21 fotografies de la Guerra del Líbia dels fotoperiodistes i membres del col·lectiu MEMO Fabio Bucciarelli, Manu Brabo i Guillem Valle. L’última imatge del recorregut és una instantània d’una manifestació posterior a la mort del dictador, per evidenciar que la seva desaparició no va resoldre la situació del país ni va produir cap canvi significatiu en la vida de la població. De fet, el títol de la mostra, que vol dir “Demà, si Déu vol”, el lema dels rebels, fa referència a aquesta situació d’incertesa.
“Allò és com una pel·lícula de l’Oest, no se sap què passarà”, va dir Fabio Bucciarelli, l’autor de la imatge de Gaddafi. “La Guerra de Líbia va ser el punt d’inflexió de la nova generació de fotoperiodistes -va afegir-: les grans agències ja no envien fotògrafs freelance als conflictes bèl·lics. Líbia és més accessible geogràficament, està més a prop, i els rebels comprenien el paper dels fotògrafs”.
Totes les imatges estan impreses en blanc i negre per donar-los homogeneïtat i apaivagar en la mesura que sigui possible els horrors de la guerra que retraten. Tot i així, la intenció d’aquests autors no va ser fixar-se només en les escenes més crues. “Un conflicte no és només el front, cues de refugiats, ferits i morts”, va subratllar Bucciarelli, que també va insistir que cal immortalitzar “totes les variables que expliquen una guerra”.
Coincidint amb la mostra, el col·lectiu MEMO va presentar una nova aplicació i una pàgina web que han engegat per “explicar històries” i “fer un periodisme artesanal, compromès i de llarga durada”, va explicar el fotògraf José Colón, un dels membres d’aquest col·lectiu. “La tecnologia ha d’estar al servei de la fotografia, per aprofundir-hi d’una manera més personal -va afegir-. En lloc de fer fast food mediàtic, amb fotografies descontextualitzades i que l’espectador no retingui res de res, volem recuperar el sentit pur del discurs dels reportatges”.
