Els drets de les dones al món, en 8 mapes interactius

Un 35% de les dones del món han patit violència física o sexual, però menys del 40% demanen ajuda

Una de cada tres dones del món ha patit violència física o sexual alguna vegada a la vida. I hi ha països on la proporció supera el 60% de les dones, com Guinea Equatorial (63%), la República Democràtica del Congo (64%), les illes Fiji (68%) o Tonga (77%), segons dades (incompletes) de l'ONU. És una violència sovint silenciosa, ja que menys del 40% de les víctimes demanen ajuda d'algun tipus, principalment a familiars o amics, i només un 10% acaben anant a la policia.

Ara que el moviment #MeToo ha posat en primera línia el debat sobre l'assetjament sexual i la discriminació de la dona, només cal obrir el focus una mica per veure la monstruosa dimensió del problema. La violència de gènere té lloc a tots els països del món, tant en el àmbit públic com –sobretot– en el privat. La violència més habitual és la perpetrada per la parella, actual o passada: el 30% de les dones n'ha patit. De fet, la meitat de les dones assassinades cada any ho són a mans d'una parella o d'un familiar, enfront del 6% d'homes assassinats per algú tan pròxim.

En l'àmbit públic, la violència i l'abús contra la dona són "actes de poder que tenen el mateix origen, tant si és una jove refugiada forçada a mantenir relacions sexuals per aconseguir menjar com una treballadora de Londres acomiadada per haver denunciat la conducta sexual inadequada del seu cap", diu la directora d'ONU Dones, Phumzile Mlambo-Ngcuka. "En tots els casos, l'abús deriva de la confiança dels autors que no hi haurà represàlies", afegeix. En alguns llocs del món, però, la impunitat és molt més gran. Encara hi ha 10 països on s'eximeix el violador si es casa amb la víctima.

A la UE dels Vint-i-vuit, una enquesta feta arran del moviment #MeToo , a finals del 2017, va revelar que entre un 45% i un 55% de les europees han patit assetjament sexual, des de comentaris ofensius o tocaments fins a assetjament a les xarxes o al mòbil. En els alts índexs d'alguns països cal veure-hi també el component subjectiu d'aquesta forma de discriminació, que depèn molt de si la dona se sent incòmoda o ofesa. Però, a més, la mitjana de violència física o sexual és similar a la de la resta del món: un 33% de les europees n'ha patit, un 11% ha sigut víctima de violència sexual i un 5% ha estat violada.

La violència contra les dones, però, té moltes formes, des de la mutilació genital femenina que han patit 200 milions de dones, quasi totes abans dels 5 anys, fins a les 300.000 dones que moren cada any (800 al dia) per falta d'atenció mèdica en l'embaràs o el part. L'ablació es manté encara a una trentena de països del món, gairebé tots africans, amb índexs tan elevats com el 97% de les dones de Somàlia, segons dades del Fons de Població de l'ONU.

Segons Sarah Gammage, de l'International Center for Research on Women (ICRW), la batalla pel dret de la dona a decidir sobre el seu propi cos encara és una lluita global. "Mentre creix l'accés a la salut reproductiva, en molts llocs del món estem patint un retrocés. El dret a escollir si vols o quan vols tenir un fill depèn molt de si vius en una zona rural o urbana amb accés a serveis mèdics", diu.

La ràtio de dones que moren en donar a llum encara és massa alt als països africans, amb el màxim a Sierra Leone, amb 1.360 morts per cada 100.000 parts, mentre que als països desenvolupats la mitjana és de 12 morts per cada 100.000.

"Si la dona no té accés a mètodes anticonceptius, buscarà avortar", adverteix Gammage. De fet, els avortaments induïts (56 milions l'any) han disminuït molt als països rics des dels anys 90 del segle passat, però han crescut als pobres amb l'augment de població. Als estats en vies de desenvolupament, encara hi ha un 36% d'avortaments. I és que a l'Àfrica central de l'oest, per exemple, l'accés a mètodes anticonceptius moderns amb prou feines arriba a un 10% de les dones, amb les conseqüències que això suposa també per a les taxes de transmissió del VIH. 

La falta de planificació familiar pot abocar moltes dones a avortar en regions del món on no hi ha recursos sanitaris adequats. En països amb lleis molt restrictives sobre l'avortament, les dones sovint es veuen abocades a clíniques clandestines sense garanties sanitàries. El 2014 entre 25.500 i 44.000 dones van morir a causa d'un avortament practicat en males condicions. Però "el dret a l'avortament encara es limita a molts països desenvolupats", recorda l'analista de l'ICRW.

Gammage apunta també que "la reimposició del Global Gag Rule el 2017", la norma amb què el govern de Donald Trump va aprovar la retirada d'ajudes a les ONG internacionals de salut sexual i reproductiva que permetien l'avortament, "provocarà probablement moltes més morts innecessàries i molt més patiment arreu del món".

A sis països del món (el Salvador, Nicaragua, la República Dominicana, Xile, Malta i el Vaticà) es prohibeix l'avortament en qualsevol supòsit fins i tot encara que sigui per salvar la vida de la mare, l'únic condicionant que sí que s'accepta a la majoria de països del món.

Gammage assegura que el moviment #MeToo "ha sigut crucial i està irradiant arreu del món". "Com a organització dedicada a la igualtat, veiem aquest moment com una gran oportunitat per parlar de poder" i per "reexaminar, reconstruir i posar en qüestió els rols de gènere de manera col·lectiva".

Etiquetes

Més continguts de

Catalunya, radar a radar, multa a multa

Els radars recapten 254 milions en 5 anys

Ara Data publica les multes i els diners ingressats pels 242 radars de les carreteres catalanes

incendis forestals

Per què Catalunya crema

L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenta els grans incendis forestals

Noms de nadó per a pares indecisos

Noms de nadó per a pares indecisos

Més curts, laics i mediàtics. Rànquings i tendències que expliquen la Catalunya del segle XXI. Així ha evolucionat l’onomàstica

Bicis

Barcelona, revolució bici

L’augment de ciclistes obliga a revisar la convivència amb els cotxes i els vianants

La nova gramàtica del català. Imatge per a l'interactiu columna esquerra

10 coses que passaran a ser correctes amb la nova gramàtica

La 'Gramàtica de la llengua catalana' de l'Institut d'Estudis Catalans completa i actualitza la de Pompeu Fabra, de 1918-1933

fotoHome315

Tots els gols de Leo Messi

Així ha marcat el crac argentí amb el Barça