ÒPERA
Cultura 17/05/2014

‘La valquíria’ de neu i foc de Carsen cavalca al Liceu

El director d’escena canadenc manté la sobrietat en la segona entrega de la ‘Tetralogia’ de Wagner

Xavier Cervantes
2 min

BarcelonaUn any després de l’elegant i sobri muntatge de L’or del Rin, el director d’escena Robert Carsen torna al Gran Teatre del Liceu amb La valquíria, segona entrega de la Tetralogia wagneriana, de la qual es representaran nou funcions del 19 de maig al 3 de juny. Com ja va passar a L’or del Rin, Josep Pons també dirigirà l’orquestra i Albert Dohmen i Mihoko Fujimura tornaran a ser els déus Wotan i Fricka en un muntatge que Carsen descriu com “un repte extraordinari” que parla de “la capacitat destructora del poder”. De fet, aquest concepte és l’eix de la relectura que el director canadenc està fent del cicle de L’anell dels Nibelungs produït pel Bühnen der Stadt de Colònia, i que es completarà en les pròximes temporades amb Siegfried i El capvespre dels déus.

La destrucció de la natura, que Carsen va posar en el centre de L’or del Rin, segueix sent un element primordial a La valquíria, que mostra precisament “l’absència progressiva de la natura” amb un dispositiu escènic on el contrast entre la neu i el foc té un paper rellevant. Aquest és el marc de la història de la valquíria Brunilda, enfrontada a les contradiccions de Wotan i alhora commoguda davant l’amor adúlter i incestuós entre Siegmund i Sieglinde, germans bessons, fills de Wotan i futurs pares de Siegfried.

“Carsen en fa una versió moderna, però té la virtut de no perdre el contacte amb la història original de Wagner”, va recordar ahir la soprano sueca Iréne Theorin, que interpreta el paper de Brunilda. La modernitat és més aviat estilitzada amb detalls com ara convertir Hunding, marit de Sieglinde i rival de Siegmund, en un traficant d’armes.

Una família wagneriana

La valquíria tindrà dos repartiments al Liceu. En el primer, Klaus Florian Vogt serà Siegmund, i Anja Kampe, Siegelinde. El paper de Hunding l’interpretarà Eric Halfvarson, el príncep Iuri a La llegenda de la ciutat invisible de Kitej que es va representar al Liceu el mes passat. “Som una família de cantants wagnerians, com una mena de rodamons que ens anem trobant”, diu Albert Dohmen, el baix baríton alemany que repeteix com a Wotan. Dohmen valora positivament el muntatge de Carsen perquè “explica bé la història” sense caure en “provocacions gratuïtes fruit de l’ego d’alguns directors”.

“Aquests cantants són els millors del món en els seus rols”, assegura Josep Pons, que assumeix el repte wagnerià conscient que la partitura de La valquíria és “un tour de force que posa al límit les parts orquestrals i vocals”.

Negociant el conveni laboral

Les representacions de La valquíria han estat a punt de no fer-se a causa de la tensió entre la direcció i els treballadors del Liceu. El comitè d’empresa havia convocat una vaga que hauria comportat el tancament del teatre durant 33 dies. Ahir al matí el comitè d’empresa va desconvocar la vaga i va acceptar continuar les negociacions.

Segons fonts de la direcció del Liceu, dimarts hi haurà una reunió amb els treballadors en què una inspectora de treball designada per la Generalitat actuarà com a mediadora. La direcció, d’acord amb el pla de viabilitat del Liceu, vol un aprimament de l’estructura del teatre, que passa per renegociar el conveni reduint costos laborals però amb mesures per “salvaguardar el màxim nombre de llocs de treball”.

stats