La Virreina ensenya totes les cartes d’Ai Weiwei

BarcelonaAi Weiwei va ser retingut l’any 2009 després de denunciar la mort de milers de nens durant un terratrèmol a la regió de Sichuan. Després d’aquesta denúncia es va destapar un cas de corrupció que afectava la qualitat dels edificis on eren els petits. Mentre era dins d’un ascensor custodiat per la policia, l’artista es va fer una selfie i la va tuitejar. El flaix va il·luminar l’escena i va donar títol a Il·luminació, el daguerreotip en què va convertir aquella imatge i que es pot veure des d’avui a La Virreina dins l’exposició On the table. Ai Weiwei.

La mostra, dirigida per Rosa Pera, comissària independent i exidirectora del centre d’art Bòlit, inclou més de 40 obres, entre fotografies, escultures, vídeos, instal·lacions i dissenys, datats des dels anys 80 fins a aquest any. També s’hi pot veure la taula i les cadires que l’artista té a l’estudi. Ai no pot sortir de la Xina perquè el règim li va retirar el passaport el 2011 després de tenir-lo retingut 81 dies sota l’acusació de frau fiscal. Aquestes peces de mobiliari, que van ser testimoni de la retrobada amb la seva família i de 20.000 trobades més, són una metàfora de la seva presència.

Amb el dit del mig sempre aixecat

“No vull que la pròxima generació hagi de lluitar pel mateix que jo”, va declarar l’artista. “Des del 13 de novembre del 2013 -va piular a Twitter-, cada matí posaré un ram de flors fresques al cistell de la bicicleta que hi ha a l’exterior del meu estudi a Caochangdi fins que recuperi el dret de viatjar lliurement”. Les obres exposades capbussen el públic en el que hi ha de mediàtic, d’altruista i de poètic, de manera indestriable, en l’obra d’Ai Weiwei i revelen, com va explicar la comissària, “el poder de les imatges per lluitar contra un poder hegemònic, per empoderar la societat i per transformar la realitat”. Tal com va declarar Ai en una entrevista amb Llucià Homs, el director de La Virreina, recollida en el catàleg de la mostra, a la Xina no s’admet que hi hagi “dissidents” sinó que els crítics són qualificats de “criminals”.

La llum d’ Il·luminació no és només la que va permetre fer la fotografia: també simbolitza el moment en què a un artista se li acut una idea i la denúncia que alimenta els treballs d’Ai, sobretot si es té en compte que durant aquella detenció va ser fortament colpejat al cap i va haver de ser operat d’urgència a Munic arran d’una hemorràgia cerebral.

Aixecar el dit del mig s’ha convertit gairebé en un autoretrat i un resum explícit de la seva actitud política: ho va fer davant la Sagrada Família i el Valle de los Caídos, com es pot veure a la sèrie Estudis de perspectiva, que també va fer davant edificis emblemàtics de ciutats com París, Sydney, Venècia i Londres. El dit alçat torna a aparèixer a Cao, una de les obres que s’exposen per primera vegada a Barcelona. La paraula del títol vol dir herba, però en xinès també pot sonar com fuck, així que l’artista ha creat un provocador jardí de plantes de marbre.

L’equívoc es torna a repetir a He xie, una mostra dels 10.000 crancs de porcellana que Ai va realitzar després que el règim enderroqués l’estudi que li havia encarregat l’administració d’una regió rural de Xangai amb l’esperança que més artistes s’establissin a la zona. Abans que l’edifici fos enderrocat, l’artista va convidar 10.000 persones a menjar crancs de riu. La pronunciació de la paraula recorda la d’ harmonia, un eufemisme que el règim xinès fa servir per justificar la censura. Ai no hi va poder assistir perquè les autoritats l’hi van prohibir, però 3.000 persones no van fer cas de la prohibició i van assistir a l’àpat.

Així i tot, la relació d’Ai Weiwei amb el règim xinès pot semblar ambigua: tot i l’opressió, pot continuar treballant. Ai va participar en el disseny de l’Estadi Olímpic dels Jocs de Pequín, però després es va distanciar del projecte i el va criticar amb duresa. A la mostra, l’estadi és vist des de l’òptica de la memòria: en una de les imatges es poden veure les restes arqueològiques que van aparèixer al subsòl i que no van ser excavades. Una altra denúncia de la poca cura del règim xinès pel patrimoni es troba en un gerro mil·lenari damunt del qual Ai va pintar el 1994 el logotip de Coca-Cola.

La trajectòria d’Ai Weiwei, que va saltar a la fama internacional arran de la seva participació a la Documenta de Kassel del 2007 i dels milions de pipes de gira-sol de porcellana amb què va omplir la Sala de les Turbines de la Tate Modern el 2011, es remunta als primers anys 80 a Nova York. D’aquell moment hi ha dues peces que recorden com Ai admira Marcel Duchamp: Home penjat, un penjador amb el perfil de l’artista francès, i Maleta per a solter. Aleshores ja feia servir la fotografia com una eina per documentar l’entorn i manifestacions com la que denunciava el problema de l’habitatge al Lower East Side el 1989. “Faig fotos cada dia. Per mi és com dibuixar. És un exercici sobre el que un veu i com ho enregistra. I un intent de no fer servir les mans sinó més aviat la visió i la ment. Fer fotos és com respirar”, va dir l’artista.

On the table. Ai Weiwei estarà oberta fins a l’1 de febrer, està inclosa dins els actes del Tricentenari i ha tingut un cost de 250.000 euros, l’habitual de les mostres del centre, segons va dir Llucià Homs.