Cetacis al mar del periodisme

En el seu manifest fundacional, l’ARA anotava la voluntat d’adreçar-se a receptors diversos, entre ells “la comunitat de científics”, i s’hi esmenta explícitament la “sostenibilitat”. Un desideràtum d’atenció al medi ambient que ha anat demostrant amb escreix al llarg dels quinze anys de travessia.

Dic “travessia” i no trajectòria perquè el tema que ens ocupa és oceànic, d’aquí el títol d’aquesta peça, que traça la derrota a partir d’una carta (nàutica) excepcional, que adreça al Defensor del Lector Joandomènec Ros, catedràtic emèrit d’ecologia de la Universitat de Barcelona, expresident de l’Institut d’Estudis Catalans, Creu de Sant Jordi i un distingit currículum d’excel·lència i guardons acadèmics i cívics.

“Els anglòfons poden permetre's el luxe de dir balena (whale) a qualsevol cetaci, però nosaltres no. Una cosa són les balenes (whales: n'hi ha mitja dotzena d'espècies) i una altra les orques (killer whales) o els catxalots (sperm whales), entre altres cetacis. En un article del diari del 19 de febrer, el titular (ai, els titulars, que no sempre diuen allò que diu l'article!) és: "Més de 150 balenes, condemnades a morir després de quedar encallades en una platja". Deixant de banda que fora millor avarades que encallades, el text ja ens diu que no són balenes, sinó una altra espècie de cetaci, falses orques, uns parents dels dofins (dels que també n'hi ha unes quantes espècies). La solució, per a aquest i altres articles, seria donar el nom genèric (cetacis) si no es vol donar l'específic de falses orques, i encara millor el nom científic (Pseudorca crassidens). És cert que, molt de tard en tard, alguna balena (de les de veritat) queda avarada en una platja, però els casos de falses orques i altres espècies petites de cetacis són molt més nombrosos. En el text de la notícia es torna a confondre el lector: "balenes cap d'olla negres" ha de ser "caps d'olla negres" (diverses espècies de Globicephala). No demano que els redactors de l'ARA tinguin a mà un manual de cetacis (en aquest cas, o d'altres grups d'animals o plantes, que n'hi ha i molt bons a casa nostra), només que consultin internet per no caure en aquests errors, que als biòlegs, almenys, ens treuen de polleguera”.

He traslladat aquest correu a Sònia Sánchez, redactora especialista en temes mediambientals i climàtics del diari, i al cap de Llengua, Pau Domènech. Una i altre donen la raó al Dr. Ros. Sánchez incorpora el criteri d’auctoritas de Sílvia Giralt, oceanògrafa de l’àrea d’investigació i conservació de la Fundació́ CRAM, que apunta, entre altres arguments, que efectivament “no es pot fer servir el terme balena quan parlem d'orques i falses orques, malgrat que s'hagi fet així popularment durant molt de temps en contextos no científics (les orques, per exemple [...] s'han arribat a anomenar popularment –i probablement de forma injusta– balenes assassines, un terme que ha contribuït a la confusió en l'imaginari popular)”. Sònia Sánchez acaba amb un apunt de context: “No és cap excusa, però a tall d'exemple diré que la font principal de la notícia (no l'única) era una agència de notícies que ja duia aquesta confusió incorporada en el seu text, i això, de fet, va fer que la notícia sortís també amb el terme balenes al titular en altres diaris i mitjans, en aquest cas en castellà, cosa que et demostra que és una confusió comuna i no exclusiva de l'ARA”.

Pau Domènech, per la seva banda, explica: “La precisió lèxica en un mitjà de comunicació és molt important. De la mateixa manera que procurem no confondre un assassinat i un homicidi, hem de ser capaços de destriar termes en continguts que potser no són tan habituals. També és cert que l'ARA no és una publicació científica, i que la precisió lèxica no ha d'estar renyida amb la llegibilitat i la facilitat de comprensió per als lectors (generalment, no especialistes). En un cas com aquest, el més adequat, en comptes d'especificar el nom científic de l'espècie (que evidentment mai seria sobrer en una peça d'aquesta mena), i pensant en l'espai limitat del títol, hauria sigut fer servir el genèric cetacis, i dins del text (evidentment) haver utilitzat el nom correcte de l'espècie”.

