Cultura08/03/2022

Visca Pau Riba!

Amics i familiars s'acomiaden del músic i poeta cantant-lo i celebrant-lo al Tanatori de Sant Gervasi

BarcelonaCantar, riure, aplaudir i celebrar són els verbs que s'han conjugat aquest dimarts en la cerimònia de comiat de Pau Riba. El caliu de la tendresa ha sigut tan aclaparador que ha vençut la fredor funcionarial del Tanatori de Sant Gervasi, a Barcelona, curiosament situat al carrer de Carles Riba, com si el destí volgués fer una última juguesca lligant l'avi poeta i el net músic i poeta. "Hem estat quatre dies vetllant-lo en vida molt tendrament", ha dit el seu fill Pau. I l'esperit d'aquelles jornades prèvies a la mort de diumenge s'ha escampat per un oratori que ha quedat petit, de tanta gent com ha volgut acompanyar l'últim viatge d'"un geni des de l'àtic fins als baixos, de cap a peus". Hi havia la família: germans, fills, nebots, nets. Hi havia els amics, músics i poetes, també de diferents generacions: Quico Pi de la Serra, Jaume Sisa, Oriol Tramvia, Joan Fortuny de la Dharma, Marina Rossell, Roger Mas, Enric Casasses, Núria Martínez-Vernis, Oriol Sauleda... Hi havia igualment representació institucional: el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, tots dos adaptats al caràcter gens protocol·lari d'una cerimònia que ha començat i ha acabat amb una rua festiva com les que Pau Riba muntava amb De Mortimers i l'Orchestra Fireluche.

Cargando
No hay anuncios

El confeti sobre una caixa humil com els peus descalços ha donat pas a la intervenció del Carles i el Xavier, dos dels vuit germans del Pau. Un ha recordat la seva "curiositat, la creativitat i el gran sentit poètic"; l'altre, violinista de la Simfònica del Valès, l'ha invocat amb una melodia. Per l'altar laic de l'oratori han passat després els fills, i amb ells memòries íntimes. "Del pare guardo molts records divertits, sobretot de passar molta vergonya sent un marrec", ha dit el Caïm recordant anècdotes sobre "el morro" amb què Pau Riba solucionava situacions quotidianes al carrer. Del riure s'ha passat a la llàgrima sense perdre el somriure sota la màscara dels assistents quan el Caïm ha explicat l'última conversa amb el pare. El fill li va dir "bonic", i Pau Riba, mirant d'aixecar el cap, va replicar: "M'agrada que em diguis bonic".

L'Àngel, un altre dels "cinc fills de quatre dones" de Pau Riba, ha recitat uns versos de la cançó El meu àngel: "Vola, vola, àngel meu! / Vola mentre tingues ales! / Que en la vida és poc freqüent / conservar-les". "He passat tota la vida volant, i ara li toca volar a ell", ha afegit l'Àngel. El Pròsper i el Llull han agraït el caliu dels presents, i l'Aina, filla de la Memi March i fillastra de Pau Riba, ha deixat córrer l'emoció a raig: "He sigut mare i tinc les hormones a tope", s'ha excusat abans de considerar que "segurament aquest és el viatge més lisèrgic" que ha fet mai l'autor de Jo, la donya i el gripau. La part familiar del comiat l'han tancat dos nebots, la Caterina i el Nolasc, que han destacat la relació "de cor a cor" entre Pau Riba, "l'iconoclasta", i la seva mare, que sempre deia que "el Pau era tan i tan bon minyó".

Cargando
No hay anuncios

Contracultural de mena, el comiat no ha buscat el lament del Cant dels ocells, sinó la màgia còsmica de Sisa cantant El setè cel. Ha sigut un dels moments més emocionants de l'acte i la constatació de l'estima ben fonda entre el cantautor galàctic i el trobador còsmic: l'evidència de l'amor és Sisa redreçant la tremolor vers a vers i enlairant la veu fins al "cel setè que has engendrat dins del teu cap". "Visca el Pau!", ha cridat Sisa, amb la veu ferma i trempada. Tot seguit Oriol Tramvia ha recuperat la glosa de "Pau-Guerra-Riba" que va fer al pròleg del llibre Graficolorància (1976), i del sotabosc poètic han sorgit primer Núria Martínez-Vernis i Oriol Sauleda, i després Enric Casasses, recitador de versos de cançons com Per què fer res, Dansardana i La vella del fons del pou. S'ha repetit prou aquests dies com era de gran el talent poètic de Pau Riba, i ha quedat ben palès per boca de Casasses, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes del cabàs antifeixista.

Caïm Riba, que una hora abans encara traginava gestions i burocràcies pròpies de funerals, ha tancat la cerimònia tocant Noia de porcellana amb l'Àngel, i de fet amb tothom que l'ha sabut cantar, i tots plegats han acompanyat la rua de comiat amb Mel, la cançó la lletra de la qual apareix en el revers del recordatori:

Cargando
No hay anuncios

"Si passeu mai per davant de casa
no deixeu mai d'entrar una estona:
ens ajaurem al sol sota les branques
de la més gran de les figueres
i deixarem que les abelles
se'ns enduguin els pensaments al rusc
per fer-ne mel"

Cargando
No hay anuncios