Per complementar un tema que no necessita pèrits, atesa l’alta competència del lector que formula la queixa, he demanat l’opinió del Dr. Francesc Lleal i Galceran, que conjumina la ciència pura d’exprofessor de la Facultat de Nàutica de la UPC i la ciència aplicada de vint-i-tres anys de navegació, la majoria dels quals com a capità.

El Dr. Lleal també dona la raó al Dr. Ros, però matisa el terme “avarar”: “Quant a canviar encallades per avarades, no hi estic d’acord. En aquest cas, jo canviaria encallades per varades, perquè tot i que el diccionari de la llengua catalana de l’IEC indica que avarar i varar són sinònims, per a la gent de mar aquests dos mots no ho són, i no només tenen el significat que els dona aquest diccionari. Per a mi, la clau està al DCVB d’A. M. Alcover i F. de B. Moll, en el qual també s’indica que avarar és sinònim de varar, però en la definició d’aquest darrer terme hi ha dues accepcions, el sentit de les quals és el que està, actualment, totalment establert entre la gent de mar. Aquestes són: «Treure, posar en sec una nau o altra embarcació. / Tocar una embarcació amb la quilla al fons de la mar i romandre-hi aturada per escassesa d’aigua per a la flotació». De fet, a la nota sobre l’etimologia del mot s’informa que aquestes dues accepcions no estan documentades en català antic, i que sembla que van ser preses del castellà. Tanmateix, però, jo diria que el manlleu no és nou, perquè està molt arrelat. Amb tot, tal vegada caldria demanar a l’IEC que revisés aquests dos mots”.

El llenguatge nàutic i el seu riquíssim pèlag de metàfores habita entre nosaltres, almenys des que els llegendaris peixos d’en Serrat (Por las paredes, excepcional cançó) portaven estampades les quatre barres anant i venint pel Mediterrani en els temps de les cròniques de l’armada de Pere el Cerimoniós. I fins als nostres dies, quan el president Mas va posar un timó al seu despatx i va revifar el llenguatge d’aquells avantpassats polítics. Al mar del periodisme de l’ARA ha quedat clar que estarem amatents a aquesta rada de l’idioma.

Acabo amb un paràgraf del darrer llibre de Francesc Lleal, La vida a bord d’un vaixell mercant (Pagès Editors, 2024). Ja veuran que ve a tomb de la reflexió inicial del Dr. Ros, gràcies a la qual s’han anat estibant paraules en la bodega d’aquest article.

L’escenari era una boira espessa al golf de Lleó. “Jo em trobava a l’aleró d’estribord, amatent per si sentia els senyals de cap altra embarcació, però el silenci era absolut. De cop, just a tocar, em va arribar el soroll d’un buf potent que venia de l’aigua. Em vaig abocar a la regala, i vaig quedar sorprès en contemplar el llom d’una balena que nedava al nostre costat. Astorat, vaig continuar observant... I, finalment, vaig veure que no era una, sinó dues balenes. Amb tot, més endavant vaig poder constatar que, pel tipus de brollador d’aquells animals, ens havíem creuat amb dos catxalots. Era el regal de benvinguda que podia esperar! Al llarg dels anys, navegant per altres mars, he albirat molts cetacis, però tan de prop i tan voluminosos com aquells del golf de Lleó, mai de la vida”.

El Defensor del Lector pren esment dels dubtes, suggeriments, crítiques i queixes sobre els continguts del diari en les seves edicions digital i en paper, i té cura que el tractament de les informacions sigui conforme als codis deontològics.

Per contactar amb el Defensor del Lector podeu enviar un correu electrònic a eldefensor@ara.cat o enregistrar un missatge de no més d'un minut al número de WhatsApp 653784787. En tots els casos, cal identificació amb nom, cognoms i número de DNI.